Joe Jacobi, el cor a la Seu
Joe Jacobi va descobrir la Seu d’Urgell quan s’entrenava per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i en va quedar enamorat, fins al punt de batejar la seva filla com Seu Jane i instal·lar-s’hi per fer-hi la seva vida. Va ser medalla d’or en piragüisme en la modalitat d’eslàlom i ara compagina la seva feina de formador d’alts executius amb els entrenaments de la palista andorrana Laura Pellicer.
Fotos: McGrau/Joe Jacobi
Quin va ser el teu primer contacte amb el caiac?
Jo vivia a Washington DC, on vaig néixer, així com els meus pares. I dic això perquè és poc habitual que dues generacions seguides neixin en aquesta ciutat, la capital del país, on la gran majoria de la població ve de la resta del territori. El riu Potomac passa per la ciutat, i va ser allà quan vaig pujar a una piragua per primera vegada, durant unes colònies de vacances. Tenia 8 anys i t’he de confessar que l’experiència no em va agradar gaire… Als 10 anys, també en els campaments d’estiu, vaig tornar a provar-ho i vaig ser el primer en aconseguir recuperar la piragua després de bolcar. Em vaig sentir feliç i tan orgullós de mi mateix, que vaig començar a apassionar-me per aquest esport.
I vas entrar a un equip de caiac?
Al riu Potomac, que és fantàstic, hi ha un gran nivell de piragüisme, tenim els millors entrenadors i uns grans equips, els millors del món! Jo tenia 12 anys quan em van demanar de fer una prova, no m’ho podia creure! Llavors vaig fitxar per un dels grans equips i aquí va començar la meva carrera esportiva en el piragüisme d’aigües braves.
Et van seleccionar per participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992…
Jo era molt jove, només tenia 21 anys, quan em van seleccionar. Un any abans vam venir amb l’equip per entrenar sobre el terreny i vaig descobrir aquesta ciutat meravellosa: la Seu d’Urgell. Vaig quedar bocabadat i absolutament fascinat pel paisatge i la seva gent. En aquell moment vaig sentir un sentiment molt especial per aquest lloc i sabia que a partir de llavors la Seu formaria part de la meva vida. En total vam estar aquí 100 dies entrenant amb el meu company d’equip.
“Quan vaig descobrir la Seu, vaig sentir un sentiment molt especial per aquest lloc i sabia que a partir de llavors formaria part de la meva vida.”
Vas guanyar la medalla d’or, què vas sentir?
El dia de la final em vaig llevar a tres quarts de cinc de la matinada amb l’objectiu de donar-me al màxim en la prova, però la finalitat no era aconseguir l’or. Em sentia integrat a aquest país i volia lluitar amb totes les meves forces. I al final, vam guanyar la medalla d’or…
Quan vas decidir traslladar-te a la Seu d’Urgell definitivament?
Després de la cerimònia de les medalles, vaig tenir clar que em volia instal·lar aquí per tota la vida, tenia un sentiment molt fort de pertànyer a aquest país i vaig començar tots els tràmits per traslladar-nos aquí, cosa que vam aconseguir el 2017. En tots aquests anys havia vingut aquí diverses vegades per participar en proves de la Copa del Món, però no va ser fins al 2009 que hi vaig portar per primera vegada la meva filla Seu.
De veritat es diu Seu?
Sí!! Seu Jane Jacobi. Vaig posar a la meva filla el nom de Seu en homenatge a aquesta ciutat. Ara té 18 anys, viu aquí, però es passa la vida viatjant, ja que és una atleta que entrena amb el Club Cadí Canoë Kayak.
I ara a què et dediques?
D’una banda estic entrenant la Laura Pellicer, una palista andorrana que ha participat en els últims Campionats d’Europa de piragüisme. L’altra palista andorrana, la Mònica Dòria, va fer un gran paper als campionats. Per a mi, és una experiència fantàstica treballar amb la Laura! Aprenc moltes coses amb ella i els altres atletes amb qui col·laboro, que després trasllado a la meva feina del dia a dia: comparteixo el que aprenc al riu amb els meus clients de la formació per a executius, que és la meva feina principal.
Treballes amb executius?
Em dedico a fer “coaching” per a executius i formador de líders en el món dels negocis. Faig la feina per Internet, treballo amb vídeos, sobretot amb clients dels Estats Units, que volen fer progressar els seus negocis a través de la planificació estratègica, però no descarto també incloure clients andorrans que desitgin sessions de formació relacionades amb el lideratge, siguin presencials o per Internet. A vegades, organitzo estades per als meus clients al Parc del Segre per fer ràfting, una manera excel·lent de desenvolupar temes com el lideratge i el treball en equip. El ràfting és l’exercici ideal! També tinc un blog, Sunday Morning Joe, on parlo molt de la Seu i de la vida aquí. Busco traslladar la meva experiència vital als meus clients perquè aconsegueixin el millor en el seu negoci i en el seu dia a dia.
“Vaig posar a la meva filla el nom de Seu en homenatge a aquesta ciutat.”
Joseph Bennet Jacobi neix a Washington DC el 26 setembre de 1969. Estudia a la seva ciutat natal i després durant dos anys va a la universitat de Maryland. Als 8 anys pren contacte amb les piragües al riu Potomac, però no és fins als 10 anys que s’hi aficiona. Participa en representació dels Estats Units als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, celebrats al Parc del Segre de la Seu d’Urgell i obté la medalla d’or en piragüisme en la modalitat d’eslàlom. Té una filla de 18 anys, la Seu Jane, i entre les seves aficions destaquen l’escriptura, la fotografia, el “running” i l’esquí de fons. Fa poques setmanes ha corregut la marató de Boston.
