Fernando Martínez: “Sens dubte, Andorra és un lloc ideal per escriure sobre assumptes secrets”
És el president del prestigiós Club Le Carré. També és escriptor i periodista amb una llarga trajectòria professional. Per la seva professió ha viscut en els llocs més conflictius del món, sent la guerra a Irlanda del Nord un dels conflictes armats que més li han impactat. Per això, en les seves novel·les moltes vegades apareixen personatges i situacions inspirats en fets reals, però transformats literàriament. Ara fa un mes, va arribar a Andorra per presentar un nou projecte que pretén posar al Principat com a punt de referència en la literatura d’espionatge, ja que, segons Martínez, té escàs ressò a Espanya en relació amb altres paises. Per això, Andorra serà, el pròxim mes de novembre, l’epicentre del primer congrés de literatura que es fa d’aquest gènere a Europa.
Foto: ©Editorial Espasa
Com definiria vostè el Club Le Carré?
Un club d’informació i debat dedicat a fomentar la literatura sobre temes d’espionatge.
Compta amb molts associats?
En l’actualitat, entorn dels 50 socis.
Es pot considerar un club elitista o està obert a qualsevol amant del gènere?
És un Club obert, però s’exigeix haver publicat o mostrar un manifest interès per assumptes vinculats a les qüestions d’intel·ligència. L’ingrés al Club és per decisió de la Junta directiva, a proposta de qualsevol membre, i requereix l’aval de dos associats.
Vostè ha estat present en alguns conflictes internacionals … Quin d’ells li ha impactat més?
En el meu cas, la guerra a Irlanda del Nord, potser perquè va ser la meva primera experiència com a periodista en aquesta mena de conflictes armats.
“Sóc un escriptor que mai ha deixat de ser periodista”
S’ha inspirat en algun d’aquests conflictes per escriure alguna de les seves novel·les?
No de manera directa, però en les meves novel·les apareixen personatges i situacions moltes vegades inspirats en fets reals, encara que transformats literàriament.
Per què s’ha especialitzat en novel·la d’espionatge i serveis secrets i no en un altre gènere literari? En el fons se sent vostè una mica espia?
Crec que per la meva afició pels assumptes de política internacional, que com a periodista he seguit de prop. Quant a la segona part de la pregunta, qualsevol escriptor de ficció viu en el fons dues vides. Una, és la que interioritza en escriure, que roman oculta fins al moment de publicar-la; i l’altra és la vida real que desenvolupem a la vista de tots. En aquest aspecte, escriptors i espies s’assemblen per la seva tendència a desenvolupar una doble personalitat.
D’entre els títols més importants… Amb quina mena de novel·la gaudeix més?
Sobretot amb les novel·les d’espies, les policíaques-negres i les d’argument històric relacionades amb l’Espanya dels terços.
És vostè més escriptor o més periodista que escriptor?
Per a mi, el periodisme és també una forma d’escriptura. Actualment sóc un escriptor que mai ha deixat de ser periodista.
Es pot arribar a estimar la literatura més que a res en aquest món?
Per descomptat.
I ara s’embarca en la realització del Congrés … Com va sorgir la idea de crear aquest premi?
Com una reacció a l’escàs ressò que la literatura d’espies té a Espanya, en comparació amb l’existent en altres països. I això malgrat la gran importància que l’espionatge hispà va tenir durant els segles XVI i XVII, en l’època del nostre apogeu històric.
Quina periodicitat tindrà el certamen?
Espero que pugui celebrar-se cada any.
“L’objectiu del certamen és fomentar la novel·la d’espies a Espanya i a l’entorn andorrà”
Andorra li sembla el lloc ideal per iniciar aquest projecte?
És un país tap i de pas entre dos Estats grans, amb una història secreta que ve des de lluny. Andorra, sens dubte, és un lloc ideal per escriure sobre assumptes secrets.
Quants autors participaran?
Calculo que uns vint.
Sempre que s’organitza un premi hi ha un focus d’interès… Quin és l’al·licient d’aquesta primera edició?
Precisament aquest, que és el primer del seu gènere a Europa.
Quin és l’objectiu inicial d’aquest primer premi?
Fomentar la novel·la d’espies a Espanya i a l’entorn andorrà.
És un premi que ha arribat per quedar-se?
Espero que sí. Això dependrà en gran manera de la resposta cultural que es produeixi en la mateixa Andorra
Le Carré podria obrir sucursal a Andorra?
Això esperem.