Júlia Martínez-Illescas: “Les persones que es fan tractaments estètics no ho expliquen”

Júlia Martínez-Illescas és una persona amb un elevat nivell de compromís pel que fa a la lluita dels drets de la dona. S’hi entrega en cos i ànima, de la mateixa manera que ho fa amb la seva professió de metgessa especialitzada en medicina estètica. A la seva consulta al centre d’Andorra la Vella, hi acudeixen pacients que desitgen millorar el seu aspecte físic, sempre sota un control mèdic estricte. 

Fotos: McGrau

Quan decideix optar per la medicina estètica?

Tenia la consulta de medicina general a Encamp l’any 2009 i vaig decidir obrir consulta a Andorra la Vella especialitzada en medicina estètica. Era el 2012, en plena crisi… En aquell moment, no hi havia cap consulta amb l’autorització específica del Ministeri de Salut per aquesta branca de la medicina. La medicina estètica és una part de la medicina que havia estat  desacreditada, no hi havia formacions específiques, sovint es feia en gabinets d’estètica per professionals no mèdics i amb garanties limitades. Per sort, ara les coses han canviat. Vaig voler tenir una formació sòlida i fer el màster en Medicina estètica i de l’envelliment a la UAB.  

Quin perfil de pacients acudeixen a la consulta?

Tinc pacients molt diversos, perquè no solament faig medicina estètica, sinó que segueixo sent metge de família. La meva professió m’encanta, segueix sent la meva passió! Així que compagino les dues coses, és la fórmula ideal. Al principi em va costar una mica, vaig estudiar molt… però al final ho vaig aconseguir. N’estic orgullosa, perquè va ser un gran canvi en l’exercici de la meva professió. 

Atén més dones que homes?  

Sí, perquè les dones es preocupen més pel seu aspecte físic que els homes. Però també tinc pacients masculins, que busquen tractaments ràpids, tipus botox, que té uns resultats immediats, sobretot en arrugues d’expressió. És una teràpia gens agressiva i amb grans resultats.  

“Abans la medicina estètica era molt elitista, ara es poden trobar tractaments efectius a preus assequibles.”

Funciona el boca a orella?

Que va! És el meu principal problema. Les persones que es fan tractaments de medicina estètics, per norma general, no ho expliquen… Estan millor, es veuen rejovenides, fan més bona cara, però no confessen que s’han fet un tractament. És com anar a la perruqueria a tenyir-se les canes! Hem de normalitzar que si tens una arruga a l’entrecella i te la vols treure no passa res. També he de confessar que sovint faig feina de psicòloga amb les meves pacients. Arriben amb problemes bastant irreals, fruits de la gran exigència que té la societat amb la bellesa de les dones. Venen amb ganes de veure’s millor i després de parlar amb elles i valorar que les expectatives siguin reals, els proposo el tractament més adient. El meu objectiu és sempre la satisfacció del o la pacient. Si al final  es veuen millor, és un èxit! Això augmenta l’autoestima i millora l’humor. Hi ha molts pacients que quan em venen a veure estan passant una crisi personal i la medicina estètica els ajuda a superar-la. També tinc pacients amb depressions que veure’s millor físicament els ajuda a millorar clínicament. 

I això surt molt car?

Hi ha productes que no són barats… I no ho paga la CASS! Però últimament com dic jo, “s’ha democratitzat”  la medicina estètica. Abans la medicina estètica era molt elitista, ara es poden trobar tractaments efectius a preus assequibles, i moltes persones treballadores en comerç o hoteleria venen per millorar el seu aspecte 

Estem parlant de tractaments facials?

Bàsicament faig tractaments per l’envelliment facial, però també corporals com la mesoteràpia i carboxiteràpia per tractar la cel·lulitis. Treballo molt amb les mans, utilitzo pocs aparells, perquè sovint els aparells són molt cars i vull marcar la diferència en el tractament personalitzat. Estic perfeccionant al màxim les tècniques manuals per fer un treball de qualitat i personalitzat per cada pacient. Per exemple no faig el mateix ompliment de pòmuls a una pacient que a una altra. Depèn de la seva forma de la cara, s’ha de veure on manca volum i, si no manca volum, no hem d’afegir,  per evitar els resultats poc naturals.    

Quines són les últimes novetats en medicina estètica?

