Justo Ruiz: “Podem sentir-nos orgullosos i il·lusionats perquè ha estat un bon any per l’esport andorrà”

Després de les finals de la Copa d’Europa d’esquí alpí, el secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz, es mostra il·lusionat i amb bones expectatives envers la candidatura d’Andorra per acollir els Campionats del Món del 2027. L’exfutbolista i exconseller general també repassa l’actuació de Joan Verdú i d’altres esportistes d’alt rendiment del Principat.

Fotos: SFGA/JAViladot/CEsteve

Hem viscut uns dies importants per a l’esport andorrà, amb la participació dels nostres esquiadors als JJOO i l’acollida de les finals de la Copa d’Europa. Considera aquestes fites com un bon pas previ a la candidatura d’Andorra com a seu del Campionat del Món del 2027?

És evident que és un pas important poder organitzar aquest tipus d’esdeveniments, que ens donen visibilitat i ens permeten demostrar que tenim la capacitat de fer-ho. Cal recordar que l’any vinent Andorra acollirà també les finals de la Copa del Món d’esquí alpí, motiu pel qual estic convençut que, de cara als Campionats del Món del 2027, no hi ha dubtes de la nostra capacitat. N’estem molt il·lusionats.

Quins seran els reptes més significatius a superar perquè Andorra, finalment, pugui ser seu d’aquesta cita mundial d’esquí? Quin considera que és el punt fort de la candidatura del Principat?

Després d’aquesta experiència amb les finals de la Copa d’Europa, s’ha aconseguit generar il·lusió i transmetre la confiança que guanyarem aquesta candidatura. Si bé competim amb Suïssa, Noruega i el Canadà, que són països de neu, és cert que, des de la FIS, s’ha deixat oberta la possibilitat de fer algun canvi. Crec que és una bona oportunitat per demostrar que una competició d’aquest nivell es pot realitzar fora d’aquests països habituals, així que veig possibilitats que aquesta candidatura sigui per a Andorra.

Creu que ens podria penalitzar que no es poguessin dur a terme algunes de les proves de la Copa d’Europa, a causa de tants fenòmens climatològics?

Malauradament o per sort, el clima no el podem controlar (riu), però és una qüestió que pot passar. Si bé això a vegades escapa de les nostres mans, ens queda la certesa que s’han posat tots els esforços i eines disponibles per poder tirar endavant les proves. Aquelles que no es van poder fer són les de velocitat, perquè evidentment ha de prevaldre la seguretat de l’esportista per sobre de qualsevol cosa. Gràcies al suport de l’equip de voluntaris i de l’organització, es van poder salvar les proves tècniques, per la qual cosa crec que la imatge que s’emporten els tècnics de la FIS és immillorable.

“De cara als Campionats del Món del 2027, no hi ha dubtes de la nostra capacitat. N’estem molt il·lusionats”

Parlant d’atletes, Joan Verdú n’ha estat dels més destacats. Però quin altre podria acompanyar l’esquiador en aquest grup?

Podem sentir-nos orgullosos i il·lusionats perquè ha estat un bon any per l’esport andorrà, no només per a l’esquí. Si bé Joan Verdú ha destacat molt i tenim molta confiança perquè es pugui consolidar en la temporada vinent, al seu costat hi ha esportistes que estan demostrant un bon nivell, tot i la seva joventut, com ara Irineu Esteve, Cande Moreno, Maeva Estevez… També cal destacar la Federació Andorrana de Natació que està treballant molt bé, així com la Federació Andorrana d’Atletisme que està preparant els seus esportistes de cara a París 2024. L’olímpica Mònica Dòria, per la seva banda, ens ha acostumat a ser present entre les 15 millors caiaquistes del món, mentre que la Vicky Jiménez, en un esport tan complicat com el tenis, s’ha obert pas entre les tenistes de la WTA.

Ja que parla de la Vicky Jiménez, podríem dir que és una de les atletes millor perfilades per posicionar el nom d’Andorra a l’elit esportiva. Com treballa Govern per impulsar la seva carrera?

Quan la Vicky tenia 14 anys i es va proclamar campiona júnior de l’Australian Open i es va situar com a número 1 del món, un fenomen que no acostumem a tenir al país, des de Govern ens vam plantejar donar-li tot el suport. Saps com funciona el món de l’esport. De seguida Espanya es va interessar en ella per avaluar si la podia nacionalitzar espanyola, mentre que, des del país d’origen de la seva mare –Rússia–, també li van oferir una oportunitat, però, tant la Vicky com el seu pare, tenien molt clar que volien representar Andorra. Govern va fer un pas endavant i va decidir oferir-li una ajuda, que és pública, de 150.000 euros anuals fins que arribi als 18 anys. Si ella continua per aquest camí, estem segurs que serà una esportista molt destacada de la WTA.

Teniu altes expectatives quant a l’evolució esportiva de la Vicky Jiménez?

Com a persona que ha viscut en el món de l’esport, puc dir que cal ser molt curosos i vigilants amb aquests èxits, sobretot quan són molt prematurs. Em consta que el seu entorn és ideal i que té les coses molt clares. Les persones que porten la seva carrera la van guiant amb els timings adequats, però serà ella mateixa la responsable de marcar la seva pròpia evolució. Condicions en té.

Aquesta és la línia que també ha de seguir Joan Verdú per créixer com a esportista?

Sí, tant ell com la resta d’esportistes. Amb l’èxit que Verdú ha tingut aquest hivern, cal prendre la situació amb tranquil·litat i seny; cal celebrar-ho, sí, però sense perdre de vista l’objectiu.

