Josep Pol: “Els voluntaris de la Creu Roja són la nostra força”

És president de la Creu Roja andorrana des del mes de maig passat, reemplaçant Josep Duró. Vinculat com a voluntari a l’entitat des del 1992, Josep Pol coneix millor que ningú el seu funcionament, els seus objectius i el seu gran actiu: els voluntaris.

Quan comença la seva vinculació amb la Creu Roja?

Vaig entrar-hi de voluntari l’any 1992, just després de la meva primera experiència de voluntariat pels Jocs dels Petits Estats que es van fer a Andorra el 1991. Se’m va despertar el “cuquet”, i amb el meu germà ens vam fer voluntaris a la Creu Roja.

I ja no va deixar l’entitat.

Vaig passar per tots els nivells, vaig aconseguir tots els títols de socorrista, vaig ser cap de servei i vaig anar pujant al si de l’ONG. El president anterior, Josep Duró, em va donar l’oportunitat, amb altres voluntaris, de formar part de la seva junta. Aquesta simbiosi va funcionar molt bé durant el seu mandat. De fet, també he incorporat aquestes persones a la meva nova junta, perquè considero que al capdavant de la Creu Roja, a més dels socis, que són molt importants, també hi ha d’haver presència de les bases, és a dir, persones que s’han format a l’entitat, ja que en tenen un coneixement profund i una visió clara dels seus valors.

Va ser l’únic candidat a la presidència?

Sí, i aquesta és una norma no escrita. Quan hi ha eleccions a la presidència, intentem que hi hagi candidatura única i si mai n’hi ha més d’una, s’intenta consensuar una sola llista.

“Fa menys d’un any teníem poc més de 900 socis i avui hem superat els 1.400”  

Què ha representat ser president?

Per a mi és una gran satisfacció, una fita aconseguida. Vaig començar des de la base, des de zero, i arribar a poder treballar al màxim nivell és molt gratificant. Estem treballant molt a gust i tenim una situació econòmica sanejada i transparent.

Què s’ha plantejat per a aquests quatre anys de mandat?

D’entrada, mirar de consolidar i mantenir els nostres voluntaris, i també incrementar-los. Hi ha hagut una crisi general del voluntariat i no és fàcil aconseguir-ne de nous. A més, a Andorra tenim el problema que els joves: un cop els tenim formats, marxen a estudiar a fora…! Però tenim la sort que l’embrió del voluntariat de la Creu Roja és sòlid, i mica en mica comencem a recuperar-ne. Els voluntaris, són la nostra força. D’altra banda, volem treballar perquè la Creu Roja continuï formant part de la vida social del país i donar més visibilitat a la Creu Roja Andorrana a nivell Internacional.

També busqueu més socis?

Sempre! Estem molt contents perquè fa menys d’un any es van començar a notar els efectes de la campanya de la junta anterior i estem captant nous socis. En teníem poc més de 900 i actualment ja hem superat els 1.400. Vull creure que la tendència seguirà a l’alça, la quota és mínima i es pot fer molt per la societat.

Quant val ser soci de la Creu Roja?

La quantitat la decideix el soci, amb un mínim de 30 euros l’any. Tenim molta gent que supera amb escreix aquesta xifra. La voluntat és la que compta i ens fa créixer.

Sou més homes o dones?

A les oficines guanyen les dones, però als departaments d’ambulàncies la majoria són homes.

Quina és la tasca més important que fa la Creu Roja?

Ajudar els altres, sobretot als desvalguts. Allà on el Govern no arribi, nosaltres intentem ser-hi. En cas de catàstrofes naturals, també hi tenim un paper important, hi som sempre que se’ns necessita. La Creu Roja és a tot arreu, penso que és present a més de 190 països. Tenim uns principis clars, la universalitat, la imparcialitat, la neutralitat i la independència. Això fa que puguem arribar on no arriben altres ONG.

“Tenim uns principis clars, la imparcialitat, la neutralitat i la independència”

El Govern us subvenciona?

Sí, però cada vegada menys. Abans de la crisi, ens donaven un 40% del pressupost, i ara estem en un 26%. Gràcies als socis que ens ajuden i a les donacions, podem mantenir la nostra independència.

Es tanca el menjador social?

Es va obrir en temps del Josep Duró perquè hi havia demanda. Avui no és el cas, ha baixat molt, tenim 2 o 3 persones cada dia. El mes de març el reemplaçarem per tiquets de restaurant que donarem als que ho necessitin i farem un seguiment.

Feu campanya a les escoles?

I tant! Estem contents perquè a través de la formació que donem, hem aconseguit que tota una generació estigui formada en primers auxilis a través del programa PAPI (Primers Auxilis Per Infants). Formem nens entre 10 i 11 anys en aquest programa i pel que fa als riscos naturals treballem amb alumnes entre 15 i 16 anys.