Alèxia Lladó: “Visc amb el soroll de la moto”

Concentra tota l’exuberància i la força dels seus 15 anys en la seva moto de trial, un esport que practica amb passió. L’Alèxia Lladó, hereva de la tradició familiar de la moto de trial, és una lluitadora nata que té possibilitats reals de materialitzar el seu somni: convertir-se en la primera andorrana a competir en el mític Trial de les Nacions. 

Fotos: César de Pablos/Arxiu Alèxia Lladó 

Quan eres menuda, t’agradaven les motos o jugaves a nines?

(Riu) Sempre he jugat a nines! De petita no m’agradaven ni els cotxes ni les motos… Sempre he estat molt femenina. Un bon dia, vaig començar a fer una mica de cas al meu pare, un fanàtic del trial, que em portava sempre a veure competicions, i em vaig interessar de cop per aquest esport. Pensa que el trial és l’esport familiar per tradició, perquè el meu avi ja el practicava. Sempre he viscut amb el soroll de la moto…! Fins al dia que em vaig decidir a provar-ho i des de llavors, no ho he deixat! 

Què senties quan veies el teu pare dalt de la moto?

Doncs t’he de confessar que em feia patir, tenia por que es fes mal… No el volia mirar! 

Quants anys tenies quan vas pujar a la teva primera moto?

A casa hi havia una KTM d’Enduro, amb un motor petit, i entre 8 i 9 anys em vaig aficionar a mirar vídeos de trial, fins al dia que li vaig demanar al meu pare que em comprés una moto. Ell no tenia clar que fos constant, tenia por que fos un caprici i me’n cansés de seguida. Finalment va decidir comprar-me una moto petita de segona mà, i el trial es va convertir en la meva vida. Vaig començar a saber passar les marxes i a descobrir els secrets d’aquest esport. Tenia bons mestres!  

Quan vas fer la primera cursa?

Encara no tenia 11 anys i el meu pare em va apuntar al Campionat d’Andorra de Trial, a la categoria d’iniciació. Era ja l’única andorrana, hi havia 8 o 9 nens, més una altra noia de la Seu, i vaig quedar entre les tres primeres. Als 12 anys, vaig competir a la categoria Grogs, on vaig mesurar les forces amb corredors de 30 anys. Aquest any he començat a fer el Campionat d’Espanya i el de Catalunya, en la categoria de Fèmines B. Això ho he aconseguit gràcies a la Federació Andorrana de Motociclisme, que m’ha pagat la llicència, que és molt cara. Actualment, soc l’única andorrana de la categoria. 

També competeixes a Andorra?

Sí, participo en les proves del Campionat d’Andorra de Trial. A més, aquest any he participat en un trial de llarga durada, dos dies de competició, que s’ha celebrat a Arinsal. És una prova molt dura, de les més complicades que hi ha, ja que correm 9 hores al dia durant 2 dies. Aquest any hi ha participat 500 pilots d’arreu del món, i el primer dia ja van abandonar la prova 250. També vaig prendre part al Trial de Cambrils, de dos dies de durada. Aquí vaig quedar en primer lloc de la meva categoria.   

“Actualment, soc l’única andorrana de la categoria en el Campionat d’Espanya i de Catalunya de Trial”

I a Arinsal?

Vaig acabar els dos dies de prova i vaig quedar en 50è lloc. Penso que és un bon resultat, perquè no hi ha categories! Pensa que he de lluitar contra persones que fa molts anys que es dediquen a fer curses de trial… 

Tens espònsor?

Començo a tenir algunes ajudes, la Ramona Gorráiz, la meva àvia, em fa de mànager. De moment corro per la casa Sherco i estem treballant per trobar més espònsors. 

Quin és el teu proper repte?

M’encantaria poder participar en el Trial de les Nacions, una prova on participen els tres millors de cada país. M’agradaria ser la primera andorrana a prendre part al Trial de les Nacions i quedar ben classificada. Fins ara, Andorra no hi ha participat mai en la categoria femenina. L’any passat es va fer al Japó i aquest any es fa a Eivissa, però no tinc opció a prendre-hi part perquè hauríem de ser tres noies del país. A veure si de cara a l’any que ve ho aconseguim, perquè hi ha també una noia de la Seu, la Laia, que podria venir a competir per Andorra. Les coses pinten bé, perquè cada any hi ha més noies que fan trial, ara a iniciació hi ha dues nenes que ja participen en les curses. 

Val molts diners fer competició de trial?

Sí, molts… Les motos són molt cares, si he pogut arribar fins aquí, ha estat gràcies als meus pares i també a la Federació de Motociclisme d’Andorra. 

Els entrenaments són durs?

Sí, perquè hi ha molt nivell en la categoria femenina. Tinc la sort que visc a Engolasters i puc sortir amb la moto de casa i anar directament a entrenar amb el meu pare, que és el meu entrenador. Sortim tres cops per setmana, dimecres, dissabte i diumenge. També feia ioga com a preparació física i ara faré gimnàs. Perquè la moto pesa prop de 80 kg i necessito molta força per bellugar-la!  

Qui és el teu ídol del món del trial?

La Laia Sanz. Primer va fer trial i després ha arribat molt lluny, ara fa enduro, el Dakar… Quan jo era petita, el meu pare em portava a veure-la quan corria a Andorra, i em fascinava…  També admiro el Toni Bou, amb qui he tingut la sort d’entrenar. El trial a Andorra és com una família, tots ens ajudem entre nosaltres.  

Què és el que més et costa d’aquest esport?

Sempre has d’estar al 100%. Tot afecta el rendiment. Si un dia no has dormit bé o tens alguna preocupació, val més no sortir. És un esport molt mental i una ha d’estar sempre molt concentrada, si no et pots fer molt mal. 

El trial afecta els estudis?

No, de cap manera. Trec bones notes, entreno poc i sovint, aconsegueixo compaginar les dues coses. 

Què vols estudiar?

M’agradaria fer magisteri. I seguir amb el trial, és clar!

---

L’Alèxia Lladó Moles neix a Escaldes-Engordany el 30 de març de 2004. Estudia a l’Escola Francesa d’aquesta localitat, on ha viscut sempre, i després entra al Lycée Comte de Foix on actualment està fent “seconde”. Entre les seves aficions, per damunt de tot, figura la moto de trial, tot i que també és aficionada i practicant de ioga. Igualment, és una apassionada dels viatges.