No és cap secret que hi ha molts esportistes d’alt rendiment instal·lats al país. Des de fa molts anys, es parla de fer un centre d’alt rendiment a l’altura de les seves necessitats. Quines accions teniu programades en aquest aspecte per mantenir aquests esportistes i que vinguin encara més?

Aquest és un dels objectius que ens van marcar en el programa ‘H23’ com a Govern, aprofitant les instal·lacions del Centre de Tecnificació d’Ordino (CTO), una edificació amb 10 anys d’antiguitat i que vam valorar que no se li treia el profit suficient en funció de les seves possibilitats. La intenció és que el CTO esdevingui centre neuràlgic dels nostres esportistes becats i tecnificats, ja que, si bé Govern ha fet aportacions de premis, beques i subvencions quan calia, encara hi havia mancances quant a serveis i instal·lacions.

Quins tipus de serveis?

Per exemple, hem contractat una preparadora física per assessorar totes les federacions, però sobretot aquelles que no tenen possibilitats de contractar un professional d’aquestes característiques. La preparadora es coordina amb els entrenadors i preparadors de la FAN i la FAE, per poder treure el màxim dels esportistes. També hem dotat el centre d’un nou gimnàs, que complementa la pista d’atletisme que consta d’una recta de 125 metres, amb sis carrils. El gimnàs compta amb maquinària d’última generació perquè els atletes puguin treballar al màxim nivell.

Treballeu amb alguna entitat o gremi per aprofundir en el desenvolupament d’aquests esportistes?

Ara mateix estem a punt de signar un conveni amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra, perquè considerem que l’esport, sobretot l’individual, ha d’estar acompanyat d’un treball psicològic. Farem el mateix amb el Col·legi de Dietistes i Nutricionistes d’Andorra i, a la vegada, hem habilitat una zona de menjador i descans per als esportistes, amb àpats supervisats per un nutricionista esportiu. Tenim un contracte signat amb el SAAS, perquè els nostres atletes puguin realitzar proves d’esforç amb anàlisis de gasos al CTO, mentre que una part important, la fisioteràpia, és un altre servei que assumirà Govern. La part assistencial sí que serà assumida per la CASS.

“Soc conscient que és complicat i segurament hi ha més necessitats, però et diria que la més important és aconseguir una nova infraestructura esportiva”

Tot l’anterior se centra en els atletes i esportistes andorrans, però què passarà amb els estrangers?

L’objectiu és que els esportistes professionals que resideixen al nostre país puguin gaudir de les nostres instal·lacions. Estem preparant un dossier per a les federacions autònomes de França i Espanya, per posar el CTO a la seva disposició, a un preu que serà de coneixement públic. Es tracta de posicionar aquest centre d’alt rendiment, situat a gairebé 1.400 metres d’altitud, perquè qualsevol esportista en pugui treure profit.

Canviant de tema, sembla que els problemes de convivència entre el futbol i el rugbi, a l’Estadi Nacional, són cosa del passat. Quina va ser la clau per superar l’entrebanc?

Quan es va saber que l’única opció viable, perquè l’FC Andorra pogués competir a la Primera RFEF, era l’Estadi Nacional, és evident que van sorgir neguits i comentaris que van fer més soroll que una altra cosa. Vam seure amb les entitats que fan servir l’Estadi Nacional i vam avaluar els seus calendaris. El Comú d’Encamp també ens ha facilitat dos operaris per fer els canvis de pals o porteries, en funció de l’activitat. El conflicte només podria arribar els caps de setmana en cas d’haver-hi coincidència de partits, però l’FC Andorra s’ha mantingut jugant els dissabtes mentre que el rugbi fa el mateix els diumenges, així que tot s’hi ha pogut compaginar bé, tenint en compte que el futbol va accedir a jugar amb les línies de rugbi pintades al camp, mentre que el rugbi va accedir a jugar-hi amb les línies de color groc. Hi ha hagut entesa i comprensió entre les parts i la temporada està essent perfecta.

La RFEF ha demanat que tots els equips de la categoria de l’FC Andorra adaptin els seus estadis amb una graderia perimetral d’un mínim de 4.000 espectadors i un camp de joc amb gespa natural. Col·labora Govern perquè aquestes demandes es puguin implementar? Com avança aquest projecte?

El que s’ha posat sobre la taula és que Govern cedís l’Estadi Nacional, perquè l’FC Andorra hi pogués disputar els partits de la Primera RFEF d’aquesta temporada. L’empresa adjudicada per tirar endavant el projecte de Prada de Moles ha demanat un parell de mesos per estudiar els requisits tècnics de la RFEF, però desconeixem els terminis exactes. El que sí crec és que, si el FC Andorra puja a Segona Divisió, és imperatiu jugar en un camp de gespa natural, tot i que les noves graderies són una qüestió que es podria negociar. Estem a l’expectativa de les decisions que el Comú d’Encamp i el mateix club puguin prendre en aquests aspectes.

Com a exfutbolista i persona de l’esport, quina considera que és la necessitat més urgent de l’esport andorrà?

De les 11.000 llicències federatives que comptabilitzem, n’hi ha 7.500 de competició. Som un país que atreu moltíssims esportistes, tant professionals com retirats, així com agents i directius. Si bé tenim instal·lacions importants a tot el país, tant a nivell nacional com comunal, hi ha una importantíssima demanda d’instal·lacions per part dels col·lectius de l’hoquei, tenis, vòlei, handbol, futbol sala, entre altres. Soc conscient que és complicat i segurament hi ha més necessitats, però et diria que la més important és aconseguir una nova infraestructura esportiva.