Escaldes-Engordany, els 40 anys més ben portats

La parròquia d’Escaldes-Engordany està vivint la seva maduresa amb plenitud. La celebració del seu 40è aniversari ha coincidint amb el segon mandat de la Trini Marín, una escaldenca que ha viscut intensament aquests anys d’independència i que ara no dubta en mostrar el seu orgull per estar al capdavant del comú, sense oblidar en cap moment tots els que l’han precedit en el càrrec.

Com recorda el dia 14 de juny de 1978?

Jo era petita, tenia 12 anys, la veritat és que no tinc massa records concrets d’aquell dia… El que sí que tinc molt present és el despatx del quart d’Escaldes, a l’avinguda Copríncep de Gaulle, on ara hi ha les piscines. Jo hi havia anat a buscar algun certificat i recordo perfectament aquell despatx petitet, al costat de la sala on fèiem la Festa Major, on instal·laven les cadires i les taules de fusta de les llotges, també era allà on ballàvem amb l’Esbart Santa Anna, una sala on s’hi feia tot.

Què ha representat la independència d’Escaldes-Engordany?

Un punt cabdal en la història de la parròquia. Va ser un canvi històric. Des del 1929 quan es crea FHASA, s’inicia la modernització del país. Diferents esdeveniments que van tenir lloc al quart d’Escaldes, van fer que els propis escaldencs demanessin que fos parròquia, el mateix Consell General ja havia donat l’autorització al quart perquè cobressin tributs, ben abans de ser independents d’Andorra la Vella. La població al país va anar incrementant-se, vam passar de poc més de 3.000 el 1960 a 8.000 i, en nou anys, vam doblar el nombre d’habitants. Escaldes té un bé molt preuat, l’aigua termal, amb hotels-balnearis, la qual cosa atrau molt turisme. I administrativament, el quart d’Escaldes només tenia un representant al comú d’Andorra, mentre que ells eren quatre… La nostra opinió comptava ben poc!

Quan va començar el moviment per demanar la independència?

La parròquia d’Escaldes-Engordany era un nucli important de captació de turistes, teníem la part alta, allà on hi havia les terrasses de la Pèrgola, les recordo sempre plenes. Els comerços venien molt, era l’era del nylon, de la mantega… els turistes espanyols venien cada cap de setmana a comprar articles que no trobaven a Espanya, i el sector comercial i els hotels van viure una època daurada. Llavors, a finals dels anys 50, va començar el moviment per demanar ser la setena parròquia, però no es va aconseguir fins al 1978. Això va comportar canvis en els consellers de comú i els consellers generals, es van haver de fer modificacions en les institucions.

Satisfeta de poder celebrar aquest aniversari?

Sí, per a mi és un honor i un privilegi celebrar els 40 anys de parròquia sota el meu mandat. La celebració és també un reconeixement a tots els nostres predecessors que van fer possible que Escaldes-Engordany esdevingués parròquia. Tothom ha fet una gran feina arran de l’urbanisme, sempre amb molt respecte, ara estem a punt d’aprovar modificacions importants, sobretot al Clot d’Emprivat, tenim la part d’Engordany, una zona preciosa, que simbolitza la unió del passat amb el futur, on s’ha sabut mantenir i posar en valor el passat de la parròquia. Tenim un gran pol d’atracció com Caldea, tenim Vivand, un eix comercial on tothom va ser molt valent de renovar-se… en definitiva, estic orgullosa d’on hem arribat.

En aquests 40 anys, quines han estat les tres coses més importants que s’han fet a Escaldes-Engordany?

D’entrada, la bona gestió dels cònsols que s’han succeït al comú. Tots han treballat per fer d’Escaldes-Engordany una parròquia moderna i capdavantera, cadascú amb el seu estil. Després, penso que Caldea, Inúu i la Vall del Madriu-Perafita-Claror, han estat unes grans realitzacions. També he de parlar de Vivand i de l’embranzida cultural de la parròquia.

Existeix una competició entre Escaldes i Andorra la Vella?

Si hi és, jo no en formo part… Fa 6 anys que sóc cònsol i m’ho miro tot en clau de país. Quan vam decidir convertir Carlemany en un eix per a vianants, va ser complicat, ens vam quedar molt sols. En vam parlar amb Andorra la Vella i no s’hi van apuntar, cosa molt legítima. La competitivitat mai no és dolenta. L’important és que el ciutadà estigui satisfet.

Com ha anat la celebració dels 40 anys?

El moment més emotiu va ser l’acte commemoratiu, el mateix 14 de juny, al qual van assistir tots els que van passar pel comú, amb la projecció d’un vídeo molt emotiu. Hem fet una façana a l’avinguda del Fener amb una imatge que recull els 40 anys de la parròquia, amb totes les imatges significatives de les entitats culturals. També hem fet una exposició de fotografies sobre el procés de creació de la parròquia. Hem tingut doble sessió de concerts, una sessió de ball amb Balland, un concert de l’Onca, l’arrossada popular del diumenge amb un plat commemoratiu dels 40 anys, entre moltes altres activitats que han estat molt participatives.

Quins són els grans reptes de la parròquia per al futur?

Acabar les obres de Carlemany, la separativa de Fiter i Rossell i seguir treballar en l’acord per construir el pàrquing de l’Escalé, a la part alta, que serà molt important per aquella part de la parròquia. Ara estem amb els acords amb els propietaris i en fase d’estudis. I pràcticament ja acabarem el nostre mandat.