Esbart Sant Romà: tres dècades de balls sense fronteres

Han passat més de 30 anys des que va néixer l’Esbart Sant Romà, una agrupació creada l’any 1989 amb la voluntat de conrear i difondre les danses tradicionals del país. Al llarg de la seva existència han fet nombroses representacions dins i fora de les fronteres andorranes. Una de les actuacions més destacades va ser el concurs internacional de dansa a Itàlia, on va aconseguir el segon lloc en la modalitat de dansa folclòrica, així com el premi de la ciutat a la proposta artística que més va agradar al públic. Amb motiu de la celebració del 33è aniversari, hem parlat amb Maribela Moreno, directora de l’Esbart, i Fanny Llanos, adjunta de direcció.  

Maribela et trobes al capdavant d’aquesta agrupació com a directora des del seu inici. Quin balanç podries fer del seu funcionament des que va començar fins al dia d’avui?

Vaig assumir la direcció, ara fa 33 anys, amb poca experiència en creació i direcció d’un grup de dansa. Sí que havia ballat sempre, però encetava un repte difícil i alhora apassionant. He après moltíssim amb dansaires que han crescut amb mi en aquest camí, dansaires que m’han fet aquest camí molt enriquidor i que no m’han posat cap obstacle a l’hora de seguir la línia que vaig marcar des d’un bon començament, aquesta línia que ens fa ser peculiars, diferents dels grups de dansa folklòrica convencional. La Fanny, que és adjunta a la direcció, va arribar ara fa 20 anys, i la connexió amb mi i amb tot l’equip va ser molt bona. El balanç és molt positiu, la necessitat d’innovar constantment s’ha mantingut al llarg dels anys. La gent del Sant Romà és agosarada, curiosa i fresca. Tots els components de l’agrupació hem crescut com a ballarins i com a persones. Mirant amb retrospectiva, considero que això que va començar com un projecte artístic senzill ha esdevingut una organització amb molta projecció a llarg termini, que pot passar a noves generacions amb un esperit d’espai de formació en dansa per a infants,  joves i adults.  

En el teu cas Fanny et vas incorporar a l’Esbart uns anys més tard, l’any 2000, com adjunta a la direcció. Com vas viure aquesta incorporació, perquè van passar molts anys…

Sí, uns quants. La veritat és que la nostra primera entrevista, amb l’Esbart, va ser decisiva, va sorgir una química artística molt potent que encara dura el dia d’avui i que es potencia amb el treball, diàriament. La Maribela té un nivell d’intensitat laboral molt alt i a mi em va la marxa! Ser amateurs no vol dir que hàgim de justificar algunes mancances. L’exigència no és un obstacle, sinó una condició per gaudir de la dansa amb la màxima intensitat. 

Suposo que hi ha hagut una important evolució a l’Esbart, a nivell tècnic i amb relació al ball, amb el pas del temps. Com es reflecteix aquesta transformació?

Ha estat una evolució progressiva, però tenint clar sempre el camí que cal seguir. Va ser a partir del 1992 que vam començar a crear noves coreografies fusionant la dansa tradicional amb la contemporània. Estem convençudes, que és l’única manera de no desaparèixer. Des d’aquell moment, els nostres espectacles són creacions de producció pròpia. En veure que els dansaires responien molt bé a aquests nous elements, cada cop experimentàvem, barrejàvem i ens atrevíem a incloure aquells moviments de caràcter contemporani a la dansa més tradicional i folklòrica.  Ja fa uns anys que podem dir que, fruit d’aquest treball, les nostres danses tenen una entitat pròpia. La línia que marca la diferència entre el nostre folklore i la dansa contemporània és molt difusa. Ara és un tot, un estil molt nostre. Estem en constant canvi, en constant evolució i la dansa també evoluciona, i això no vol dir que la dansa tradicional es perdi, al contrari, s’enriqueix, és totalment compatible. La qualitat artística és un dels objectius del Sant Romà. Estem convençudes, que aquesta fusió fa que les nostres produccions siguin més atractives per al públic. 

Heu fet actuacions molt destacades a nivell nacional i internacional. Quina va ser la representació més rellevant per a vosaltres? Hi ha alguna d’aquestes actuacions que tingui alguna significació especial?

Quan sortim fora del país en representació, totes les actuacions tenen una connotació molt especial perquè, en aquestes ocasions, el grup s’uneix i comparteix vivències úniques. Podríem destacar les actuacions a Nova York, Praga, Itàlia, París o Marràqueix, per citar-ne algunes, en què el públic o l’entorn eren molt diferents. En totes aquestes actuacions sorgeixen anècdotes compartides i això fa que el grup s’uneixi més. Si haguéssim de destacar-ne alguna, seria el concurs internacional de dansa a Itàlia, perquè hi va haver,  com un abans i un després, en el nostre bagatge com a agrupació, després d’aconseguir el segon lloc en la modalitat de dansa folklòrica i el premi de la ciutat a la proposta artística que més va agradar al públic. Va ser una sorpresa per a tothom que per, descomptat, vam viure amb molta alegria i emoció.  

