Susanne Georgi: “Ja vaig trobar els diners perquè Andorra participi a Eurovisió”

Susanne Georgi va néixer a Dinamarca el 27 de juliol de 1976. És d’origen danès, però resideix a Andorra des de fa molts anys. Va començar la seva carrera com a cantant al costat de la seva germana Pernille, formant el duo, Me & My, amb el qual van tenir moltíssim èxit a Europa i també van participar, l’any 2007, en la preselecció del Festival d’Eurovisió, representant Dinamarca. L’any 2009, Susanne va representar a Andorra en el Festival d’Eurovisió, arribant a la primera semifinal amb la cançó, ‘La teva decisió’ (Get a life), interpretada en català i anglès, però no va aconseguir obtenir el passi a la final, assolint la 15a posició. En l’actualitat, Susanne somia portar el nom d’Andorra als escenaris d’Eurovisió. Ha aconseguit els patrocinadors per a poder fer-ho, no obstant això, encara espera una resposta per part del Govern. Afirma que abans del mes de setembre es coneixerà si Andorra participa o no del Festival d’Eurovisió.

Fotos: César Vidal

Com neix la teva vocació per la música? Somiaves des de petita amb ser cantant?

Sí, des de sempre he somiat ser cantant. Hem cantat des de molt petites, a la meva casa, amb la meva germana i la meva família. La música m’ha seguit tota la vida. He sabut sempre, que era la meva passió i que era el que m’omplia l’ànima. Crec que per a mi, i per a molta gent, la música ho és tot. És el que em dona de menjar durant els últims trenta anys. És una cosa que no pots tocar físicament, però sempre està aquí acompanyant-te.

Com vas viure l’èxit abans d’arribar Andorra?

La veritat és que molt bé, perquè tenia 18 anys i era com, finalment, poder aconseguir el meu somni i, a més a més, des de molt jove. Era realment un somni, en aquella època venia milions de discos, viatjava per tot el món, llavors vaig poder gaudir del que més desitjava. Amb el pas dels anys, aquest somni es va transformar en una realitat. També és cert que hi ha èpoques en les quals vaig haver de lluitar més, ja que no és gens fàcil arribar a ser el número 1.

Va tenir alguna cosa a veure la música amb el fet de venir a viure a Andorra?

Sí, sempre hem tingut el somni d’anar-nos-en a viure a un país on fes més calor que a Dinamarca, perquè allí fa més fred i plou. Llavors, vam anar a fer unes promocions de concerts a Barcelona i ens vàrem enamorar, primer d’Espanya. Però la meva mare em deia, vés-te’n a viure a Andorra. És un país súper petit amb muntanyes, perquè a mi m’encanten les muntanyes, vàrem arribar un cap de setmana, amb la meva germana, vàrem recórrer el país i, a partir d’aquest moment, vàrem decidir quedar-nos. Vàrem dir, és aquí on hem de viure. De fet, ja porto 25 anys vivint a Andorra.

A quina edat vas participar a Eurovisió? Com vas viure l’experiència de representar primer al teu país i després a Andorra?

Per als qui no ho saben, tinc moltes ganes que Andorra torni a participar d’Eurovisió. Sóc molt patriota d’Andorra. He arribat aquí amb 18 anys. Sóc més andorrana que altres andorrans que conec que, a més a més, m’ho diuen. Hi ha gent que em pregunta, però per què lluites tant per aquest país, i la meva resposta és: ja és el meu país. Haver representat a Andorra, i no haver passat a la final, em fa sentir que li dec alguna cosa al país. Llavors, m’agradaria tornar a Eurovisió i que sigui per la porta gran. L’experiència que jo vaig viure, quan representar a Andorra, va ser la millor que he viscut. Va ser a Rússia, en l’escenari més gran de la història i va ser l’últim any que Andorra va participar. Sabia que seria l’últim any, m’havien dit que, si no passava a la final, ja no participaríem més. Era una pressió molt gran, però també és cert que vàrem participar   amb el pressupost més baix de la història. Vàrem anar com un equip amb ganes de lluitar, encara que érem petits, vàrem ser amb les ganes de fer quelcom molt gran. Per això m’he quedat amb moltes ganes de tornar.

En quin moment vas decidit muntar la teva pròpia acadèmia i amb quin objectiu?

Va ser una casualitat, la veritat, perquè fa cinc anys uns amics em van dir que, els seus nens volien cantar i que aquí, no hi havia cap lloc per a poder aprendre. Tinc el títol, un màster de vocal coach, que l’havia fet per a mi,  ja que tenia un problema en les cordes vocals. Llavors, en tenir el títol, i com aquests amics tenien les seves filles que cantaven molt bé, vaig pensar a fer un petit grup, sense tenir una empresa ni res semblant. Llavors, vaig armar un grup de WhatsApp i vaig enviar missatges a les mares del grup, en una setmana tenia 30 nens amb els quals començar a treballar harmonia i conformar un petit cor. D’aquesta manera va sorgir la idea de formar l’acadèmia. Ara tinc 70 alumnes i sis professors en l’acadèmia. Gaudeixo moltíssim d’això perquè també tinc la possibilitat de compartir-ho amb les meves filles.

Quin perfil tenen els alumnes que assisteixen a l’acadèmia? Tenen coneixements previs o relació amb la música o es pot començar de zero?

