Jordi Troguet: “Bipolar ha superat totes les previsions inicials”

Un mes abans de la seva estrena, Bipolar, l’obra de teatre que parla sobre la salut mental, ha exhaurit les entrades de la primera funció i ja ha venut més del 60% dels tiquets de les següents. Hem parlat amb Jordi Troguet, el director del projecte, perquè ens expliqui alguns detalls abans de l’estrena, el pròxim 16 de novembre al teatre de les Fontetes, a la Massana.

Entrevista: Noelia Farias · Fotos: Jordi Troguet

Tornes al teatre després de set anys, amb Bipolar. Per què? Què ha impulsat la teva tornada als escenaris?

Aquesta era una idea que ja tenia des de fa uns anys i finalment he decidit fer-la realitat. Tenia moltes ganes de tornar a l’escenari amb un projecte diferent, integrant tots els elements que considerava essencials: una dosi de mentalisme, màgia, música en directe, un toc d’humor perquè tothom pugui riure, i també fer una reflexió que toqui les fibres de tots els espectadors. Des del principi, la idea era crear un espectacle amb una varietat d’elements, incloent-hi la dimensió audiovisual. Un dia, vaig compartir aquesta idea amb uns amics i ells em van impulsar a tirar-la endavant. Vaig començar a esbossar-la al juny de l’any passat, amb pinzellades d’idees sobre els aspectes que m’agradaria que formessin part de l’obra i, amb el temps, li vaig donar la forma definitiva al projecte, que per a mi és una autèntica bomba creativa.

Una vegada vas acabar d’escriure l’obra què va ser el primer que vas fer?

Vaig presentar la proposta al Comú de la Massana, i de seguida vaig rebre una resposta positiva. Des del comú van expressar un gran interès per l’obra i van apostar pel projecte. Des del primer moment van facilitar-me tot el suport necessari. Em van donar les dates per a l’estrena i va començar la posada en marxa de tota la maquinària amb l’equip que m’acompanya.

Explica’m què és Bipolar?

Bipolar és una obra de teatre creada perquè el públic reflexioni sobre la salut mental, abordant aquest tema amb una combinació d’humor, sàtira i reflexió directa. La seva funció principal és trencar tabús i els estigmes que envolten la salut mental, oferint una perspectiva única que pot fer que els espectadors se’n riguin, plorin i, en definitiva, experimentin diferents emocions. Bipolar busca captivar l’atenció del públic i mantenir-lo enganxat amb una narrativa que, potser els agradarà o no, però espero que els deixi amb una profunda reflexió sobre la salut mental i sobre la seva realitat al nostre país.

Per què has triat la bipolaritat com fill conductor de l’obra? T’has inspirat en algun llibre o en alguna obra que toca aquesta temàtica?

Vaig triar el tema de la bipolaritat per il·lustrar les dues connotacions que l’envolten. Existeix una percepció errònia que tendeix a simplificar-la com una dicotomia entre blanc i negre, o entre el bé i el mal. Però, en la realitat la bipolaritat transcendeix aquesta visió simplista i es caracteritza per canvis d’ànim abruptes i extremes que no s’ajusten a aquesta dicotomia a la qual estem acostumats. A l’obra hem optat per explorar aquesta dualitat mitjançant un joc subtil entre les dues perspectives. Utilitzo l’humor com a eina per abordar temes relacionats amb la bipolaritat, fins i tot en situacions que passen a Andorra, mantenint alhora una sensibilitat cap a aquells que podrien estar lluitant amb problemes de salut mental. A més, per tal de garantir que els temes que es tractin a l’obra no resultin ofensius ni estigmatitzadors, per a aquells que experimenten la bipolaritat, ens hem assessorat amb l’equip de Salut Mental del SASS. He tingut l’oportunitat de parlar amb persones que viuen amb aquest trastorn, així com amb els seus familiars. Això ens ha permès abordar el tema amb empatia i respecte i evita que l’obra no sigui una  burla per a aquells que pateixen aquesta condició.

A la nostra societat parlar de salut mental encara és tabú. Com aconseguiràs enganxar als espectadors amb la temàtica?

