Grup Lomi, 60 anys d’excel·lència i professionalitat

Concebuda com a una empresa familiar, l’actual Grup Lomi s’ha posicionat com tot un referent pel que fa a les instal·lacions elèctriques i a les comunicacions. Isidre Loan Ricou, de 86 anys, va ser l’impulsor de l’empresa, mentre que el seu fill, Jaume Loan Miño, mestre industrial en electricitat, ha estat l’encarregat de fer la transició de l’analògic al digital. Xavier Loan Font, net d’Isidre Loan Ricou, forma part de la tercera generació de la companyia; graduat en Administració d’Empreses i Dret, el professional, de 26 anys, compta amb el suport dels seus predecessors.

Foto: César de Pablos / Arxiu Grup Lomi

Com i quan es va crear l’empresa?

Isidre Loan Ricou: Vaig arribar a Andorra al juliol l’any 1958 i vaig començar a treballar per a una altra empresa. Aleshores, només hi havia 4 o 5 empreses; al cap d’un temps, el meu germà, que treballava en una constructora, em va donar l’oportunitat de fer la instal·lació elèctrica de dues cases, a la carretera de La Massana. Durant el dia, treballàvem 12 hores i, a la nit i els diumenges, vaig fer aquesta instal·lació amb els diners que cobrava del meu treball a l’empresa; pagava el material per fer la instal·lació d’aquestes cases. En acabar aquesta feina, vaig cobrar 108.000 pessetes, i això em va donar la possibilitat de començar a treballar per compte propi i fundar una empresa, la qual vaig haver de posar a nom de quin fou el meu sogre, Santos Miño Cid, el juliol del 1960, perquè jo no era andorrà. L’any 1961, em vaig casar i, en tornar de viatge de noces, vaig demanar-li a l’advocat, Òscar Ribas Reig, fer les gestions per posar l’empresa a nom de la meva esposa, Anna Maria. L’Òscar em va dir que no seria necessari, perquè hi havia una nova llei que preveia que, si faltaven industrials de qualsevol ram en una parròquia, l’empresa ja es podia posar al meu nom.

Quin era el panorama econòmic andorrà quan es va fundar Elèctrica Loan?

I.L.R: Hi havia moltes possibilitats, si tenies ganes de treballar. No teníem horari i fèiem moltes hores; es començaven moltes noves construccions i no hi havia gaires empreses. Un dels principals reptes va ser comptar amb el finançament suficient per a poder mantenir la meva empresa.

Quins tipus d’instal·lacions es feien abans? Creu que amb la tecnologia actual el sector es desenvolupa de millor manera?

I.L.R: Abans tot era més manual i els materials molt més difícils de treballar. Actualment, amb les noves tecnologies, no dic que sigui fàcil però si menys pesat.

El seu fill, el Jaume, dirigeix l’empresa des del 1990, una dècada plena de canvis i de nous reptes. Com avalua la seva gestió? El procés de transició d’una generació a l’altra va ser complex?

I.L.R: Crec que no ha fet una mala gestió, tot i que no sempre es va dedicar el 100% a l’empresa. El fet és que l’empresa continua al mercat, per tant la seva gestió no deu haver estat dolenta, i a més a més, conserva persones que van començar amb ell. Penso que ens assemblem molt, perquè creiem que el valor humà és el motor de l’empresa. Respecte a la transició, va tenir els seus moments: les formes de pensar eren molt diferents pel que fa a la gestió, però ho vam saber portar força bé.

Com va afrontar Elèctrica Loan la transició de l’analògic al món digital?

Jaume Loan Miño: Quan vaig tornar d’estudiar Electricitat Industrial, a Lleida, vaig treballar uns anys en tots els departaments de l’empresa per a conèixer-la des de dins, i em vaig adonar que era necessari fer un canvi, de cara al futur, i informatitzar l’empresa.

El 2003 va ser un any important per al creixement de l’empresa i marca la diferència entre Elèctrica Loan i Loan Comunicacions. Neix Grup Lomi.

