Lluís Dejuan, voluntat de servei
Hi ha molta gent que no coneix a Lluís Dejuan pel seu nom, sinó com “l’aspirina”, ja que la seva primera feina a Andorra va ser en una farmàcia. Però si hi ha un tret que el caracteritza és la seva gran voluntat de servei. És un personatge polifacètic, ja que ha estat prop de 40 anys corresponsal gràfic de TVE, és un dels voluntaris més actius i ara és president de l’Associació Andorrana de Vehicles Antics.
Fotos: McGrau
Encara li diuen “Aspirina”?
(Riu) I tant que sí! Tot ve de quan treballava a la Farmàcia d’Engordany, els amics em van començar a dir així i amb “Aspirina” m’he quedat! Van ser uns quants anys fent d’auxiliar de farmàcia i de practicant, coneixia molta gent, ja que anava per les cases a posar injeccions.
D’on ve l’afició als vehicles antics?
Era ben petit, devia tenir 8 o 9 anys, quan anava a l’escola cada dia veia en un garatge un Biscúter ple de pols. Somiava amb aquell cotxe… Sempre m’han agradat els cotxes antics, fa més de 25 anys que soc soci de l’AAVA quan el Miquel Canturri era president, després vaig entrar a la junta i ara en soc el president, després d’haver passat per tots els nivells de l’associació.
Com va anar el Ral·li Mundial de la FIVA?
Perfecte! Tothom va quedar molt satisfet, va ser una setmana fantàstica. El 2013 vam sol·licitar l’organització a Andorra del Ral·li Mundial de la FIVA (Federació Internacional de Vehicles Antics), una associació a la qual pertanyo. Ja ens havien concedit el ral·li de motos, i era difícil que ens donessin el de cotxes. Però val més caure en gràcia que ser graciós, i ho vam aconseguir! Vam tenir una feinada impressionant, però va ser tot un èxit. Tot el país s’hi va involucrar, som un país que sabem organitzar bé les coses, vam treballar molt intensament durant dos anys i ha valgut la pena.
“Guardo un gran record dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, vaig filmar totes les proves del Parc del Segre.”
“Quanta gent va moure?
En total, unes 200 persones, que van venir de l’Argentina, Espanya, França, Portugal, Suïssa, Dinamarca, Alemanya, Anglaterra i, és clar, Andorra. Hi havia uns 60 participants de fora més els nostres socis, uns 300. La desfilada de la rua amb més de 100 vehicles va ser espectacular, els cotxes havien fet la volta per tot el país, descobrint les esglésies romàniques, l’espectacle del Cirque du Soleil, el concert de swing a l’auditori, amb el grup del Landry Riba, els museus de la moto i el de l’automòbil, i també Naturlandia. També van fer una ruta pel sud de França fins a Puigcerdà, després pel Pallars, acabant a Sort, on vam fer una costellada pirinenca, equitació, 4×4 i ràfting. L’última nit els visitants van poder descobrir la nostra gastronomia als restaurants del centre històric d’Andorra la Vella, cadascú podia triar el seu local, ja que disposaven de tiquets que els donaven dret al sopar.
Va ser corresponsal de TVE durant molts anys, quin va ser l’esdeveniment que més el va impactar?
Vaig començar a fer cinema per hobby, mentre treballava a la farmàcia. Al cap d’uns anys, em van oferir la corresponsalia de Televisió Espanyola, i m’hi vaig dedicar plenament. Fa prop de 40 anys vaig crear l’empresa VTR7, l’empresa més antiga del sector que encara està en actiu. I contestant a la teva pregunta, et diré que guardo un gran record dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, vaig filmar totes les proves del Parc del Segre, amb vistes des de l’helicòpter, va ser impressionant. Un altre dels moments que em va marcar van ser els terribles aiguats del 1982 i també l’accident del camió del Monsa. Ara, tot el meu arxiu ha passat a l’Arxiu Nacional, vaig voler fer-ne donació al país.
Què el va empènyer a fer de voluntari?
Sempre m’ha agradat ajudar els altres i ja fa més de 20 anys que vaig començar amb el voluntariat. Penso que fer una labor social en el país que m’ha acollit és la millor manera d’agrair tot el que m’ha donat Andorra. Perquè aquest país m’ho ha donat tot, a tots nivells, tant econòmicament com socialment. Soc voluntari de la Creu Roja, de l’Hospital Verge de Meritxell, del Centre Penitenciari, de Trana, entre d’altres organismes. Últimament m’he especialitzat en els malalts mentals. També soc el pallasso de l’hospital…
Ah sí?
Sí, em disfresso i actuo com a pallasso per als nens i nenes que estan ingressats a la planta de pediatria. No vegis com s’ho passen! I jo encara m’ho passo millor que ells…
“Em disfresso i actuo com a pallasso per als nens i nenes que estan ingressats a la planta de pediatria.”
—
Lluís Dejuan Massana neix a Lleida el 29 de març de 1953. Va all col·legi Episcopal d’aquesta ciutat i després es treu el títol d’Auxiliar Tècnic Sanitari. Arriba a Andorra l’any 1973 i entra a treballar a la Farmàcia d’Engordany. Comença a treballar com a corresponsal gràfic de Televisió Espanyola i canvia la bata blanca per la càmera de vídeo. Crea l’empresa VTR7, encara activa avui. És voluntari en diverses organitzacions i és president de l’Associació Andorrana de Vehicles Antics (AAVA). Viu en parella i la seva gran afició són els clàssics i viure cada moment de la vida.
