Joan Albert Farré, l’èxit de la passió per la feina ben feta

Joan Albert Farré és advocat, empresari i polític de professió, però un gran amant de la seva terra i dels seus valors, com a aspecte vocacional més destacat.

Fotos: Josep Segura

Forjat en la lluita per tirar endavant diferents projectes, en els quals ha posat tota la constància i tota la passió que requerien, va apostar per fer realitat un somni que va compartir amb el seu malaguanyat pare, l’elaboració de vins a Andorra. Va ser una decisió presa amb el cor i deixant de banda criteris empresarials, però aquell pressentiment ha acabat donant els seus fruits i el Celler Borda Sabaté es va fer amb dos prestigiosos guardons, al Concurs Mundial des vins extrêmes CERVIM 2019, celebrat a Itàlia. El primer va ser per a l’Escol 2010, que va ser escollit com a millor vi del concurs o millor vi extrêm d’alçada del món i, el segon va ser, una medalla d’Or, per al Torb 2015. Tot un èxit, no només pel Celler andorrà, sinó també per a la parròquia de Sant Julià i pel país.

Després d’aquest important èxit, Joan Albert Farré, que és sobretot un andorrà amb vocació de servei al seu país, no descarta tornar a la primera línia de la política, sigui en l’àmbit comunal o nacional, ja que en ambdues facetes ha tingut una destacable presència.

Vostè és un home de la terra, arrelat al país i als seus costums, però també un home de món, que sap conjugar passat, present i futur. Sé que no és fàcil, però com definiria vostè la seva vida?

La meva vida ha estat una vida d’empènyer, de lluita i de tirar endavant amb molts projectes, amb la meva família i a ajudar al país en tot el que he pogut. Em van ensenyar, des de ben petit, que a aquest món hem vingut a lluitar i a treballar, aquests valors ja els va inculcar el meu avi. I és molt clar que, si no lluites, no pots tirar endavant els projectes.

Girant la vista enrere, què s’ha guanyat i què s’ha perdut en tot aquest temps?

S’ha guanyat en perspectives cap a un futur més obert, amb més oportunitats per al jovent del país, però s’ha perdut una part de la nostra identitat, del sentiment andorrà, on cada ciutadà se sentia més vinculat amb els altres. Ara som un país, menys poble i més ciutat, més plural i també més oberta al món.

Què hauríem de fer per a recuperar unes senyes d’identitat, que pràcticament han desaparegut?

Són trets de país que primer, s’haurien d’identificar, i després, s’haurien de defensar. Evidentment, hi ha molta gent que se sent identificada amb la vida pública i hauríem de poder traslladar, a les futures generacions, aquestes senyes d’identitat pròpies perquè les puguin mantenir en un futur.

La lluita, la constància i l’emprenedoria, es porten a la sang o és una característica que vostè ha sabut cultivar?

Crec que és un conjunt de tot plegat, de les experiències que ha viscut cadascú a casa seva i també de l’esperit intern de cadascú. Tots naixem igual, però després desenvolupem aptituds diferents i cadascú se centra en aquelles coses que hi creu i que el motiven. Pel que fa al meu cas, he considerat convenient tirar endavant un cert tipus de projectes, alguns que he escollit i altres que m’he trobat al meu camí.

Miri, sobta que un advocat aposti per elaborar vins i, a més a més, tenint en compte les dificultats geogràfiques del nostre país. Quan creix en el seu interior la necessitat de ficar-se en un món tan complicat com aquest?

És en memòria del meu pare, que va ser qui em va ajudar a iniciar aquest projecte, va col·laborar en la preparació dels terrenys i a plantar, va ser que ell qui em va animar a tirar-ho endavant. Així que, és un reconeixement a la seva memòria, ja que ell estava vinculat al món de la distribució del vi i això em va ajudar en certa manera. També s’ha de valorar el fet que em trobava molt còmode en aquest sector, a causa de les meves arrels, que estan estretament vinculades al territori i a la terra i aquest projecte sento que em vincula encara més al meu país, i em fa tocar de peus a terra.

Però va ser una aposta molt arriscada, no va tenir por de fracassar en l’intent?

Sempre em demanen, si quan vaig començar vaig fer un pla d’empresa, i la resposta és que, si l’hagués fet, no hauria començat. Hi ha projectes que no cal fer pla d’empresa, simplement les fas per sentiment, per vocació i per passió, i aquest projecte porta els tres preceptes.

Vostè té formació en aquest sector o és autodidacta?

