Josep Autet: “El tram més mític del Ral·li d’Andorra va ser el del Port d’Envalira”
“Poder deixar escrita una part molt important de l’automobilisme andorrà, quelcom que no existia”, aquesta va ser la principal motivació de Josep Autet, autor del llibre “Ral·li d’Andorra: Un petit país, un gran ral·li”, per tirar endavant aquell projecte que li van encarregar i que avui és una realitat. Una obra que va veure la llum, després d’un any i mig de recerca i investigació, i que té la voluntat de mostrar la història i els personatges d’una de les proves andorranes més importants de tots els temps.
Ja fa molt temps que hi col·labores, amb l’Automòbil Club d’Andorra. Com va començar la teva relació amb l’entitat?
Vaig col·laborar, inicialment, amb Josep Besolí en els primers trofeus Andros que es feien al Pas de la Casa. Uns anys més tard, vaig col·laborar esporàdicament amb la Comissió Esportiva, quan el secretari era Raimon Salinas i, quan el 2005 va entrar Toti Sasplugas, la meva relació, va ser més continuada, fins al dia d’avui.
Quant de temps has dedicat a la recerca i quins arxius has consultat, a banda del material propi de l’ACA?
Gairebé un any i mig. Una part de l’ACA, que jo tenia, i l’altra que l’he pogut obtenir de persones que van tenir relació amb els ral·lis dels anys 70, 80 i 90; així com de l’hemeroteca de la Biblioteca Nacional i d’alguns mitjans catalans.
Explicaves durant la presentació del llibre que s’ha perdut una part de la documentació.
Sí, l’aiguat del 1982 es va endur una part important de l’arxiu de l’ACA que, pel que fa a documentació esportiva, és la que va del 1973 a 1978.
Com has estructurat el llibre, què hi trobarà el lector?
És un llibre de consulta fàcil: dues planes per edició i una galeria de dues planes més per a una sèrie d’anys concrets. Tot això barrejat amb reportatges sobre la trajectòria esportiva dels principals guanyadors del ral·li que, a més a més, hagin tingut una trajectòria esportiva notable.
L’orografia del país i el tipus de carreteres han fet que la prova fos força singular. Quin és el tram més mític de tots els que han estat escenari del Ral·li?
El tram més mític potser va ser el del Port d’Envalira, per tot el que representa per als pilots que hi van córrer. Ara bé, el primer tram cronometrat del Principat va ser el de La Massana, una carretera per la qual han passat centenars de cotxes competint.
Des de fa alguns anys, la prova ha fet un gir cap als vehicles clàssics i la modalitat de regularitat. Com veus aquesta evolució i el futur de la prova?
Era un camí necessari, els ral·lis de velocitat van minvant i els de regularitat van creixent, i això es va veure quan, el 2008, es van admetre encertadament els cotxes de regularitat. En l’actualitat és l’única modalitat del ral·li i compta amb prop d’un centenar de cotxes cada any.
Andorra s’estima el motor i també és terra de bons pilots. Quins destacaries més per la seva participació en el Ral·li d’Andorra?
El gran pioner és Josep March, per les 4 victòries i altres bons resultats al ral·li, però també per haver triomfat arreu. Altres grans pilots són Carles Santacreu, Joan Aleix, Antoni Puigdellívol, Toni Riberaygua i Joan Vinyes. I dels més moderns, Joan Vinyes fill, Ferran Font, Ferran Urteu i, és clar, també Gerard de la Casa.
