Nadia Olm, trencant estereotips amb el rugbi

Si bé no es considera l’ambaixadora del rugbi femení a Andorra, Nadia Olm és una de les figures que més han ajudat a fer visible aquest esport en els últims anys. Jugadora del VPC Andorra i de la selecció nacional de rugbi 7, a més de seleccionadora júnior, fora de les nostres fronteres defensa la samarreta del Tolosa Ovalie i la selecció francesa de 13. Als seus 27 anys somia a participar en el pròxim Mundial amb el 13 de França. Quan pengi les botes vol seguir relacionada amb la pilota oval com a entrenadora.

Fotos: Bernard Rieu · Edu Rois · Jaume Andreu

Com vas descobrir i vas començar a practicar aquest esport?

Va ser quan anava al Lycée. Tenia 14 anys i en el col·legi un dels professors, Roger Calvell, ens va fer jugar al rugbi i em va agradar. Ho vaig fer com una activitat extraescolar, però em va agradar tant que amb una amiga vam decidir apuntar-nos al club quan teníem 17 anys.

Et sents l’ambaixadora del rugbi femení a Andorra?

No, no especialment. Jo, quan em comprometo a fer alguna cosa, la faig al cent per cent. És veritat que el rugbi, més que un esport, és una passió. Quan t’agrada molt una cosa li poses moltes ganes i intentes tirar sempre cap endavant, però hi ha altres noies que també donen molt i demostren el seu compromís. Per això no em sento com una ambaixadora del rugbi. Som un equip i totes ho som.

“Crec que les noies hem de continuar creient i apostant per l’esport”.

En els teus inicis com a jugadora de rugbi vas haver d’escoltar moltes vegades que el rugbi és un esport per a nois?

Ho vaig escoltar, però no gaire. Pot ser que més que un esport per a homes escoltés el comentari que jo era molt prima i em deien: tu fas rugbi? A nivell físic no ho veien, pot ser perquè ho assimilaven més amb un esport de nois. Però sí que s’escolten comentaris de tipus “com és que fas això”, “això és per a nois”, “us pegueu?” … I no té res a veure. Crec que ara la imatge del rugbi va canviant.

Es diu que el rugbi és un esport de bruts practicat per cavallers. Quines particularitats té el rugbi femení?

El rugbi femení és un joc una miqueta diferent del masculí. De fet, a la gent li està agradant molt veure-ho. Ara és cert que, si mires el rugbi masculí de fa vint anys, no té res a veure amb l’actual. Els jugadors es preparen molt físicament i els impactes són molt forts. Si compares la melé de fa vint anys, físicament no és el mateix i les dones no tenim aquesta força bruta que els nois utilitzen en el rugbi. No sé si el rugbi femení és més atractiu, però és molt més dinàmic i col·lectiu. No apostem només per la nostra força, sinó també per a organitzar una jugada perquè la pilota arribi al final.

Un dels elements característics del rugbi és el tercer temps. Les noies ho viuen igual que els nois?

Sí, completament. Per a nosaltres també és una cosa important, quan podem sempre fem un tercer temps, un sopar amb l’altre equip. És una cosa que fa anys que està implantat i les noies ho vivim igual que els nois.

Com veus l’evolució del rugbi femení en els últims anys?

La veig molt positiva. És veritat que sempre s’ha de lluitar molt, perquè és un esport amb connotació masculina. T’has de fer el teu lloc i si no lluites tu, ningú lluitarà per tu. Durant els últims anys s’ha implantat molt a nivell mediàtic, sobretot a França. Algunes noies comencen a ser professionals i s’està començant a apostar pel rugbi femení. Crec que en els últims anys hi ha hagut un salt molt important.

“L’esport col·lectiu t’aporta una visió molt important del que és la companyonia i els valors”.

Si bé l’esport femení ha fet passos de gegant en aquests últims anys, continua lluny respecte de la difusió que té l’esport masculí. Com creus que es pot arribar a reduir aquesta bretxa?

És una pregunta que em faig cada dia. Si bé és cert que l’esport femení ha anat evolucionant, continuem veient que el masculí és més preponderant i sobretot aquí a Andorra, encara és més evident. La gent mira més el masculí que el femení, però això passa a tot arreu. Crec que les noies hem de continuar creient i apostant per l’esport. És un esforç i una lluita que hem de fer, ningú no ens regalarà res. Hem de mantenir la imatge que estem donant d’aquest esport atractiu de veure.

Creus que les noies que juguen al rugbi han de trencar alguns estereotips i vèncer prejudicis?

