Jordi Cerqueda, l’altra cara de La Querola d’Ordino

Sovint veiem el nom de Jean Nouvel com la figura de referència quan es parla de La Querola d’Ordino, i és evident, ja que el francès és membre d’un selecte grup de prestigiosos arquitectes guardonats amb el premi Pritzker. Però, al darrere d’aquest projecte immobiliari que ha esdevingut en una icona de la parròquia Reserva de la Biosfera, hi ha el nom de Jordi Cerqueda, anteriorment executiu d’Andbank i artífex de l’evolució en matèria de publicitat, imatge i màrqueting que aquesta entitat degana va afrontar en la dècada del 1980. Com a part d’aquesta renovació, va assumir les regnes del disseny i adequació de l’edifici que avui acull les dependències del banc, un projecte que el va atansar encara més a l’arquitectura.

Curiós de l’art i de la història, va explorar els corrents moderns i contemporanis a Nova York, a Christie’s Education, on va despertar una sensibilitat envers aquest món que l’ha portat a ser membre del Consell d’Art Contemporani del Museum of Modern Art, a la ciutat de la Gran Poma. Amb ell, parlem de La Querola d’Ordino i de la visió, el concepte i el procés que ha comportat el seu desenvolupament.

Entrevista i fotografies: César De Pablos

Quan vostè va concebre o pensar en el concepte de La Querola d’Ordino, ho feia amb la intenció de reflectir-hi d’alguna manera el seu interès per l’art contemporani?

No veig La Querola com un reflex de l’art contemporani. De fet, ara que el projecte està obert a visites i que les façanes estan gairebé enllestides, sí que és cert que hi ha gent que compara La Querola d’Ordino amb La Pedrera de Gaudí. Val a dir que aquell edifici té més de 100 anys i que no tenen res a veure entre si, tot i que entenc d’on prové la comparació. Eren altres moments, altres capacitats d’enginyeria… Però sí que em quedo amb les persones que s’han adonat que hi ha moltes formes de dibuixar i de crear, veient aquestes dues propostes com una manera orgànica d’integrar-se a la natura. Si bé Gaudí es va inspirar en les siluetes de la fulla, dels arbres i del bosc, el senyor Jean Nouvel va trobar la seva inspiració en una pedra que li recordava una escultura de Henry Moore. Així, va integrar aquesta pedra amb el verd i el bosc d’Ordino.

Parlem de Jean Nouvel, l’arquitecte del projecte. Qui va contactar a qui?

Ens vam conèixer per circumstàncies de la meva anterior etapa professional al banc. Un dia em va convidar a la seva residència a Saint-Paul-de-Vence, al costat de Niça, una localitat que per a mi té certa significança, ja que va ser un centre d’art inesperat durant la dècada del 1940. Aquella va ser la primera vegada en què vam seure per compartir taula. Val a dir que, com a bon francès, és un bon vivant.

Quant a la conceptualització de La Querola d’Ordino, vau trobar entesa des del primer moment o vau haver de fer concessions mútues perquè tots sortís bé?

Al senyor Nouvel li diuen l’arquitecte filòsof per alguna raó. Quan realment seus amb ell a parlar, o estàs en sintonia o no ho estàs. Així de clar. Afortunadament, jo sí que vaig poder fer sintonia amb ell, però hi havia moments en què li deia ‘Jean, ho sento, però m’estic perdent’, perquè realment la seva forma de reflexionar i opinar a vegades està contextualitzada d’una manera difícil de seguir. Però, pel que fa al projecte, el primer avantprojecte que va presentar ja complia amb tot allò que se li va encomanar. El primer sorprès vaig ser jo.

“Tot i que veiem que el projecte està gairebé acabat, m’he de prendre el meu temps per a normalitzar allò que hem aconseguit”

Quins lineaments li vau transmetre?

L’objectiu era crear una comunitat en què cap veí molestés un altre, un conjunt que t’oferís una sensació d’independència i de tranquil·litat. També s’havia de pensar com ‘fer desaparèixer’ els cotxes, ja que, essent un lloc tan maco (Ordino), no volíem fer mal al paisatge ni tampoc deixar petjada quant a les emissions de CO₂.

Què és el que més el va sorprendre d’aquest projecte?

En veure aquella maqueta que s’assemblava a quatre roques juntes, totes fetes amb una espècie de massa blanca, la primera sensació era de sorpresa perquè ell mai no havia fet un projecte residencial. Però, en créixer en l’Ariège, Jean Nouvel ja coneixia el paisatge pirenaic i ens va remarcar la necessitat de preservar la muntanya i que el projecte s’obrís al sol. Amb aquesta línia ben definida, es va decidir que cada unitat d’habitatge fos completament diferent, donant pas al fet que, al sud del conjunt, aquestes unitats donessin entrada a la llum del sol i que aquesta fos protagonista a través de materials com ara el vidre i la fusta. L’enginyeria del segle XXI ens permet aconseguir aquestes solucions.