Soc una mica autodidacta però, amb 16 anys de trajectòria, acabes aprenent. De tota amanera, tinc la sort de poder comptar amb la col·laboració de l’Alain Graillot, que m’ha fet aprendre quin és el bon camí i encara avui en dia tenim una molt bona relació, ja que la seva experiència és determinant. Només fa 10 dies vàrem estar a casa seva, a França, per a fer el cupatge de les barriques i la seva aportació és, necessària i determinant.

Escol 2010 ha estat guardonat com el millor vi d’alçada del món, al concurs Cervim 2019, era el seu objectiu assolir aquest premi?

És un premi que ens honora a nosaltres, al celler, a la parròquia i al país, però és una fita que va desbordar les nostres previsions inicials. Participar en un concurs internacional i obtenir medalles i premis, ja és una gran satisfacció. Però, quan t’atorguen, amb l’Escol 2010, el premi guanyador en un concurs internacional celebrat a Itàlia, que és el segon país productor més important del món, és tan important que, en un primer moment no ets conscient del que acabes d’assolir, ni tampoc de la repercussió internacional que ha tingut aquest premi. També és un orgull que, gràcies a aquesta repercussió, molts països ja parlen d’Andorra com a país productor de vi, un fet que no s’havia produït mai i que ens posa en la línia d’un gran país.

Aconseguir aquest premi, entre mil vins de 25 països, marca un punt d’inflexió i d’exigència per al Celler Borda Sabaté?

Sens dubte, és un fet històric per al celler, però també per Andorra i això marca un abans i un després, perquè el ressò obtingut pels vins d’Andorra ja comença a entendre’s més enllà d eles nostres fronteres, i això ens empeny cap a un futur molt més professionalitzat. Una fita com aquesta ens obliga a responsabilitzar-nos, encara més i, sobretot, a mantenir-nos en aquesta línia.

També han aconseguit una medalla d’or amb el Torb 2015, un vi negre, això haurà estat més sorprenent, no?

El Torb ocupa una petita part de la producció, aproximadament un 30%, i la resta és blanc. Per tant, és un fet significatiu que, no només el producte principal hagi estat reconegut, sinó que el Torb hagi guanyat aquesta medalla d’or, això ratifica la qualitat del producte. Però, el que queda clar és que Andorra ha demostrat la seva capacitat per elaborar vins d’altíssima qualitat i això ens encoratja per a seguir treballant i per intentar assolir una denominació d’origen protegida. Aquesta singularitat dels nostres vins, ens podria proporcionar unes garanties envers el comerç internacional.

Creu que amb el temps Andorra es podria convertir en una denominació d’origen de referència en l’àmbit mundial?

El que és clar, és que Andorra produeix uns vins amb una qualitat molt alta i el fet d’haver guanyat un concurs internacional, així ho demostra. Però ara és el moment d’intensificar els esforços per promocionar uns vins que, compten amb el factor identitari important del terroir andorrà i, han de ser reconeguts en l’àmbit internacional. I això té sentit, no només a nivell de celler, sinó també pel que fa a la parròquia i al país. Això comporta un lligam amb el turisme i amb la promoció del país, i considero que podria ser un element dinamitzador del turisme, que ajudaria a diversificar la nostra oferta de serveis al visitant. Hem de tenir en compte que, l’enoturisme és un dels sectors que més turistes mou arreu del món i, ja que tenim vocació de país turístic, podria interessar molt per a la seva promoció. I no podem oblidar que el vi és un dels únics productes alimentaris que arriba a les taules amb una etiqueta que l’identifica amb el territori.

És moment que el govern faci un pas endavant i doni suport a aquest sector?

Evidentment, s’ha encetat una nova etapa amb les relacions amb govern i, en aquesta ocasió Andorra ha pogut participar, com a país, en un concurs internacional. De fet, l’administració va enviar al director d’Agricultura, Josep Casals, que ens va acompanyar en aquest acte, i això ha permès al govern conèixer la potencialitat que té aquest sector. Espero que, a partir d’ara, no només Agricultura, sinó també Turisme, podran ajudar a posar les bases per al desenvolupament del sector.

Per elaborar un bon vi, què és més important la terra, el clima, els ceps o la professionalitat de l’enòleg?

Fa falta tot, però sobretot passió, el vi es fa més a la terra i a la vinya que al celler, però és un cúmul de totes aquestes coses, sobretot, molta passió i mot treball al darrere. El vi requereix molts moments d’esforç del productor, des que s’inicia el procés a la planta, fins que tens una ampolla a la mà, hi ha moltes etapes que s’han d’anar superant en cada moment i, aconseguir que el producte final sigui referent, requereix que tots aquests processos estiguin harmonitzats i dirigits amb el màxim rigor i amb la màxima professionalitat. I, en aquest cas, hem tingut la sort que l’Alain ens ha ajudat molt i gràcies a ell podem recollir premis com els que hem guanyat.