Josep Pintat: “La crisi econòmica implica que Andorra s’ha de reinventar”

Parlamentari i economista, Josep Pintat Forné analitza el panorama econòmic que travessa Andorra arran de la crisi sanitària de la Covid-19. El líder de Terceravia remarca la necessitat d’establir un full de ruta, que prevegi escenaris a llarg termini i mesures econòmiques per a atraure la inversió estrangera.

Fotos: Terceravia / Consell General / Eduard Comellas

L’economia és un dels temes que realment preocupa arran de la crisi causada per la Covid-19. Des de la seva perspectiva, com a economista i conseller general, com avalua la situació actual en la qual es troba Andorra?

Avui en dia, ens enfrontem amb dos reptes: el sanitari i l’econòmic. Tots dos van íntimament lligats. Si el tema sanitari causat per la Covid-19 no remet, si realment no s’acaba controlant aquesta situació, la realitat econòmica serà molt complexa. Tot el que s’ha perdut des de l’inici de la pandèmia fins ara, difícilment es recuperarà, per tant, fer escenaris a curt, mitjà o llarg termini, és molt complicat. En aquest sentit, el punt de partida és garantir per part de l’Estat, a curt i mitjà termini, la sostenibilitat del teixit empresarial, dels treballadors i fixar nítidament les obligacions contretes per l’Estat i com afrontar-les.

Per poder afrontar aquesta primera etapa és clau disposar de vies de finançament. I dic fonts de finançament, no perquè vinguin a reactivar l’economia, sinó perquè ajudi a mitigar el cop que estem patint. Sabem que Andorra és un país que es basa en el consum, per dir-ho planerament; és un país turístic. La crisi ha fet que totes les economies del nostre entorn hi hagin estat afectades, per la qual cosa el consum i la capacitat adquisitiva del nostre entorn, també han rebut un fort impacte.

A dos de juny, encara ens trobem en una situació de fronteres tancades. L’obertura de les mateixes és clau per reprendre l’activitat i anar retornant a una certa normalitat.

Andorra aposta pel turisme d’estiu com a mecanisme de reactivació de l’economia, hem de ser entusiastes amb aquest escenari o les previsions han de ser més conservadores?

Jo crec que ara, com he dit anteriorment, és molt difícil fer previsions, perquè molta gent apunta que pot haver-hi un possible rebrot de la malaltia, que sembla que afluixa durant els períodes de més calor, però hem de ser previsors, tenint en compte el cicle econòmic d’Andorra durant un any normal.

Aquí hi hauria un factor clau: saber com es desenvoluparà aquesta primera fase, que va des del mes de juny fins a Setmana Santa de l’any vinent. Si no hi ha cap rebrot i es pot tornar a la normalitat, penso que serà un èxit important i permetrà suportar les pèrdues que hi ha hagut durant els mesos d’inactivitat econòmica, on el sector turístic podria tenir una certa recuperació. Si tenim en compte que els països veïns i la resta d’Europa han estat castigats pel virus, és possible que el turisme sigui de proximitat, la qual cosa podria comportar una certa oportunitat per a Andorra, però ho poso entre cometes, ja que estem subjectes a l’evolució d’aquest virus. A Andorra i a la resta de països hi ha hagut una pèrdua de poder adquisitiu, que genera una menor demanda.

El conseller general es va solidaritzar amb els familiars i amics de les víctimes de la Covid-19, i va agrair les tasques dels sanitaris, voluntaris i cossos especials.

Durant el desenvolupament de la pandèmia, l’increment de preus ha estat un neguit freqüent de la ciutadania. A l’abril s’ha incrementat l’IPC en un 0,3% respecte al mateix període del 2019, considera que aquesta inflació s’estabilitzarà o hi haurà una tendència a apujar preus?

Penso que aquest període no és comparable amb l’anterior, de mitjans de març a l’abril no hi ha hagut una activitat econòmica normal. Per tant no és valorable, ja que es tracta d’un fet causat per la pandèmia de la SARS-CoV-2. En condicions econòmiques normals, un baix grau d’inflació té un efecte positiu, vol dir que hi ha més demanda que oferta i això afavoreix el creixement. Avui estem en un escenari complex, per tant, aquestes dades d’inflació no sé fins a quin punt poden ser preocupants.