Malgrat que sembla que Jean Nouvel va caure-hi com anell al dit, entenc que per a un projecte d’aquesta magnitud potser vau considerar altres grans noms de l’arquitectura.

La veritat és que ell va ser el segon arquitecte que vàrem contactar. Quan ho vam fer, encara no havia estat guardonat amb el Pritzker, que és com el Nobel de l’arquitectura. Curiosament, el primer despatx contactat va ser RCR Arquitectes, que aleshores tampoc no havia rebut el Pritzker i el qual li van acabar atorgant el 2017. Recordo que, quan estava vinculat al MoMA de Nova York, s’hi va fer una exposició d’arquitectura d’avantguarda i em va sobtar veure-hi dues obres espanyoles, una d’elles de Girona. Aquest projecte era de RCR Arquitectes, d’Olot, i em va agradar molt.

I què va passar? Per què no va ser possible continuar amb ells?

Sempre havia tingut clara la idea de crear un projecte residencial en aquest terreny que havia comprat fa molts anys a la Pleta d’Ordino, però, en contactar amb aquests arquitectes, van ser molt honestos i em van dir que no podien assumir aquest projecte en tenir-ne un altre de gran importància. Abans que em donessin una resposta, ja havia tingut aquella trobada amb Nouvel a Saint-Paul-de-Vence i tenia clar que ell faria La Querola d’Ordino. Mai no vam haver d’obrir un catàleg per a buscar cap arquitecte, tot es va donar a partir de plantejar-nos la pregunta ‘com fem que Andorra, un país que estimes, sigui vist com un lloc d’innovació?’, una qüestió que Jean Nouvel va saber respondre.

Quina és la característica més remarcable de Nouvel?

Que és un arquitecte for site o site specific, que crea projectes específics per al lloc en el qual se situaran aquests. Si mires qualsevol de les obres del senyor Nouvel, no hi ha cap barana d’un edifici que s’assembli a la d’un projecte anterior o posterior. És un home que segur porta bojos als membres del seu equip i ateliers per a trobar la fórmula de fer, per exemple, un balcó, sense repetir-lo vint vegades (riu).

En veure que tot el conjunt ha pres forma, ens podria dir què és el que més li agrada de tot plegat?

Tot i que veiem que el projecte està gairebé acabat, m’he de prendre el meu temps per a normalitzar allò que hem aconseguit, i que esdevingui en una cosa natural.

Almenys està satisfet amb el que ha vist fins ara?

(Riu). Home, depèn del dia! Hi ha moments que sí, però n’hi ha d’altres que no. Procuro venir sempre a peu, perquè, en sortir, tinc uns 20 minuts de caminada per fer una mica de descompressió. Encara conscient de tots els ‘pros’ i ‘contres’, hi ha moments de molta satisfacció.

La Querola d’Ordino és símbol del desenvolupament immobiliari i del creixement econòmic d’Andorra. Vostè esperava que fos així?

Entenc el que vols dir, però aquesta no ha estat mai la meva intenció. L’única cosa que he tingut clara en tot moment és la necessitat de fer les coses ben fetes. Com que ja tenia experiència amb obres d’alta complexitat, volia fer quelcom realment consistent, amb propòsit. Tant de bo hi hagi més projectes que vulguin apostar per ser molt originals i de qualitat. D’una cosa sí que estic orgullós amb La Querola d’Ordino i és que els habitatges han sortit entre 5.000 i 6.000 euros per metre quadrat. Això, a Ordino, a una zona residencial de primera categoria i amb habitatges de la qualitat d’aquests, és un factor que els clients que s’ho poden permetre han sabut apreciar.

Per què ho diu?

Perquè les persones amb un alt poder adquisitiu o que es troben en una segona etapa de la seva vida, preferiran en la majoria dels casos un habitatge com el nostre, de gairebé 400 metres quadrats, que no pas un de 120 o 150 metres quadrats. Aquest era un dels grans reptes del projecte i crec que el senyor Nouvel ho va saber resoldre.

Ara que Andorra ha crescut a passos accelerats, creu que aquest creixement immobiliari serà sostenible en el curt o mitjà termini o, en cas contrari, creu que caldrà posar-hi fre?

Concretament en el mercat immobiliari, mai no parlem de fre sinó de desacceleració o directament de recessió, ja que aquest mercat, aquí i arreu, és cíclic. Crec que, arran de la darrera crisi immobiliària, hi va haver un moment de davallada de l’activitat que hem deixat enrere, perquè el mercat s’ha tornat a dinamitzar. Andorra sempre ha tingut clar quins són els llocs en els quals es pot edificar i com es pot fer, però hi arribarà un punt en què no hi haurà tant espai. Volem fer un país de classe mitjana? Perquè sense una classe mitjana i una classe dirigent, és molt difícil que n’hi hagi una de treballadora. Aquesta és la gran anàlisi que hem de fer i ho dic per les famoses torres.

