Jean-Michel Rascagnères: “És primordial que els assegurats triïn els seus representants”

A les portes d’unes noves eleccions a la CASS, torna el fantasma de l’abstenció. Cada 4 anys es planteja el mateix problema en els únics comicis on pot participar tothom, andorrans i residents. Jean-Michel Rascagnères, president de la CASS, insisteix en la importància d’aquesta contesa electoral, en un moment clau de la imprescindible reforma de les pensions.

Per què la participació és sempre tan baixa?

Penso que els assegurats no tenen prou consciència de la importància d’elegir els seus representants, perquè estem gestionant els diners de tots els assegurats. Voldríem la màxima participació, és un tema que ens preocupa de veritat, perquè l’índex no acostuma a superar el 3%.  Són unes eleccions especials, és el 50è aniversari de la CASS.

Convenci’m perquè vingui a votar.

Senzillament, perquè són els teus diners que gestionem. I necessites el teu representant al Consell d’Administració. Totes les decisions que es prenen a la CASS i afecten els assalariats, els empresaris i els pensionistes passen per aquest organisme. Llavors, és molt important poder votar el representant de cada col·lectiu. A curt termini caldrà fer una reforma important en l’àmbit dels pensionistes i l’opinió del seu representant a la CASS serà bàsica. Els assegurats tenen la meitat del Consell d’Administració, i, per tant, el seu pes específic és considerable.

“Cada 4 anys es planteja el mateix problema de la baixa participació en els únics comicis on pot participar tothom, andorrans i residents”

Quin balanç fa d’aquests primers 50 anys de la CASS?

És una institució plenament consolidada i útil per als assegurats. Tenim una Caixa que cada dia és més eficient amb unes despeses de gestió molt controlades. Intentem ser molt eficients i encara  ens esforçarem per ser-ho més, perquè estem implantant nous sistemes de control. És una cursa que no s’atura

Quins reptes es va plantejar quan va agafar la presidència?

Vaig agafar la presidència el novembre de 2015, i el Consell d’Administració va plantejar-se diversos reptes, com per exemple el tema de la comunicació, perquè nosaltres ens devem als assegurats. Vam ampliar la política en aquest sentit, vam crear una direcció de comunicació i relació amb l’assegurat, vam crear la figura del mediador per acostar la CASS a l’assegurat, també vam fer una acció molt determinada pel que fa a la manera d’atendre els assegurats. En rebem entre 130-140.000 a l’any, unes 700 persones al dia, i hem aconseguit agilitar els tràmits. Segons ha manifestat el Raonador del Ciutadà, han desaparegut les queixes en aquest sentit. Crec que s’està fent una bona feina.

Com afronten la problemàtica de les pensions?

La situació real de les pensions és que les reserves actuals, uns 1.200 milions d’euros, estarien exhaurides en un horitzó de 6-7 anys. Llavors, segons marca la llei, el Govern hauria de garantir el pagament de les pensions, la qual cosa representaria una inversió , d’aquí uns anys, als voltants dels 400 milions d’euros l’any, una despesa que no és sostenible, perquè és equivalent al pressupost nacional. Fins el 2015 no s’ha volgut fer front a aquesta problemàtica. S’imposa una reforma decidida, nosaltres proposem un pla de reforma a 15 anys vista, amb tota una sèrie de mesures que ha d’aprovar el Govern i el Consell General. Cal posar en marxa de manera urgent un pla de salvació de les jubilacions. Fa 50 anys que tenim la CASS, i si no actuem no farem els 100 anys.

“Hem de ser conscients que d’aquí a uns 10 anys, si no es fan reformes arribarem al col·lapse i no es podran pagar les pensions”

Quines són les grans línies d’aquesta reforma?

D’una banda, tenir en compte l’augment de l’esperança de vida i doncs augmentar el factor de conversió actualment de 9,6per portar-ho cap al 16 ó 17. Aquesta xifra correspon a la mitjana aritmètica teòrica de la durada de cobrament d´una pensió de jubilació.   A l´ensems apujar la cotització de la branca de jubilació del 12 al 18% a raó del 0,5% anual, en 12 anys, retardar l’edat de jubilació fins als 67 anys en un període de 10 anys de manera progressiva, on s’hi arribaria al 2028, i valorar la instauració d’una assegurança complementària pública facultativa. També s’estudiarà implantar una taxa finalista sobre l’alcohol i el tabac per fer aportacions al fons de reserva.

Limitar la revalorització de les pensions, aplicar l’IPC només a les pensions baixes i no aplicar-lo a les pensions elevades. Farem tot un pla de comunicació encaminat a explicar i difondre les reformes, per fer-les entenedores a tots els assegurats. Tots hem de ser conscients que d’aquí a uns 10 anys, si no es fan reformes arribarem al col·lapse i no es podran pagar les pensions; ens hem d’avançar i anar adaptant el pla a la realitat econòmica. Tot això amb una sola finalitat: la sostenibilitat del sistema i que tothom pugui cobrar. I hem de ser conscients que el forat cada dia es fa més gran.

“La situació real de les pensions és que les reserves actuals, uns 1.200 euros, estarien exhaurides en un horitzó de 6-7 anys”

S’apujaran altra vegada les cotitzacions de la branca malaltia?

Penso que amb la reforma sanitària és molt possible que no sigui necessari, amb la implantació del metge referent, entre altres mesures per millorar l’eficiència del sistema mantenint la qualitat assistencial. Però les despeses segueixen augmentant, fixa’t que l’any 1968 només hi havia quatre jubilats i avui n’hi ha 12.000. El cost sanitari va pujant exponencialment cada dia més, amb l’envelliment de la població. Ara s’hi afegirà la qüestió de la dependència real, derivada de l’Alzheimer i altres malalties que reclamen assistència, aquest serà un problema nou i hem de veure com es financia.

Seguirà vigent la norma que permet als jubilats seguir treballant?

És clar… Com es pot viure amb una pensió de 700 euros al mes? La majoria de jubilats que segueixen treballant ho fan per necessitat. També hi ha qui segueix treballant perquè gaudeixen amb la seva feina.

També esteu treballant amb el reglament del personal…

Sí, perquè el que està en vigor data del 1968. Hem negociat l’actualització amb els empleats i esperem que el Govern l’aprovi aquest any, perquè hem de vetllar per la seguretat jurídica del personal. D’entrada, ja hem consolidat els 32 eventuals que teníem. Ja és un bon primer pas.

__________________________________________________

Jean-Michel Rascagnères Llagostera neix a Perpinyà el 7 de maig de 1958. Estudia a la seva ciutat natal i marxa a Bordeus per fer l’École Nationale de la Magistrature. També fa el DEA d’estudis andorrans amb l’especialitat de dret privat a la universitat de Perpinyà. També fa una “Maïtrise en droit privé” a la universitat de Grenoble. Entre el 1979 i el 1983 va exercir la docència i després va ser conseller jurídic al tribunal de primera instància d’Andorra. Va ser magistrat a França fins al 1989, quan es va traslladar a Andorra per treballar com a advocat.

Del 2004 fins al 2011 va ser membre del Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa en representació d’Andorra i entre el 2007 i el 2011 va ser degà del col·legi d’advocats del Principat. Ha publicat diversos llibres i és col·laborador habitual de la premsa diària. Des del 2015 és president del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Està casat i té dos fills, l’Edith i el Benjamin,. Li agrada el teatre, l’òpera, els viatges i la lectura.