La inflació es combat amb polítiques monetàries des dels bancs centrals, amb la pujada dels tipus d’interès o bé retenint massa monetària. Avui en dia passa justament al revés, els tipus d’interès estan a nivells zero o negatius i els bancs centrals estan injectant volums de liquiditat importants per mantenir l’economia. Si no fos així, moltes empreses més haurien de tancar i el drama seria majúscul. Per tant, estem en un escenari totalment atípic.

Les autoritats del Govern d’Andorra no descarten una possible variació en la pressió fiscal, com a mesura per a equilibrar les finances de l’Estat. Quina valoració fa en aquest sentit?

El primer pas és fer una valoració de les finances públiques. El segon punt és saber com es mitiga aquesta crisi, des del punt de vista sanitari. En un escenari com aquest, no crec que augmentar la pressió fiscal sigui el més adequat, el que tocaria és abaixar els impostos per a incentivar l’economia. Aquí sí que és imprescindible tenir un full de ruta molt clar, que contempli els deutes que s’han contret –que se’n contrauran més– i com s’amortitzaran i retornaran.

Durant els darrers dies hem debatut el tema de la fiscalitat. També hem debatut el temes de les pensions i jubilacions, i dels recursos de les diferents branques de la CASS, que també entren dins del tema de la fiscalitat. Avui, el que queda clar és que invertir en sanitat és una obligació, tenint en compte com ha evolucionat la pandèmia. Després de la presentació de les finances públiques, podrem avaluar com atendre la fiscalitat, però l’important és que hi hagi activitat econòmica. En aquest sentit, hi ha hagut una sèrie de lleis i mesures per a mitigar l’impacte sobre els assalariats, per intentar rebaixar els costos de les empreses i per donar ajudes als autònoms, però el que realment compta és la primera línia, i aquesta primera línia està constituïda per les vendes i els ingressos.

Penso que, més que parlar d’incrementar la pressió fiscal, hem de pensar com fer d’Andorra un lloc atractiu per als negocis, com incentivar la inversió estrangera, com eliminar les traves burocràtiques, com recuperar credibilitat, com garantir la seguretat jurídica i com posicionar Andorra com a un país atractiu i tranquil, perquè les persones es puguin instal·lar aquí i fer la seva vida. S’haurà de plantejar un canvi de model(…). La crisi econòmica, arran de la crisi sanitària, implica que Andorra s’ha de reinventar, amb la col·laboració de tothom, de les institucions i dels Estats veïns.

“A Andorra s’haurà de plantejar un canvi de model”

Hi ha sectors polítics, com ara el PS, que consideren que hi ha grans fortunes i empreses que no paguen gaires impostos al Principat. Vostè comparteix aquest punt de vista?

Crec que això l’hem discutit moltes vegades. Crec que les persones del país paguen la fiscalitat que l’Estat ha establert de conformitat amb els seus requisits; a partir d’aquí, no crec que hi hagi res més a afegir (…). En principi, el marc fiscal és equitatiu.

Pel que fa a l’èxit de les emissions de deute, aquestes han superat les expectatives del Govern d’Andorra. Preveu que es convoquin noves emissions a curt o mitjà termini?

Sobre quan es farà una nova emissió de deute o el volum que tindrà aquesta, això correspon al ministre de Finances. El que sí que sé és que el volum de deute que teníem a finals de l’any 2019 estava al voltant de 930 milions o 940 milions d’euros, només pel que fa al Govern. Sobre com es finançarà aquest deute, ho desconec, però pot ser a través d’una nova emissió de bons o noves línies de crèdit. El que sí que és clar és que hem de buscar fonts de finançament externes, i jo apuntaria a la Unió Europea, amb l’ajuda dels nostres coprínceps, en especial del copríncep francès Emmanuel Macron. Recordem que l’endeutament serveix per a alleujar situacions puntuals o per a afavorir les inversions; és important que hi hagi capacitat de poder retornar aquest endeutament perquè, si no, Andorra perdrà la seva capacitat de finançar-se i perdrà part de la seva sobirania. En aquest sentit, ara més que mai, és important tenir un pla estratègic i macroeconòmic a llarg termini, amb la vista posada sobre un horitzó llunyà perquè, en cas contrari, Andorrà patirà.