J.L.M: En un moment donat es creu convenient separar les dues branques de l’empresa en dues persones jurídiques diferenciades, però depenent de la mateixa societat mare: LOAN MIÑO S.L. Tot i el trasbals que porta aquesta idea, no dura gaire i tornem al format inicial sota el paraigua del nom comercial GRUP LOMI.

Actualment, sou referència en diferents vessants de l’electricitat, lampisteria, climatització, calefacció, telecomunicacions, informàtica, seguretat i cartellera digital, però quina és la branca on més destaqueu? Quin és l’element diferenciador de l’actual Grup Lomi?

J.L.M: Cal destacar que –i per una qüestió purament sentimental– l’electricitat i les comunicacions van ser de les primeres coses que vam fer, però la meva il·lusió era ser una empresa integral en el món de les instal·lacions, i aquí és on esmercem els màxims esforços i crec que, per ara, amb un bon resultat.

Com està estructurada l’empresa? Quantes persones hi treballen? Doneu formació als tècnics i operaris?

J.L.M: L’empresa la componen 41 persones i està estructurada en una direcció, una gerència, el departament d’administració i l’oficina tècnica que està formada pels caps de departament i l’enginyeria, mentre que la resta d’empleats depenen dels seus respectius caps de departament. L’empresa cada any dissenya plans de formació propis o a través dels fabricants de productes i també d’altres de cursos interns tan tècnics com en la prevenció de riscos laborals i de sostenibilitat ecològica.

Quins projectes de rellevància heu desenvolupat dins i fora d’Andorra?

J.L.M: Hem treballat en projectes com ara La Seu de la Justícia, el Consell General, l’edifici administratiu de Prat del Rull, l’edifici del Molí, a Sant Julià de Lòria, on es troben ubicats  el Ministeri d’Educació i el Comú de Sant julià de Lòria. També hem participat en el Comú de la Massana, el túnel de la Tàpia i les instal·lacions de les diferents escoles de Sant Julià de Lòria, Escaldes- Engordany i Ordino, així com en altres obres. Fora d’Andorra, hem treballat al centre cívic de Bellver de Cerdanya, hem fet cablejats estructurats al Sant Hospital de la Seu d’Urgell, entre altres diverses cases unifamiliars i, recentment, en la nau de Solucions Industrials Joan.

Després de 60 anys de trajectòria, quin balanç pot fer de la gestió del GRUP LOMI? Com us ha afectat la Covid-19?

J.L.M: Crec que, com totes les empreses, hem tingut èpoques bones i no tan bones, però en general estic molt satisfet, no tan sols de l’empresa, sinó de l’equip humà que fa de GRUP LOMI el que és, una empresa de futur. Actualment, amb el context de la Covid-19 i la represa de l’activitat, la direcció, la gerència, el departament d’administració i l’oficina tècnica, van estar treballant telemàticament durant el confinament, fent guàrdies i permanències. El dia 4 de maig, vam poder tornar a l’activitat, tot i que haguérem de fer un ERTO per a 6 persones de la plantilla, que sortosament vam recuperar el dia 2 de juny.

Aquesta és una empresa familiar, ja està preparada la tercera generació per assumir la gestió del Grup Lomi?

Xavier Loan Font: Encara no em sento preparat, ja que vaig entrar a l’empresa fa poc, a mitjans de setembre de 2019. Crec que necessito entendre millor el funcionament i anar agafant responsabilitats a poc a poc.

Què ha de considerar la tercera generació perquè aquesta empresa continuï amb la bona gestió?

X.L.F: Crec que en una empresa d’instal·lacions el més important és el capital humà, ja que necessites uns treballadors capaços, però sobretot motivats. Considero que aquesta és la clau per poder seguir en bon camí

Quins serien els reptes futurs de Grup Lomi, amb una nova persona al capdavant?

X.L.F: Seguir sent una de les empreses de referència en el sector de les instal·lacions i intentar estar al cap d’avant amb les innovacions que es puguin aplicar.

Quines idees fresques es podrien aplicar a Grup Lomi per tal de garantir la seva permanència durant altres dècades?

X.L.F: El més important seria ser pioners en aplicar les noves tecnologies i les innovacions cap a les quals deriva el sector.