Crec que sí, sobretot depèn d’on juguis. A França, crec que a poc a poc la societat ho va integrant i és estrany que trobis una persona que et digui: com és possible que juguis al rugbi? En altres països, on el rugbi no està tan desenvolupat, és una mica més complicat. Aquí a Andorra he sentit algunes persones que encara no saben que existeix un equip de rugbi femení. És una llàstima perquè la selecció júnior, per exemple, va jugar aquí a Andorra un torneig europeu i va fer un molt bon paper. Encara falta fer més promoció i mediatitzar-ho més, però crec que, a poc a poc, les coses van canviant. Cal continuar treballant i lluitant perquè ningú ho farà per tu.

Què aporta el rugbi a la teva vida?

A més de ser una pràctica esportiva, crec que l’esport col·lectiu t’aporta una visió molt important del que és la companyonia i els valors. En el rugbi hi ha molt de sacrifici, no ets ningú sense l’altre. Pots ser molt bo individualment, però si no confies en el teu company i si el teu company no t’ajuda, no arribaràs a res. El rugbi és sacrifici i solidaritat. És veritat que reps cops, però després donen els seus fruits. Reps cops, però després els gaudeixes. Tots aquests valors que aprenem en el joc serveixen també per a la vida, per a tirar endavant. Personalment, crec que si fas un esport, et canvia la visió. Fas molt bones amistats i vincles, perquè no has deixat d’estar jugant al costat d’una noia que t’ha estat ajudant.

Com compagines les diferents modalitats i equips de rugbi en els quals participes?

Bé. El 7 és a final de temporada. Comencem a entrenar sobre el mes de març o abril, sempre depenent de quan comenci la competició, que és quan acaba la lliga espanyola. Llavors, juguem l’europeu sobre el mes de juny. Amb el tretze és tot l’any, però es compagina bé. A nivell d’esport, crec que és un complement. Perquè el 13 no té les mateixes normes que el quinze i és un joc més físic. En el cas del 7 també, no són les mateixes regles ni estratègies i, fins i tot, el nombre de persones en el camp. Totes les modalitats requereixen un estat físic important.

Et veus jugant el Mundial de rugbi de tretze amb França?

Sí, m’agradaria. És l’objectiu al qual vull arribar, però depèn del seleccionador. Estic treballant fort a nivell físic en la pretemporada. Durant la temporada entreno pel meu compte perquè a Tolosa no puc anar sempre. De moment m’han seleccionat com a ala en tots els partits de preparació, però això no vol dir res. Evidentment és l’objectiu i seria un somni poder jugar un Mundial, però no et sabria dir si em seleccionaran o no.

La teva parella és jugador de rugbi, com ho porteu a casa? De quina manera desconnecteu de la pilota oval?

És complicat desconnectar perquè compartim la mateixa passió i el mateix esport, però el portem molt bé. Ell fa molts anys que juga i té més experiència que jo. En aquest sentit m’ajuda molt. La part positiva és que ens veiem en el camp i estem molt lligats pel rugbi. Però també tenim els nostres amics fora del camp, fem vacances i tenim el nostre espai fora de l’esport.

Fins a on t’agradaria arribar en el món del rugbi? Quin és el teu somni?

Si parlem de somnis, m’hagués encantat poder viure del rugbi, que fos el meu treball, però no ha pogut ser. Vaig començar en el rugbi molt tard, amb 17 anys, i el màxim que puc fer ara és intentar participar en el Mundial de 13. Després, seguiré en el rugbi, però més enllà no arribaré. Les noies que són professionals es dediquen al cent per cent i, des de petites, ja han estat involucrades amb la pilota oval. A Andorra tenim algunes noies joves que ja van jugant i poden tenir un futur més esperançador. El fet d’haver començat tard suposa alguns límits i barreres. Als 27 anys és complicat passar a ser professional. En un futur m’agradaria continuar entrenant equips femenins o masculins.

A nivell esportiu i personal Quins plans tens a futur?

A nivell personal el meu objectiu és continuar creixent i evolucionant en el treball, perquè li dedico entre vuit i deu hores per dia. Crec que és fonamental sentir-se a gust per a continuar tirant endavant. Actualment, estic en el departament d’esports del Govern. Quant a l’esportiu, m’agradaria jugar per la copa del Món en el 2021 i els Jocs dels Petits Estats d’Europa.

“M’agradaria jugar per la Copa del Món en el 2021 i els Jocs dels Petits Estats d’Europa”.