Quan tenia 18 anys, la Gemma Espinosa va descobrir quina seria la seva professió. La primera feina en una joieria li va obrir les portes del món que esdevindria el seu. Fa 31 anys que, amb el seu soci, va crear l’Àguila d’Or, tota una referència en el sector, que compta amb una clientela fidel.
Com va començar en el món de la joieria?
Va ser una mica per casualitat… El meu pare treballava de representant de joieria i em va col·locar en una joieria com a dependenta, només tenia 18 anys. Ben aviat ja vaig portar la gerència i amb 19 anys ja n’era la propietària. Em va agradar molt la feina, vaig tenir clar que seria el meu futur.
Quan vau obrir la botiga?
Amb la que llavors era la meva parella, el Josep Guasch, vam obrir l’Àguila d’Or l’any 1987, al carrer la Llacuna d’Andorra la Vella.
Quina és la vostra principal activitat?
Tot el que es relaciona amb la joieria, és a dir, la venda i reparació de joies, la venda de rellotges, el taller de joieria i rellotgeria, modificació de joies, la venda de lingots d’or i la compra-venda d’or. També comprem rellotges d’alta gamma.
Al moment de la crisi moltes persones es venien totes les joies, vam veure casos realment complicats, amb gent que necessitaven vendre per poder menjar. S’ha viscut moments difícils, la classe mitja, que era la meva principal clientela, va patir moltíssim. Ara la cosa s’ha calmat molt, ja no venen per necessitat. Els que venen or, són clients que es cansen de les joies i prefereixen vendre-les i tenir els diners.
Foto: McGrau
“El món de la joieria ha canviat molt, l’or groc pràcticament no es ven”
Amb l’intercanvi automàtic d’informació, heu tingut molts clients que han vingut a comprar or i pedres precioses per col·locar els diners?
L’any 2016 vam vendre molts lingots d’or a persones de fora, sempre dintre dels límits de la legalitat, respectant escrupolosament la llei, és clar. Però ara s’ha aturat, les aigües han tornat al seu cabal.
Els clients s’inclinen més per la plata que per l’or?
Sí, sens dubte. El món de la joieria ha canviat molt, l’or groc pràcticament no es ven, els clients compren or blanc i sobretot joies de plata o d’acer, amb dissenys innovadors. Aquest any per Nadal, el que més hem venut ha estat rellotges, de dona sobretot, i joies de plata.
Feu joies per encàrrec?
És clar, fem tot el que ens demanen! Però la veritat és que les joies per encàrrec han baixat molt, el taller el tenim enfocat sobretot a la reparació de joies i rellotges. Abans, les persones reciclaven les joies, però avui prefereixen vendre-les.
Heu millorat la ubicació…
I tant! Fa tres anys i mig que hem canviat de lloc, érem al carrer de La Llacuna i ara estem molt més cèntrics, al costat de l’avinguda Meritxell. Ara hem ampliat molt la nostra clientela, amb turistes, però la nostra gran clientela és del país.
També heu guanyat en seguretat?
Sí, quan estàvem al carrer de La Llacuna vam patir tres o quatre bons ensurts, sobretot furts i també robatoris nocturns amb trencament de vidres. En aquesta botiga he instal·lat tots els sistemes de seguretat possibles, hem doblat el nivell.
Encara es fan regals de comunions?
Aquesta és una altra cosa que ha baixat molt! Els conjunts típics de comunió ja no es venen tant, els segells, les medalles… penso que l’electrònica ens ha guanyat la partida!
Cap a on creu que pot evolucionar el món de la joieria?
Cada vegada els clients volen joies més senzilles, amb un bon disseny per poder canviar-les cada temporada, al ritme de la moda, que varia contínuament. La veritat és que, en general, no compren coses de gran valor.
Els rellotges segueixen guanyant la partida als mòbils?
Clarament sí, encara que es tingui l’hora al mòbil, de cap manera es deixen de banda els rellotges. Els homes compren rellotges de marca, mentre que les dones prefereixen peces de preus més assequibles per canviar-les sovint.
Quines qualitats ha de tenir una bona dependenta de joiera?
Abans que tot ha de ser discreta, ha de tenir gust, presència, ha de ser observadora i tenir una mica de picardia…
