Jaime Aragón, un saragossà enamorat d’Andorra

Com a part del seu cicle formatiu, al Lycée Comte de Foix, la jove Aroa González Pallàs va realitzar una estada de descoberta professional, a la nostra empresa Grup Dona Secret. Una de les activitats que va realitzar, durant la setmana en la qual va compartir experiències amb nosaltres, va ser la d’entrevistar el seu avi, el Jaime Aragón, un home dedicat a la seva família, que va trobar a Andorra una via d’escapada que li va permetre superar una depressió. Originari de Saragossa, el Jaime és un gran aficionat a la lectura i el cant, però també a les vendes, tant en el sector del mobiliari com de l’automòbil.

Per: Aroa González Pallàs

Quan fa que vas venir a Andorra?

Doncs, ara mateix, farà ja uns 24 anys des que vaig venir a Andorra.

Per què vas decidir fer aquest canvi venir a aquest país?

La veritat és que jo tenia uns quants negocis a Espanya, però, a causa d’una depressió, de gairebé dos anys… tot el que m’havia costat tants anys d’aconseguir i de gran sacrifici, quan pateixes aquesta malaltia, a vegades ho perds tot, desapareix. A conseqüència d’això, vaig haver de deixar-ho tot i vaig decidir venir a viure a Andorra.

I vas aconseguir superar ràpidament aquell sot, una vegada instal·lat al país?

Doncs sí. En canviar completament de país, de lloc i de tot, vaig aconseguir lluitar i superar-ho.

Quina ha estat la teva professió i en quin sector et vas desenvolupar?

Sempre he estat empresari, primer en el sector del moble i, finalment, en el de l’automòbil.

Com vas passar del sector del moble al de l’automòbil?

Vaig començar tenint algunes botigues de mobles a Espanya, concretament a Saragossa, i després vaig sortir a algunes altres poblacions i també vaig muntar altres establiments.

I a què es va deure fer un canvi tan radical com és passar del sector del moble al de l’automòbil?

Estava molt saturat amb els mobles i, quan vaig venir a Andorra, vaig decidir tornar a començar i muntar un negoci completament nou, com és un establiment de compravenda d’automòbils.

Va ser molt complicat adaptar-te a aquest nou sector, sobretot al principi?

No és que sàpigues molt sobre mecànica, però alguna idea en tenia. A més a més, soc una persona a la qual sempre li ha agradat vendre… A mi, tant em dona vendre cotxes que mobles o qualsevol altra cosa, mentre sigui vendre em desenvolupo prou bé.

Quan vas arribar a Andorra, et vas dedicar directament al negoci dels cotxes, o abans vas realitzar altres activitats?

Abans de dedicar-me als cotxes, com que vaig venir a Andorra amb els meus fills, havia de tirar endavant amb la meva família. Aleshores, a través d’uns coneguts, vam muntar un restaurant en societat amb ells. A les nits, venia un acordionista a tocar i jo cantava. Després, vaig tenir l’oportunitat de conèixer un amic aragonès, que entenia molt de mecànic, i li feia molta il·lusió tenir la seva pròpia botiga d’automòbils. Llavors, ens vam posar d’acord i vàrem muntar la nostra pròpia empresa. Jo comprava els cotxes i els portava al taller, mentre que ell els revisava i posteriorment els veníem. Afortunadament, he estat molts anys venent cotxes i, a més a més, mai no he tingut cap problema amb cap client. Fins i tot, avui en dia, després de gairebé 10 anys, des que em vaig jubilar, quan vaig pel carrer, hi ha molta gent que em reconeix i que em diu que han estat molt contents amb el cotxe que els vaig vendre. Per a mi, això és motiu d’una gran satisfacció.

En un futur, et plantejaries tornar a la teva terra, a Saragossa?

La veritat és que no. Lògicament, a mi Saragossa m’agrada molt, ja que és el lloc on he viscut la meva infància. Però, ara mateix estic molt bé vivint aquí amb la meva família. Ja no tinc res a fer allà.

Veig que estàs molt a gust al país. Què és el que més t’agrada?

D’Andorra, m’agrada tot, en especial la seguretat que hi ha al país i la tranquil·litat amb la qual es pot viure. A més a més, m’agrada l’impressionant paisatge que tenim, les muntanyes, la natura…

Em podries dir quins són els teus hobbies, les teves aficions?

Els meus hobbies sempre han sigut tres. Primerament, la família; per a mi, és el més important. En segon lloc, la música. M’agrada molt cantar. De jove, tenia un grup de música i més tard he estat en alguns programes andorrans i, fins i tot, a la televisió aragonesa, i també he arribat a guanyar alguns premis. I, finalment, la lectura. Sempre m’ha agradat moltíssim llegir i ho faig des que era petit. En aquella època, era molt bon estudiant, principalment amb les matemàtiques. Sempre treia matrícula d’honor, però, quan va arribar el moment de fer batxillerat, la meva família no em va deixar. Per què? Perquè vaig tenir mala sort. Eren altres temps i formava part d’una família de vuit germans, en la qual hi faltava la figura materna, ja que la meva mare va morir al poc de néixer jo. I, quan en una família falta la mare… les coses van diferent. Després, quan vaig fer la “mili”, em vaig poder treure el batxillerat elemental.

Què és el que t’ha quedat pendent de fer a la vida i que encara t’agradaria poder realitzar?

Diuen que a la vida s’han de tenir fills, plantar un arbre i escriure un llibre. De fills, ja n’he tingut tres i estic molt orgullós de tots ells. L’arbre, el vaig plantar un dia, quan era jove, a l’escola de les meves filles, ja que era una activitat que havia programat del col·legi. I el llibre, precisament, l’estic escrivint en aquests moments i no em va gens malament. Ja vaig per la pàgina 160 i calculo que en tindrà entre 300 i 350. Crec que pot ser un llibre molt interessant.

De què tractarà aquest llibre?

Doncs al principi havia pensat de fer una trilogia, però després he decidit fer un tipus   d’autobiografia, amb tres protagonistes. Un d’ells, amb el 90% basat en la meva vida, i els altres en les vides que podria haver tingut, si les coses haguessin anat d’una altra manera. Calculo que estarà enllestit, entre la primavera i l’estiu.

El pensa editar?

Sí, és clar! A més a més, ben editat. Amb la seva portada i tot. No faré unes pàgines i ja està, faré un llibre en condicions.