Els tractaments de medicina estètica són complementaris entre ells, s’han de combinar. Els més demanats són el botox i els ompliments amb àcid hialurònic, però també la regeneració de la pell facial amb factors de creixement i els pilings i la messoteràpia facial amb vitamines i minerals. Ara també estic utilitzant molt els fils intradèrmics tensors o amb efecte lífting. Donen molt bon resultat, tot i que no és una cosa nova, perquè s’han descobert fils d’or en algunes mòmies egípcies! Ara estan de moda perquè s’apliquen sense cirurgia a la mateixa consulta i són reabsorbibles. Tinc moltes pacients que es queixen que, amb els anys, constaten una caiguda de les estructures del terç inferior de la cara. Amb els fils es millora l’aspecte, tot i que no m’agrada generar falses expectatives. La meva finalitat és que els pacients surtin contents, per això soc realista quan faig un diagnòstic. No tot es pot resoldre amb medicina estètica, hi ha casos  que necessiten cirurgia estètica o plàstica.  

Ara hi ha proliferació de consultes de medicina estètica…

Sí, cada vegada som més i la competència és més alta. Amb la llei de la inversió estrangera s’han instal·lat centres pensant més en el turisme de salut, però és molt difícil arribar al turisme que demana medicina estètica si no es fa una oferta de país amb la col·laboració d’Andorra Turisme. Estic col·laborant amb el clúster de salut d’Actua, on estem treballant en aquest tema. Però jo crec que la medicina estètica és més aviat per a les persones del país o que viuen a prop, perquè són tractaments curts i complementaris entre ells, i que amb el temps s’han d’anar repetint. També la confiança en el metge i en el seu consell és important.  

No teniu una associació?

Quan vaig començar, el 2012, vaig proposar als metges que estaven fent tractaments de medicina estètica a Andorra fer una societat científica andorrana, però érem pocs, i  la idea no va quallar. Una societat científica seria una garantia de control de qualitat i  evitaria l’intrusisme. 

Sempre ha lluitat pels drets de les dones, segueix activa?

Des que es va crear el Grup de Dones per la Reflexió i l’Acció, del qual vaig formar part des de l’inici, avançar en la igualtat d’oportunitats entre dones i homes és un tema que m’interessa molt. És una assignatura pendent dels països democràtics. Sense igualtat no hi ha democràcia. Vaig formar part del Partit Socialdemòcrata durant uns anys per  treballar per la igualtat, però ho vaig deixar perquè no m’adapto bé a la política de partit i tampoc tinc ambicions polítiques. Ara formo part d’Acció Feminista, en vaig ser una de les promotores. Tinc esperances que amb aquest nou Govern puguem avançar. El programa de Demòcrates per Andorra i de Lliberals d’Andorra feia propostes molt interessants en temes d’igualtat. Esperem que les portin a terme. També s’haurien d’incloure les propostes del PS que es puguin consensuar. En aquest tema no s’hauria de practicar “el partidisme” i hauríem de treballar plegats. 

Quin és el camí?

Necessitem més dades estadístiques per implementar polítiques d’igualtat i estudis de gènere. Hauríem d’arribar a saber per exemple el perquè de l’augment de la bretxa salarial el darrer any, per saber tractar el problema. Tenim la taxa de fecunditat més baixa d’Europa, però la taxa d’activitat laboral femenina és de les més altes; i hi ha una relació entre una dada i l’altra. Les dones no tenen més fills per la impossibilitat de conciliar millor la vida familiar amb la laboral. Hi ha una manca de xarxa familiar, la majoria de la població d’Andorra en edat fèrtil no pot  comptar amb els avis per donar un cop de mà, els horaris són extensos, les escoles bressol i les guardes extraescolars són cares…. si volem augmentar l’índex de natalitat, hem d’afavorir una bona conciliació, i aquesta passa perquè dones i homes comparteixin tasques des del naixement dels fills. 

“Les dones no tenen més fills per la impossibilitat de conciliar la vida familiar amb la laboral”. 

________________________________________________________

Júlia Martínez-Illescas Bermejo neix a Madrid el 21 d’octubre de 1958. Als 5 anys ve a viure a Andorra, on va al col·legi de la Sagrada Familia, les monges del barri antic, després al Col·legi Janer i a l’INEM de la Margineda. Marxa a Barcelona per llicenciar-se en Medicina i Cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1981 Treballa dos anys a l’Hospital de la Vall d’Hebron a Barcelona i torna a Andorra per exercir la seva professió el 1983. Obre consulta com a metgessa de medicina general a Andorra la Vella. Sempre cuidant la seva formació continuada, obté el  diploma de postgrau a Montpeller en Dietètica Mèdica i la Capacité en Geriatria en Tolosa. Després s’instal·la a Encamp el 1995 fins que decideix optar per compaginar el seu exercici de la medicina amb  la medicina estètica. Estudia a la Universitat autònoma de  Barcelona els diplomes en Medicina Estètica i  Medicina de l’Envelliment, sent candidata al màster. Està casada i té dues filles, la Carla, de 31 anys, i l’Iris de 17. Li agrada molt  compartir vivències amb la família i amics, esquiar i anar en moto.