Què li sembla la gestió feta pel Govern d’Andorra per a captar finançament extern, en aquest cas, amb França i Espanya?

El Govern ha demanat finançament als Estats veïns; nosaltres som més propers a demanar suport a la Unió Europea, perquè tenim un acord de cooperació des del 2005, l’acord monetari i també s’està tractant un acord d’associació amb la UE. Andorra sempre ha estat un país que genera riquesa al seu entorn, per tant mereix ser cuidat; aquest finançament que s’ha demanat respon a necessitats puntuals per a poder fer front a la parada brusca de l’activitat econòmica. Ja vam recordar al seu temps, potser a l’últim debat del pressupost, que l’estalvi net a Andorra era negatiu; quan l’estalvi net és negatiu, a banda del coronavirus, vol dir que s’ha finançat un endeutament. Amb el drama que estem vivint, les xifres d’endeutament es disparen, però insisteixo a dir que la reactivació econòmica i la gestió de l’Estat necessita marcar un nou rumb, i això s’ha de fer amb un punt de partida molt clar i de la mà de professionals que ens puguin obrir el camí. Esperem, llavors, un plantejament per part de la majoria, i des de Terceravia estarem oberts a fer les nostres aportacions. Hem estat positius i en aquesta línia hem de continuar avançant.

“El que queda clar és que invertir en sanitat és una obligació”

Considera tancar l’aixeta de les despeses públiques com a una decisió encertada?

Jo no he dit que hem de tancar l’aixeta de les despeses públiques, sinó que he remarcat que l’economia andorrana s’ha quedat estancada i que el cop ha estat suportat pel Govern i el sector privat, per tant, l’Estat s’ha de replantejar quin model d’administració es vol durant aquesta conjuntura. Torno a insistir, ens hem d’adaptar a la nostra situació econòmica; tots tenen clar que el teixit productiu i els comerços no estan dimensionats per a 80.000 habitants, sinó per a donar un servei a 8 milions o 9 milions de turistes que tinguin certa capacitat de consum, per tant, aquí els reajustaments són globals. Quan hi ha hagut crisis similars, el que ha fet l’administració pública és injectar recursos a l’economia, per això hem insistit tant en el que s’hauria d’haver fet durant els temps de bonança, que és una racionalització de l’administració pública i no créixer sobre l’endeutament, per poder tenir estalvis i capacitat de resposta davant aquesta crisi. Com que aquesta situació no ha estat així, ens trobem que els deutes són majors.

Quines afectacions podria patir la banca en el context de la crisi?

Hem de partir d’un principi i és que la banca a Andorra és solvent, per tant, és un pilar fonamental de l’economia. Evidentment, si tots els sectors productius pateixen, el sector bancari també patirà a partir del no retorn dels crèdits. Però no ens trobem en aquest escenari. És molt necessari que tota l’activitat econòmica es reprengui per a reduir els efectes de la crisi.

Comparteix la visió de la Cambra de Comerç de continuar apostant per la construcció d’un aeroport i una estació de tren a Andorra? Veu factible aquests projectes en l’actual escenari?

Sempre hem estat partidaris en el tema de l’aeroport, són objectius que nosaltres hem defensat en un context de normalitat, però avui en dia no ens trobem aquí. Penso que, per fer projectes d’aquestes característiques, que durant els anys passats no hem estat capaços de fer, no hem de precipitar-nos. Tampoc en altres mesures com ara apujar impostos o construir una carretera més, sinó en tenir un full de ruta que contempli l’optimització de recursos i la capacitat d’endeutament que afrontarà el teixit productiu. No podem enfocar-nos en objectius puntuals, sinó en un gran objectiu.