Pere Baró: “La manca de transparència continua tenint protagonisme en l’actual legislatura”
Per al Partit Socialdemòcrata d’Andorra (PS), el Govern d’Andorra no ha estat del tot transparent en algunes de les mesures preses en el marc de l’emergència sanitària. Pere Baró, Secretari d’Organització d’aquest grup polític, referma aquest neguit i considera que tots els partits, tant de la majoria com de l’oposició, haurien d’unir esforços per a revisar les lleis vigents, garantir la separació de poders i respectar la voluntat del poble andorrà, quina participació considera crucial en temes com la possible adhesió del Principat al Fons Monetari Internacional.
Fotos: PS / Comú d’Escaldes-Engordany
Quina valoració féu de com ha gestionat el Govern aquesta crisi, que ja es pot considerar global, no només sanitària?
En principi, si parlem de crisi sanitària, el Govern ha estat una instància que ha sabut comunicar, fent rodes de premses diàries; això ho hem de dir. Crec que, a banda de felicitar el Govern, hem de felicitar la ciutadania per com s’ha comportat, perquè en cap moment s’ha obligat res o s’ha decretat l’estat d’alarma. Malgrat que sí que és veritat que s’ha decretat l’ús obligatori de la mascareta, estem davant d’una societat que s’ha comportat i que ha demostrat estar a l’altura. Econòmicament, arriben moments molt difícils on, desgraciadament, molta gent perdrà la seva feina i passarà moments difícils.
Des del punt de vista legislatiu, crec que les lleis òmnibus no seran suficients, ja que les veig com lleis incomplertes que hem d’acabar de millorar, parant especial atenció en els ERTO, que van ser pensats per protegir els llocs de treball de la gent, i no que, una vegada finalitzats els ERTO, les empreses puguin acomiadar els empleats. Crec que això és greu i s’haurà de resoldre, així com el tema dels ajuts als autònoms.
Sobre la crisi social, fa molts anys que la bretxa entre rics i pobres es fa cada dia més gran i, desgraciadament, aquesta crisi ens dona la raó quan els rics es fan més rics i els pobres són cada dia més pobres, mentre que la classe mitjana, on som la majoria de nosaltres, deixarà d’existir.
Quina és la vostra recepta per sortir d’aquesta crisi? Quines lleis serien les més susceptibles a ser retocades?
Hem parlat molt i fet moltes esmenes per a tractar els punts que hem de millorar. Des del Govern i la classe política, se’ns demanava unitat, una unitat que jo crec que hi era perquè en tot moment hem volgut col·laborar amb Govern, però el problema és que no ens han deixat. Com parlàvem abans, la llei, pel que fa a les prestacions dels autònoms, no serà suficient. A la llei dels ERTO crec que li falta moltes coses per posar. Una de les últimes qüestions que vam plantejar és que, els treballadors que estiguin en ERTO de mitja jornada, no estan generant vacances, quan la Llei del Treball diu que, si estàs treballant, has de generar vacances. Aquests són només petits exemples del que s’hauria de revisar però Govern s’excusa en què hem de mantenir la unitat (…), quan en tot moment hem volgut treballar amb ells, però no ens deixen. Nosaltres continuarem treballant i millorant, perquè és la nostra feina i per això ens han votat els ciutadans.
Tenint en consideració el que vostè comenta, en línies generals, es podria estimar que la gestió de Govern és positiva o negativa?
La qüestió de la crisi econòmica no la podem valorar perquè tot just comença ara. En l’àmbit sanitari, crec que han fet molt bona feina pel que et comentava; la ciutadania en tot moment ha estat responsable i s’ha comportat correctament. És veritat que és una crisi on ningú sabia ni sap encara quin és el comportament del virus, on ningú sap quan hi haurà un rebrot; és un virus amb el qual hem de treballar dia a dia. Durant la crisi sanitària, el Govern ha sabut comunicar bé; les coses com són, això s’ha d’agrair. El que hem trobat a faltar molta informació perquè nosaltres poguéssim treballar, ja que, si bé hi ha hagut molta transparència de cara a la ciutadania, cosa que jo celebro, ha faltat molta transparència envers nosaltres per donar-nos informació per a poder treballar. Sobre les qüestions econòmiques, ja veurem. Tant de bo que el Govern ho faci molt bé, perquè això vol dir que tirarem endavant com a societat, per mi, això és el més important avui en dia.
Sembla que Andorra ha tingut problemes per aconseguir finançament internacional, com haurien gestionat vostès aquest tema?
Això és molt difícil dir-ho, sense estar dintre (del Govern), no? De totes maneres, crec que la manca de finançament econòmic exterior mostra que les coses, fins ara, no s’havien fet bé, que els acords no s’havien pres correctament i potser s’havien de fer altres tipus de negociacions. Avui mateix (16 de juliol), el senyor Jover parlava de l’FMI, i nosaltres hem proposat que una qüestió com l’adhesió al Fons Monetari Internacional és una decisió que l’hauria de prendre la ciutadania (…), perquè entrar a l’FMI comporta que ens imposarà unes condicions, ens alentirà l’economia i perdrem una part de la nostra sobirania; si algú ho ha de decidir, és el poble. En aquest aspecte, també mostra una mica que el Govern va corrent per poder entrar a l’FMI, quan possiblement ho hauríem d’haver fet abans, amb bones condicions i parlant-ne tranquil·lament. Anar a correcuita vol dir que, en el passat, els acords que es van fer no han estat suficients o no es van negociar correctament i ara ens trobem en aquesta situació. Com ho hauríem fet nosaltres? No t’ho puc dir exactament, perquè l’hem de veure i tenir tota la informació que té Govern, perquè ells tenen informació que nosaltres no tenim.
