Jordi Ribes: “El panorama de la comunicació política està canviant i, en aquest sentit, els partits ens hem d’adaptar”

Com a secretari de comunicació de Demòcrates per Andorra (DA), Jordi Ribes té al capdavant el repte d’apropar la política a la ciutadania, una fita que reconeix complicada, però necessària, especialment en un context on les xarxes socials i les opinions polaritzades són protagonistes.

Quan vas prendre la decisió de formar part de les files de DA, tenies només 18 anys. Què et va motivar a fer-ho?

Sempre m’havia interessat la política i, a diferència del que molta gent podria creure, soc l’única persona de la meva família que s’ha interessat per a aquesta activitat pública. Podríem dir que soc l’ovella negra (riu). Quan es va fundar Demòcrates per Andorra, el projecte coincidia amb els meus pensaments i idees. Cohesionar diferents sensibilitats polítiques en un mateix partit. Penso que, amb la diversitat d’opinió, podem fer créixer un projecte conjunt.

Ets professional del màrqueting i de la comunicació i, per tant, convius amb conceptes relacionats amb la comunicació empresarial. D’aquest sector, quins elements són aplicables a la política? Quins reptes teniu per arribar a la gent?

Actualment, el panorama de la comunicació política està canviant i, en aquest sentit, els partits ens hem d’adaptar. Aquí hem estat sovint un pas enrere del que es fa a la resta de països, i és necessari que tots els partits continuem implicant-nos en fer una comunicació molt més dinàmica de cara a la ciutadania i potser avançar-nos a la resta de països, ja que tenim una proximitat amb les persones que ens ho podria facilitar. Això ho intentem plasmar a Demòcrates per Andorra, gràcies a les xarxes socials, on ens comuniquem de forma més dinàmica.

També hem involucrat els consellers, amb els que fem minicàpsules perquè estiguin més a prop de la gent, tot i ser conscients que cal fer molts més passos, perquè la ciutadania demana més transparència al partit, i entenc perfectament que sigui així, ja que és difícil comprendre tot el que passa internament i, fins i tot, des de Govern. També s’ha de pensar que, a Demòcrates, al contrari del que pot passar en altres partits, nosaltres governem. Això què significa? Que tota la força que pugui tenir el partit recau sobre el Govern i el Consell General, més que al nostre partit. Tots els partits d’Andorra hem de saber comunicar, en funció d’una estratègia; que hi hagi un cap pensant en la comunicació i no comunicar per comunicar.

La percepció general de la ciutadania envers els partits polítics no és del tot positiva, com treballeu perquè això canviï?

La confiança perduda envers els polítics és present a Andorra, però també a fora. Tenim una batalla interna, no als partits sinó al país, ja que la nostra comunicació a vegades es veu truncada per la comunicació dels partits de fora d’Andorra. Sovint s’extrapola un problema de fora al Principat i, malgrat que ens comuniquem bé, aquests inputs de mala gestió política es reflecteixen al país tot i no ser-hi, almenys no en la mateixa mesura. Hem de saber comunicar que Andorra és una bombolla en tot el sentit i que la política és molt específica.

Penso que la desconfiança envers la classe política prové d’un factor que estem veient més en la societat, marcat per una bipolaritat d’opinions i no pel treball conjunt que hauríem de fer tots els partits. Aquest consens ho estem treballant, mitjançant els nostres articles d’opinió, que, en comptes d’atacar altres partits, debatem i contrastem idees sobre conceptes que tenim.

“Hem de saber comunicar que Andorra és una bombolla en tot el sentit i que la política és molt específica”

En aquesta línia, a través de les xarxes socials, la ciutadania expressa que a Andorra hi ha una certa manca de transparència per part de la classe política. Compartiu aquesta visió?

La societat té tota la raó quan diu que no hi ha prou transparència, i aquí vull ser molt clar. Per què no hi ha aquesta transparència, perquè, quan governes o fas gestió política, et tanques en el dia a dia, en el que passa al teu entorn, en la lectura de les lleis, en els debats… A vegades, els polítics de fora compten amb assessors de comunicació que faciliten aquest intercanvi d’informació, però a Andorra no tenim això, tot i que sí que hi comptem amb assessors legals. És un error dels polítics? Cert. És un error del Govern i del Consell General? Sí. És un error dels partits polítics? També. Cal treballar aquesta línia i és per això que hem creat diferents comissions per discutir i analitzar el document H23, per exemple, perquè la militància ho pugui entendre i sigui ella mateixa qui faci aquesta comunicació al carrer.

Vau assolir una dècada com a partit polític i vau celebrar aquesta fita amb un refrescament d’imatge. Quins són els trets més destacables d’aquesta nova identitat gràfica?

Demòcrates sempre s’ha caracteritzat pel seu color taronja, tot i que en algun moment hem anat provant certs colors o l’hem acompanyat amb algun to com ara el turquesa. Hem volgut tornar al taronja cridaner per recordar d’on venim i saber cap a on anem… És així com hem reprès el taronja acompanyat amb el gris taupe. Pel que fa al logo, hem volgut mantenir les sigles “DA” que fan referència al nostre nom i fa joc amb la frase “deu anys”; aquesta imatge és molt present a les nostres xarxes i a les peces que dissenyem per commemorar el nostre desè aniversari.

Sabem que ets una persona molt dedicada a la teva empresa de comunicació, però et planteges presentar-te a una candidatura a les eleccions generals, en algun moment, tot i que ja vas ser suplent en els darrers comicis?

Qui em coneix sap que les meves jornades laborals són de 16 hores i no de 8. En aquest temps intento compaginar-me entre l’empresa i el partit, tot i que a vegades es fa molt difícil. Si en quelcom vull ser clar, és que la meva presència en una candidatura, mai no ha depès de mi, ni dependrà de mi, sinó que dependrà si soc o no prou interessant per aportar quelcom al projecte de Demòcrates per Andorra i si puc aportar quelcom a Andorra. La meva empresa no la deixaré de banda… és el meu fill… però, si he de participar en alguna candidatura, que sigui pel que puc aportar al projecte.