Crec que el Carnestoltes és una de les dates més importants del calendari, tant per a Andorra com per a la resta del món. Suposo que per a l’Esbart també. L’any passat vàreu interpretar la dansa de l’Óssa en el carnaval per primera vegada. Enguany, com us heu preparat?

Posar en escena l’Óssa va ser excepcional. A causa de la pandèmia, el programa es va alterar, però ens van convidar a interpretar aquesta dansa inspirada en l’escenificació satírica que interpreta la Comissió de Festes d’Encamp. Enguany, hem preparat una peça nova per a l’ocasió. Es tracta d’una dansa més tradicional, una jota de rondalla, una peça festiva i alegre, molt adient per aquest tipus d’esdeveniments. Ballar al carrer per la penjada del Carnestoltes suposa un moment emocionant per a nosaltres. Busquem danses que denotin festa i diversió per a un moment com aquest, mantenint la qualitat artística pròpia del nostre Esbart. 

El Ministeri de Cultura i Esports, conjuntament amb els comuns d’Encamp i Ordino, van impulsar la candidatura de les Festes de l’Óssa perquè sigui declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO. Esteu identificats amb aquesta candidatura? Quins beneficis generaria a la cultura del país?

La representació del ball l’Óssa és un dels esdeveniments més esperats del Carnaval d’Encamp, ja que compte amb molta tradició. Nosaltres vam voler fer una  interpretació dins de la nostra línia de dansa i amb música del Lluís Cartes. Una creació molt personal i identitària de la nostra parròquia. Tot i el pas del temps, des de l’estrena, i les diverses vegades que l’hem representat, és de les peces que millor acollida té entre el nostre públic. Tenir una proposta artística des del Sant Romà, que té una associació directa amb els elements que serveixen per defensar una candidatura amb reconeixement internacional, a través de la UNESCO, fa una il·lusió molt especial. Si la candidatura prospera i les Festes de l’Óssa acaben sent patrimoni immaterial, es pot refermar aquesta tradició i afavorir el sentiment de pertinença i unió d’un col·lectiu. A més, el reconeixement afavoriria la promoció d’aquest esdeveniment a l’exterior i, implicaria un atractiu més per a la gent que vingui a visitar el nostre país i conèixer els nostres costums.  

Quina aportació creu que fa la vostra agrupació a la societat andorrana i a la parròquia d’Encamp? Creieu que societat andorrana reconeix la feina que feu?

El més evident és l’oportunitat de mantenir una tradició, com és la dansa tradicional/folklòrica del país. Però també posem en relleu altres moviments artístics, no només vinculats a la dansa (com és el cas de la dansa contemporània), sinó que sempre juguem amb altres disciplines: fotografia, audiovisuals o la música. D’altra banda, el fet que comporta formar part d’un col·lectiu, així com les sinergies i dinàmiques relacionals que es formen dins del grup, són úniques. Són un aprenentatge més per a les persones que formen part de l’associació, que d’una altra forma no es podrien viure. Els valors com ara els de compartir, conviure, empatitzar i treballar conjuntament per un objectiu, promouen unes vivències que acaben formant part de les persones.  Ens fa la sensació que els encampadans estan orgullosos de tenir un Esbart com el nostre. Sentim i rebem el suport dels seus habitants i en especial del Comú d’Encamp, que sempre ha apostat pel nostre projecte. Els nostres espectacles, després de 33 anys de feina continuada, encara tenen molt bona rebuda i això ens fa pensar que es reconeix la nostra feina. 

Com feu per no perdre el repertori, però a la vegada incorporar nous ritmes i que, a poc a poc, l’esbart ofereixi un espectacle renovat?

Doncs amb molta feina, constància i ganes d’innovar. Recuperar repertori comporta recordar moments associats a aquella peça en concret i això sol agradar els dansaires. D’altra banda, aportar innovació dona un punt de motivació extra, tant per al públic com per als integrants de l’agrupació.  

És un treball de molta connexió amb el que està passant en aquell moment concret, en l’àmbit de la cultura, la dansa o les arts escèniques, per exemple. És una recerca constant de noves aportacions de disciplines diverses. Organitzem formacions específiques per als dansaires, tant en dansa com en música, perquè en els últims projectes hem fusionat, música en directe, feta pels mateixos dansaires, entre altres. Pensem, que l’única forma d’innovar és no tenir por a llançar-se a nous camins i a deixar-nos sorprendre per nosaltres mateixos. 