Una qüestió com l’adhesió al Fons Monetari Internacional és una decisió que l’hauria de prendre la ciutadania.
Hi ha hagut alguns problemes amb certes accions realitzades pel Govern per la seva manca de transparència, com ara els crèdits tous, el sou dels metges cubans o els acords amb Grífols, entre altres. Heu realitzat accions per aclarir aquests temes?
El que hem fet, des del primer moment i continuem fent ara, és utilitzar l’eina que tenim com a grup parlamentari, que és fer preguntes sobre els temes d’interès, com ara el dels metges cubans o sobre un tema que es va plantejar abans, com el de l’ajut que rebrien els sanitaris i les persones que han estat a la primera línia durant la pandèmia, als quals ara no se’ls donarà cap plus. Amb l’excusa de la urgència, es va començar a fer decrets, decrets i decrets, que es van fer sense l’autorització de ningú i sense demanar consell. El Govern oblida que la sobirania del poble està al Consell General, no al Govern.
Si bé la crisi no ha acabat, la tenim més o menys controlada, però la manca de transparència continua. La contractació del lliberal Toti García, per a assessorar el Govern, ens va semblar una mica estranya, i vam introduir una pregunta per què no enteníem gaire les raons… però la manca de transparència continua tenint protagonisme en l’actual legislatura.
En aquests darrers mesos s’estan desenvolupant tot un seguit de conflictes, com ara el de la justícia. Esteu preocupats per la situació actual d’aquest estament públic?
En el tema de la justícia, fa molts mesos que els professionals sabien que hi havia un petit malestar; amb la dimissió de la presidenta, ha explotat tot. Realment preocupa però això es podria haver solucionat perfectament, si realment la justícia no hagués estat un cos a vegades polititzat, i això fa que la gent que podria estar a dalt se sentís menyspreada i molesta perquè potser aquest càrrec, assignat de forma política des de Govern, el podria haver utilitzat alguna altra persona. A mi em preocupa perquè una de les bases de la democràcia és la separació de poders, però amb aquest malestar i aquesta situació queda demostrat que la separació de poders a vegades no hi és.
En un país de la mida d’Andorra, com es podrien evitar aquests tipus de conflictes d’interessos i fomentar la separació de poders? Hem de considerar que estem parlant d’un país de 76.000 habitants on les persones amb dret de participació política són encara menys.
És un país petit i ens coneixem tots, evidentment. La classe política també té amics i família, i no pel simple fet de ser amic o família d’algú vol dir que mereixis algun lloc. El que s’hauria de fer és mirar de buscar la major neutralitat possible al moment de fer edictes o concursos; hem de buscar la major transparència possible perquè, quan es fan les coses amb transparència, ningú et pot dir res, ja que comptes amb totes les proves.
Sobre el contracte amb el Cirque du Soleil, heu demanat més detalls, què espereu trobar-ne?
L’únic que volem saber és què passa amb el contracte del Cirque du Soleil, què passa amb tots aquests diners que s’havien avançat, què passa amb tot allò que s’havia guardat i on s’invertirà. Volem informació i transparència, bàsicament, per saber sobre aquests punts i saber quin tipus de turisme fomentarem. Ara veiem que es faran uns concerts durant el mes d’agost, però volem els números i saber com es conduiran aquests recursos, de la mateixa manera que ho demanem en el cas del Cirque du Soleil que, malauradament, no podrà venir.
Ja que has esmentat els concerts de l’Andorra Mountain Music 2020, no esteu preocupats per la possibilitat de rebrots importants en aquest context?
Durant una passada roda de premsa, en la qual va participar el cap de Govern, el senyor Xavier Espot, va garantir que es prendrien les màximes garanties de seguretat i jo espero que sigui així. També se’ls està demanat als comuns que siguin prudents amb les festes majors que es faran, i crec que amb la mateixa prudència es faran aquests concerts, respectant les distàncies de seguretat, fent servir les mascaretes… confio que es farà correctament.
Diferents actors polítics, com és el cas de Josep Pintat, promouen la necessitat de traçar un full de ruta econòmica i social per al país, esteu d’acord amb aquest plantejament?
Evidentment. Si hi ha una cosa que ens ha demostrat la crisi és que no podem viure només del turisme, sinó que hem de diversificar la nostra economia i posar els ous en totes les cistelles… potser hem de trobar altres cistelles… perquè ens ha arribat una crisi i el turisme s’ha vist molt afectat, essent la via econòmica més important que tenim. Hem d’estudiar, llavors, una diversificació de l’economia.
Si hi ha una cosa que ens ha demostrat la crisi és que no podem viure només del turisme.