Hi ha de tot en l’acadèmia i això m’encanta. Tothom pot entrar a l’acadèmia, cadascú canta amb la seva veu. Tinc la filosofia que tothom sap cantar. M’encanta treballar amb els nens, perquè ells no tenen molts dels prejudicis que sí que tenen les persones adultes. De mica en mica, van agafant seguretat i, finalment, no només fan una classe de cant, sinó que també aprenen a crear. Des de l’acadèmia volem crear petites estrelles, que aquests nens visquin amb aquesta espurna endins i tinguin l’oportunitat de poder desenvolupar-la. Hi ha molt talent a Andorra, no només en aquesta acadèmia. Tinc molta fe en Andorra i en els artistes d’aquest país, perquè ho fan súper bé. M’agradaria portar Eurovisió Júnior a Andorra, aquest és el meu segon objectiu. Vull que tots aquests nens tinguin l’oportunitat d’estar en gran esdeveniment.

Eurovisió

Per què és tan important que Andorra participi en Eurovisió? Què li aportaria al país?

Li aportaria tot, moltíssima publicitat per al país, i de manera gratuïta. Ja vaig trobar els diners perquè Andorra participi en Eurovisió, només estic esperant que el Govern m’informi sobre la seva decisió, que em doni una resposta. Porto dos o tres anys al darrere d’aquest tema i l’excusa sempre ha estat els diners, com moltes coses a la vida. Fins al punt de dir, quin problema hi ha, el problema és econòmic?, llavors vaig buscar els diners. Ara no suposaria cap cost per Andorra participar en Eurovisió. Què guanyarem? Moltíssim, ja que es faria publicitat del país en un esdeveniment molt bonic, perquè la música uneix la gent.

El meu primer objectiu és arribar i ser-hi presents. És una pena que no siguem presents, sobretot, perquè som un país petit i sempre hem de lluitar per a estar en tots els grans esdeveniments, com ara les olimpíades o els mundials. Molta gent desconeix el nostre país, llavors, com  aconseguim que més gent conegui Andorra i faci turisme aquí?, doncs fent publicitat, a través d’un gran esdeveniment. També és bo per als músics i cantants del país, que han de lluitar moltíssim per a viure de la música. És una bona oportunitat per a tots.

Es pot saber amb quina empresa has contactat?

Crec que hauria de ser el Govern o Andorra Televisió els qui informin, de manera oficial, el nom de l’empresa que patrocinaria a Andorra.

Quin percentatge cobreixen els patrocinadors i quin les institucions andorranes?

Aquestes qüestions més detallades prefereixo no dir-les ara. El meu principal objectiu és anar a Eurovisió, i ja disposem dels recursos econòmics perquè Andorra pugui participar, sense haver de fer cap despesa.

Hi ha hagut algun avenç, des que vas presentar la proposta, fins avui?

Estic encara reunint-me amb ells. Fins que la seva resposta sigui: NO, sempre penso en positiu. Continuo parlant amb tots els polítics que puguin estar al meu abast.

En cas que la proposta avanci, quan deuria Andorra realitzar la inscripció?

Vaig empenyent justament per això, perquè és al setembre, així que, abans de setembre sabrem segur, si Andorra participa enguany o no a Eurovisió.

Podries tornar a representar el país, t’agradaria?

M’ho ha preguntat moltíssima gent, però el meu objectiu no és anar a cantar, ni a escriure la cançó, perquè ja vaig estar en l’escenari i ja tinc la meva feina. Ja he tingut molta pressió i assajos durant molts mesos. El meu objectiu és estar al darrere, poder ser-hi per a ajudar. M’encantaria ser la cap de la delegació i estar en tots els detalls. M’encantaria que els artistes fossin del país i, quant als compositors, considero que poden ser de països molt diferents.

Compten amb el suport de la Ràdio i Televisió d’Andorra?

En tot moment tinc al Xavi Mujal informat de tota la negociació. He tingut moltíssima ajuda i suport de San Marino, que és un país petit com el nostre. Estic en contacte de manera permanent amb ells. Perquè he tingut dies de frustració, de moltíssima ràbia, perquè els diners hi són, llavors no entenc per què no prenen la decisió. A San Marino porten 14 anys anant, amb patrocinadors del país i de fora, és un país amb només 30.000 mil habitants, més petit que el nostre.

Quina és l’excusa que t’han donat?

Ara mateix no hi ha excuses. No m’han donat cap resposta encara. Seria ridícul no participar perquè els diners hi són. Tinc molta fe en aquest Govern, perquè hi ha molta gent jove, treballant amb noves idees i oberts a nous projectes. Jo ho vull aconseguir sí o sí. Trigaré deu anys, però ho aconseguirem. Lluito per la meva música i lluito pel meu país.

Plans a futur

Euro Júniors és el meu segon objectiu. És més fàcil poder-ho fer aquí a Andorra. Normalment, solen fer-ho països més petits, com ara el nostre. Seria una oportunitat fantàstica per a Andorra, aquest és el meu segon objectiu, però vaig a pams. Per a poder tirar endavant aquest projecte, necessitem tornar al cercle d’Eurovisió, hem d’estar com a país. Ara mateix no estem, ni amb els adults ni amb els nens. Quan tornem a estar dins s’ha d’organitzar per a determinar com ho fem.