Íngrid Forell: “La verge estava molt fosca i en restaurar-la s’hi veu molt més neta i es poden apreciar els seus colors”

No és la primera vegada que a l’Íngrid Forell li encomanen la restauració d’un objecte religiós. Durant el 2014, va ser l’encarregada de fer la talla de fusta policromada de la Verge de Meritxell, que actualment es troba l’església antiga, i el 2019 se li va confiar la reproducció fidedigna de la tercera taula de ‘L’aparició del mont Gàrgant’, que forma part del retaule de Sant Miquel de Prats de Canillo. Ha fet diverses col·laboracions, tant per al Departament de Béns Mobles com per al Departament de Museus de Patrimoni Cultural d’Andorra, duent a terme tasques vinculades amb la restauració de retaules i objectes religiosos de les diferents esglésies del Principat. La reproducció amb relleu del Crist en majestat, i els quatre evangelistes de la pintura mural de l’església de Santa Coloma, li ha permès aportar el seu granet de sorra per fer més accessible el patrimoni cultural del nostre país a les persones amb discapacitat visual. Recentment, com a especialista en conservació i restauració de béns culturals, s’ha encarregat de restaurar una talla de la Verge de Canòlich, feta als anys 40 per l’escultor Josep Arquimbau, una feina que li va suposar tot un desafiament tenint en compte que és la patrona de la parròquia on, des de fa uns anys, ha decidit muntar De Vell a Bell restauració, el seu propi taller. 

Entrevista i fotografia: Noelia Farias

Et vas encarregar de restaurar una talla de la Verge de Canòlich que data dels anys 40…

Sí, vaig fer la restauració d’una talla de la Verge de Canòlich, que és una rèplica del 1940 feta per l’escultor Josep Arquimbau. Com que en aquell any es va aixecar de nou l’església parroquial de Sant Julià de Lòria, perquè l’anterior ja estava en ruïnes, la talla es va fer en homenatge al nou temple.

En quin estat estava la talla i quin va ser l’abast de la restauració?

La talla estava molt bruta perquè va passar un temps a l’exterior. Primer, vaig veure les problemàtiques que tenia la peça i després vaig començar amb el procés de restauració. Com a qualsevol restauració, abans d’iniciar el treball es fan fotografies de la peça i s’apunten quines són les alteracions que presenta. La talla de Canòlich estava conformada  per diferents blocs de fusta, de petites dimensions, units entre ells. Llavors, una de les grans problemàtiques que tenia és que la fusta, en assecar-se i patir les inclemències del temps, així com els contrastos de temperatura, es van anar separant. Per tant, la talla tenia algunes esquerdes i parts desenganxades. També estava coberta amb una capa d’un vernís que l’enfosquia moltíssim, un vernís negre que la feia semblar una verge negra i que impedia apreciar la policromia original  que es trobava a sota d’aquest vernís.

De quina manera vas aconseguir tornar-li el seu aspecte original?

Vaig començar fent unes proves de neteja, per tal de trobar el producte més adient i així poder treure tot el vernís que presentava la peça. Una vegada netejat el vernís, vaig començar a consolidar l’estructura de fusta. Vaig arrencar amb la part del darrere, ja que estava molt malmesa i tenia moltes esquerdes, la qual cosa provocava la pèrdua de pintura i de material. Vaig aconseguir, a una zona que estava molt inestable, treure la pols de la fusta que estava més desenganxada i netejar tota la cola que presentava. Després, vaig fer uns perns de fusta i la vaig tornar a unir amb cola de fuster. La cola blanca també la vaig posar en totes aquelles parts on hi havia esquerdes. Per evitar que entrés més brutícia, li van posar silicona calenta, que posteriorment vaig treure, per ficar-li una massilla especifica per a fusta. En aquest cas, vaig usar una massilla molt més flexible i no tan estàtica i dura com la que ja tenia perquè, al moment de la dilatació de la fusta, no es tornés a esquerdar.

Pel que fa al color, també vas fer alguns retocs?

Després d’escatar la talla es van fer alguns petits retocs perquè, a l’hora de netejar, a sota hi havia pèrdues de policromia i es veia la preparació blanca de la fusta. Hi havia zones que la pintura estava molt bé, però altres en les quals el vernís estava molt enganxat i feia que la pintura no quedés neta. Però, quan es fa una restauració, la intenció és que, si la peça original presenta una mica de desgast o envelliment, intentar mantenir-la, ja que conservarà la seva essència i es notarà el pas del temps i totes les taques originals que presenta. El retoc cromàtic es va fer amb  pintures adients, en aquest cas vaig fer servir aquarel·les i pintura acrílica, i al final un vernís de protecció, que s’utilitza per protegir la peça de la pols i perquè no es torni a alterar el color. 

Et va suposar un desafiament?

Sí, va ser tot un desafiament perquè el vernís que tenen moltes peces a Sant Julià, és un vernís oxidat i molt fosc que costa molt d’eliminar. Va ser un repte trobar el producte idoni per poder netejar la peça sencera, tot i que estructuralment no em va suposar cap problema, perquè les alteracions que presentava van ser molt fàcils de resoldre. Posar massilles, retocar i pintar és més senzill. Així i tot, trobar el color exacte, també és molt complicat. A la corona de la verge, com presentava algunes alteracions, se li va haver d’afegir una part de fusta que faltava, després es va haver de tornar a posar massilla i a donar-li forma, així com trobar el mateix color que tenia,   perquè quedés bé. Com que és una peça dels anys 40, i no romànica, et pots permetre fer aquests tipus d’intervencions, però sempre que s’hi vegin i se sàpiga que hi ha hagut una intervenció de restauració.

Et va fer il·lusió restaurar aquesta peça i contribuir a la seva conservació?

Sí, molta il·lusió, perquè és la Verge de Canòlich i la patrona de la parròquia. Abans de néixer, els meus pares en comptes d’Íngrid van pensar a posar-me el nom de Canòlich, però finalment no me’l van posar. Sempre fa il·lusió poder fer aquest tipus de feina, i no és la primera vegada que faig un encàrrec d’aquest tipus, perquè ja vaig tenir la possibilitat de fer la Verge de Meritxell que es troba a l’antiga església de Meritxell.

Quina rebuda va tenir la restauració de la talla?

La resposta va ser molt satisfactòria, perquè el contrast va ser evident. La verge estava molt fosca i en restaurar-se s’hi veu molt més neta i es poden apreciar els seus colors originals. Em van dir: quin canvi! Després de fer la neteja del vernís tan fosc, la peça va guanyar molt.

La talla tornarà a l’església?

Sí, torna a l’església parroquial de Sant Julia de Lòria i, segurament, s’ubicarà a la part de dalt. La peça es presentarà aquest mes de maig amb motiu dels 800 anys de la troballa de la imatge de la Mare de Déu de Canòlich.