Cada espectacle comporta moltíssima feina, cercar la música, crear la feina anterior a aquest moment és el més complicat. 

Amb l’equip de dansaires que tenim, oberts a qualsevol proposta artística, és més fàcil, però la feina anterior a aquest moment és la més complicada. 

Pensem que cada espectacle del St. Romà és diferent de l’anterior, les hores d’assaig són dures per a un equip de dansaires que durant el dia treballa i en finalitzar la seva jornada laboral han de participar dels assajos durant unes sis hores setmanals. 

El pròxim 29 d’abril se celebra el dia mundial de la dansa. A propòsit d’aquesta data. Quin significat té la dansa en les vostres vides?

És un vincle molt potent que ens uneix amb quelcom més gran que nosaltres mateixos, compartir una mateixa passió amb els altres. El moviment del cos també significa “connectar” amb un mateix, sentir el teu propi cos i el moment present. Sembla una sensació molt primitiva que et convida a moure’t cada cop més i més. La dansa t’absorbeix i t’abstreu, deixant un sentiment de satisfacció i benestar, com passa amb ben poques coses. A més, és una disciplina artística que t’ajuda a estar en forma, amb el benestar psicològic que això implica. I a no descuidar la forma física, amb tot el benestar psicològic que això comporta. Quan balles comparteixes, sents, expresses. 

No sé si teniu fills o nebots, però us agradaria transmetre aquesta passió pel ball a les pròximes generacions?

Per descomptat! Tot el que sigui bo i saludable ho volem per als nostres fills. L’altra cosa és que els hi agradi, que no és tan evident. Al final cadascú escull el seu camí. Ja tenim diferents generacions ballant, mares, pares, filles i fills compartint escenari. És com una tradició que viuen des de petits. Les nostres seccions d’infantils i juvenils així ho demostren. 

Pel que fa a l’Esbart, és una agrupació oberta a tothom o s’ha de tenir una formació prèvia en dansa per poder participar?

És una agrupació oberta a tothom, tot i que, la línia en què treballem, requereix una forma física amb una certa exigència. De tota manera, hi ha coreografies que es poden adaptar a tothom i és per això que convidem a tothom, que senti un neguit per acostar-se a la dansa, a venir a la nostra agrupació.  

Cal tenir en compte que no és el mateix iniciar-te de ben petit a fer-ho en una edat adulta. Ballar s’aprèn si en tens ganes, i la destresa, la constància, el treball i l’esforç són components imprescindibles per millorar i gaudir ballant. 

A la nostra agrupació tothom és benvingut i ens agrada que la gent vingui a fer un tastet, que ens descobreixi, que s’acabin quedant i passin a formar part de la nostra família.  

Com es divideix, hi ha seccions per a infants, joves i el cos de dansa?

Treballem cada temporada amb una cinquantena de dansaires dividits entre infantils, juvenils i cos de dansa. 

A causa de la pandèmia es va estrenar l’espectacle 47′ 52’’, que va sintetitzar una mica la feina i l’esforç que van fer els dansaires per continuar assajant, malgrat la crisi sanitària. Aquesta feina en equip que vàreu fer, us va enfortir com cos de ball?

Sens dubte. Els dansaires s’hi van abocar i es van esforçar molt per dur a terme aquest espectacle, tot i les dificultats afegides per la situació sanitària. Un espectacle com el que fem requereix molta implicació i no hem d’oblidar que això no deixa de ser un hobby, per la majoria. Poder tirar endavant aquest projecte ens ha demostrat, tant al públic com a nosaltres mateixos, que som un gran equip. Amb aquest equip vam aconseguir fer tallers de creació en línia, tota una aventura! 

A l’espectacle, 47’ 52’’, vam estrenar Folk, una peça que, a banda de la fusió clàssica entre el folklore i la dansa contemporània a què us tenim acostumats, l’Esbart, incorpora la percussió dels caixons, els panderos i els pitos.  

L’estrena de Folk va néixer d’una necessitat d’exploració de noves formes de composició, que ens planteja una peça constituïda per quatre seccions molt definides i amb caràcter propi. Cada secció de Folk s’alimenta d’una inspiració específica que afecta tant l’estil de dansa com la pròpia construcció coreogràfica, amb els elements que la integren (cossos, moviments, elements de percussió, il·luminació…). 

Enguany estrenareu nou espectacle? Quins projectes teniu?

Fins al 2023 no estrenarem projecte nou.  Per a aquesta temporada estem acabant de confirmar actuacions que s’inclouen en el calendari habitual de l’agrupació i acabant de perfilar-ne d’altres que no teníem en el calendari, però que són fruit de propostes noves que ens demanen.