Estic segur que cada espectador se sentirà identificat d’alguna manera durant la representació, ja que abordem la bipolaritat en totes les seves dimensions, des de l’eufòria fins a la depressió i l’ansietat. Aquests estats no són exclusius de les persones amb trastorn bipolar, sinó que afecten a tothom en algun moment de la vida. El missatge de l’obra convida a la reflexió, portant cada espectador a replantejar-se certes qüestions a casa seva.

Quins recursos faràs servir per aconseguir-lo?

Mitjançant la tècnica del mentalisme, establim una connexió directa amb el públic, explorant la telepatia i altres recursos que es revelaran durant l’espectacle. El famós lema “veure per creure” cobrarà vida el dia de l’estrena, amb fets que, si els expliqués, semblarien fora de la realitat. La interacció amb el públic serà una part integral de l’experiència, mostrant que les persones amb trastorns mentals són iguals que aquelles sense patologies similars. Volem reunir-ho tot dins d’un mateix pot, destacant la idea que tots som iguals. Aquesta és la nostra manera de trencar estigmes, normalitzar aquest tipus de malaltia i recordar a tothom que tots som susceptibles de patir problemes mentals, independentment de si estem etiquetats o no amb una determinada malaltia.

L’obra compta amb dos personatges, el principal que ets tu i un de secundari, que és la teva tieta. Quines són les seves particularitats?

El protagonista de la història és un individu jove que es troba ingressat en un centre psiquiàtric a causa d’un trastorn bipolar. Al geriàtric, treballa la Júlia, de 59 anys, la meva tieta, qui interpreta el paper d’infermera. Malgrat les diferències d’edat i rols, l’obra destaca la universalitat de les experiències emocionals. Tot i que a primera vista la Júlia sembla no tenir cap problema, l’obra explora la complexitat de la seva pròpia vida, recordant-nos que tots tenim les nostres dificultats i preocupacions. El protagonista és etiquetat com a “boig” o “raro” amb el diagnòstic de trastorn bipolar, però la història suggereix que, independentment de l’etiqueta, cadascú carrega amb els seus propis problemes i desafiaments emocionals, que també ha d’aprendre a gestionar-los.

Bipolar és una producció 100% andorrana. Alguns artistes del país t’han donat el seu suport d’una manera o altra?

Sí, tinc el suport del Govern d’Andorra, del departament de Cultura i el ministeri de Salut i també del Comú de la Massana. A més, compto amb la col·laboració, en la direcció artística, de la Mónica Vega, i en la producció executiva a Líquid Dansa. David Gálvez m’ha assessorat

donant-me la seva visió de l’obra. També he tingut el suport de l’equip de Mersi Study, que s’han fet càrrec de tot el disseny de l’obra i han aportat la seva frescor al projecte. Segurament em deixo algú, però estic molt agraït de totes aquelles persones que han confiat en el projecte i que estan treballant amb mi. De moment, s’han superat totes les meves expectatives. L’obra tindrà molts elements que només hi ha en grans produccions. Hi haurà un photocall a l’entrada de la sala perquè tothom pugui fer-se fotos, a més d’un photomaton per capturar moments divertits. A l’entrada, els assistents rebran una polsera i hi haurà regals sorpresa i altres detalls que encara no puc revelar. Volem que l’experiència sigui única.

Què esperes que la gent s’emporti a casa seva després d’anar al teatre i conèixer una mica el què és la bipolaritat?

L’impacte d’aquest espectacle no té res a veure amb la bipolaritat. Amb l’obra volem generar una reflexió, fomentant la consciència i acceptació dels problemes de salut mental. El missatge és concís i clar, il·lustrat amb exemples de la vida quotidiana, situacions amb les quals tothom pot identificar-se i en ser representades en un escenari, la gent aprendrà a relativitzar-les.

Faràs sis funcions a Andorra fins al mes de desembre. Per al dia de l’estrena les entrades estan exhaurides. Quines són les teves expectatives?

Sincerament, totes les previsions i dades inicials ja s’han superat. Un mes abans de la primera representació, les entrades per al primer dia ja s’han exhaurit i ja s’han venut el 60% de totes les entrades. Si estem així abans de començar, imagina’t el que serà quan comencem la promoció forta. És per això que no descartem la possibilitat de portar l’obra més enllà de les fronteres.