“A Europa, la consciència sobre la sostenibilitat està en augment”

Està d’acord amb l’edificació de les torres?

No és que estigui a favor o en contra de les torres, però no m’agrada la idea de veure el centre d’Escaldes-Engordany, una parròquia que estimo i que conec, convertit en una zona d’illes de 18 per 22 metres amb voreres d’un metre. Creus realment que aquest tipus d’urbanisme pot generar interès en un turista o en una persona que forma part d’un món hiperglobalitzat? És evident que, si s’ha de créixer, s’ha de fer cap a dalt, però és important que hi hagi espais enjardinats al voltant, com a qualsevol metròpoli. Ara bé, Escaldes-Engordany s’ha de convertir en una metròpoli o no? No és fàcil de respondre. El que sí que penso és que no s’ha de buscar barrejar-ho tot; no podem mesclar la torre amb la vista del Casamanya, la qual s’ha de preservar i idealitzar.

La sostenibilitat és gairebé inherent als nous projectes immobiliaris en menor o major mesura. Considera que, almenys en el context europeu, s’està fent prou feina en aquest sentit o encara cal fer-ne ajustos?

A Europa, la consciència sobre la sostenibilitat està en augment. Encara hi ha molt per fer, però ara és més viable l’energia solar, tot i que fa cinc anys era costosa i complexa. Creiem que el govern hauria de dedicar més recursos a la sostenibilitat, incloent-hi controls tècnics i de materials, així com la reducció d’emissions. La planificació de l’expansió urbana és crucial per evitar un creixement desordenat. Tots hem de treballar cap a una arquitectura més sostenible i millor per a la nostra comunitat, ja que no crec que ningú es pugui sentir orgullós de l’arquitectura andorrana dels últims 30 o 35 anys.

És la moratòria implementada per Govern un entrebanc important per a la venda dels habitatges del vostre projecte immobiliari?

En ser una normativa molt nova, encara no podem mesurar el seu abast. Per a nosaltres, aquest estiu ha estat molt favorable tot i que per a Andorra l’agost és un mes històricament tranquil per al sector immobiliari. Curiosament, totes aquestes vendes han estat a persones residents a Andorra. Que després de sis mesos la moratòria podrà afectar al sector immobiliari? Segur que sí. Que a nosaltres, que estem en el moment de sortida després de tants anys, ens afectarà? Doncs bé, és la que ens faltava després de viure la crisi immobiliària, la Covid-19, l’encariment de materials… Només espero que les persones que van presentar aquesta moratòria coneguin bé el que ha passat en el sector durant els últims cinc anys i siguin una mica coherents, perquè, si alguna cosa mai no ha tingut Andorra, és un govern intervencionista.

Fa molt poc, La Querola d’Ordino va ser premiada amb tres guardons als European Property Awards, celebrats a Londres. Què significa per a vostè rebre aquestes distincions?

El més curiós de tot plegat és que se’ns va considerar per la sostenibilitat del nostre projecte, una distinció que apreciem perquè al darrere hi ha molta inversió, enginyeria i temps. La sostenibilitat no és una qüestió d’una etiqueta publicitària, sinó un valor necessari. A banda d’aquest guardó, en vam rebre dos més, un com a millor projecte residencial de més de 20 unitats a Andorra, i un altre com a millor projecte d’arquitectura del país. L’equip està il·lusionadíssim amb l’aconseguit.

“El nom d’Andorra se sent una vegada més arreu del món i n’estem orgullosos”

Després d’aquesta fita, el pròxim febrer sabreu si sou el ‘Millor projecte residencial de més de 20 unitats d’Europa’. Quines són les vostres expectatives?

El camí ha estat difícil, però ja hi som. El nom d’Andorra se sent una vegada més arreu del món i n’estem orgullosos. Aquestes distincions se sumen a altres que se’ns han atorgat al llarg d’aquest temps. Recordem també amb il·lusió el premi ‘Samsung Air Conditioner’ com a millor projecte d’enginyeria a nivell mundial, per les implementacions de climatització fetes a La Querola.

Quan preveieu lliurar les primeres claus als seus propietaris?

Crec que serà en qüestió d’uns tres mesos.

Què vindrà després de La Querola d’Ordino?

M’agradaria fer la casa desendollada, una qüestió que ja és factible i completament possible. Però no és una qüestió que vulgui fer-la ara, ja que tinc altres projectes al cap i de moment només voldria acabar-ne aquest i consolidar-lo.