Caroline Chemarin: “L’escriptura és un magnífic espai de llibertat”

La Caroline Chemarin és professora de Lletres Clàssiques al Lycée Comte de Foix, però és una apassionada per la literatura infantil. La seva formació en francès, llatí i grec, li ha permès a aquesta escriptora obrir-se pas, tant a la seva carrera com a docent com al món creatiu literari, dues facetes que compagina bé gràcies al seu desig d’intercanviar idees i transmetre emocions als seus interlocutors.

Fotos: Caroline Chemarin

Quan vas començar a treballar com a escriptora?

Els meus primers poemes daten de l’època en la qual vaig aprendre a escriure. Des de molt jove, els meus professors em van encoratjar oferint-me llibretes per escriure o fent estudiar algun dels meus poemes a la classe… Un mestre de matemàtiques, fins i tot, es va atrevir a versificar les fórmules per fer-me-les més atractives! Ha estat una sort el fet d’haver estat escoltada i espero, com a professora, ser capaç d’assemblar-me a aquells que van jugar un rol tan important pel meu desenvolupament com a escriptora. La meva vertadera feina com a autora va començar bastant més tard: el 2017, just tenia 40 anys. Una mena de balanç. Em vaig demanar quin era el somni d’infantesa que finalment no havia dut a terme… publicar. Així doncs, vaig decidir enviar un primer manuscrit a diversos editors i, força ràpid, vaig rebre tres respostes. Les dues primeres assenyalaven un problema amb el format, la tercera era un “sí”. Quina aventura! Des de llavors, tot ha passat molt de pressa: vaig trobar un segon editor i poc després un tercer… Els meus setè i vuitè llibres sortiran abans de la reentrada.

Perquè has decidit escriure contes infantils?

La idea d’escriure llibres per a infants va néixer d’una trobada durant el Saló del llibre de Porta de Versailles, a París. Al pavelló d’ultramar, on jo presentava el meu primer treball, hi havia la parada d’una editora francesa, Mylène de Fabrique Saint-Tours. Vam connectar de seguida: totes dues teníem el mateix punt de vista pel que fa a la situació de les llengües regionals i amb ganes de treballar al voltant de la diversitat cultural per construir ponts entre els diferents imaginaris. Va ser així com la idea d’una col·lecció, que tingués com a objectiu el despertar de les llengües dels més joves, va fer el seu camí fins que el 2018 va veure la llum el que seria el prototip de qui anaven a ser els Petits Policontes. L’any següent, el 2019, vaig estar molt orgullosa de tornar al Saló del Llibre de París, aquesta vegada a la parada de SCITEP amb el quart Policonte, en el que havien participat els alumnes cuiners, de la secció d’hostaleria del Liceu Francès d’Andorra, amb una recepta. M’agraden molt aquests diàlegs permanents que es creen entre l’editora, l’autora, el llibre i els seus lectors.

Has publicat en diferents llengües, com ara el francès, quins són els altres idiomes en els quals has editat els teus contes?

Els contes de la col·lecció “Els Petits Policontes” existeixen en francès, català, creole, llatí, ndyuka, occità i alemany, depenent del títol. Tots aquells que han pogut ser traduïts, és a dir, quatre dels cinc, existeixen en català… Evidentment, el sol que existeix solament en francès és perquè està escrit a partir de jocs de mots i de sonoritat de la llengua francesa, convertint-se en el que anomenen familiarment com “l’intraduïble”.

Quins contes has escrit en català?

Quatre Policontes. “La Mousse i l’ocell mosca”, “En ti-Jean i la petita sariga de Nadal”, “El Carnaval dels animals” i “Granoteta a l’escola de les flors” existeixen en català i la meva pròxima novel·la per públic adolescent serà traduïda també. Les meves dues traductores catalanes, la Patrícia Gall i la Susanna Peidro i Sutil, han acabat sent les meves amigues. Jo coneixia a la Patrícia i vaig conèixer a la Susanna en un saló literari… Quina energia! D’Alcoi a París, passant per la Cerdanya, nosaltres fem juntes signatures i presentacions amb molt de gust.

A banda dels contes infantils, has escrit obres d’altres gèneres literaris?

Des del meu primer recull, poden trobar-se contes, novel·les i poemes. Un altre títol, que apareixerà a les Presses Littéraires,  “Facéties et paysages contés en pyrénées orientales”, és un recull de contes per lectors una mica més grans. No em vaig poder resistir al plaer d’introduir una petita història que parla d’Engolasters. I una novel·la sobre les Antilles, que està en il·lustració en aquests moments.

Quina és la teva inspiració a l’hora d’escriure contes infantils?

Els paisatges i les paraules, en particular els noms dels llocs, són la meva font principal d’inspiració. A més, crear és per a mi com un joc. Un joc de construcció.

Les il·lustracions són una part essencial i atractiva dels teus contes, també les fas tu?

En efecte, les il·lustracions són molt importants en la literatura infantil. Dels sis llibres que s’han editat, jo n’he il·lustrat tres i es pot veure en ells, d’un a l’altre, la meva pròpia evolució en tant que il·lustradora. Pel que fa als Policontes, jo prefereixo, de lluny, les il·lustracions de la Myriam Desclèves… Cada cop que rebo el dossier amb les il·lustracions, són com un regal. Ella deixa caure a les planxes tota mena de sorpreses, de coses que jo no m’esperava, i la seva visió particular enriqueix sovint el text. Estic molt contenta que ella hagi acceptat d’il·lustrar la meva novel·la.

Com compagines les teves feines com a escriptora i com a professora al Lycée Comte de Foix?

L’ensenyament continua sent la meva professió principal. Quant a l’escriptura, és un magnífic espai de llibertat perquè no depenc d’ell per viure. Em puc permetre experimentar, fer proves, propostes, puc llençar-ho i recomençar. Les dues activitats són al mateix temps complementàries: al Lycée, a més d’ensenyar, nosaltres avaluem, mentre que a la literatura, és just al contrari, perquè són els ulls experts dels meus petits lectors els que avaluen el meu text. És una lliçó d’humilitat!

En quins altres projectes literaris treballes de cara al futur?

Abans de la reentrada, hauria de sortir una novel·la per al públic juvenil, editada per SCITEP i un recull de contes, “Facéties et paysages contés en Pyrénées Orientales”, editat per les Presses Littéraires.