Enrique Luque: “El bruixot neix, i el fetiller es fa”

Enrique Luque és catedràtic emèrit d’Antropologia Social per la Universitat Autònoma de Madrid, doctor en Dret per la Universitat de Granada i MA in Social Anthropology per la Universitat de Manchester. Ha estat professor a les universitats de Salamanca, Complutense de Madrid  i Granada, i Fellow de la University of Chicago. Autor de llibres com “Antropología política”, “Del conocimiento antropológico” i “Estudio antropológico social de un pueblo del sur”, Luque Baena oferirà la conferència “Brujería y hechicería: algunas perspectivas etnográficas” a les terceres Jornades de Bruixeria a Sant Julià de Lòria, on compartirà la seva àmplia experiència i coneixements en aquest àmbit de l’antropologia. 

Serà uns dels encarregats de donar el tret de sortida a la tercera edició de les Jornades de Bruixeria a Sant Julià de Lòria. És la primera vegada que visita el país?

No, no és la primera vegada que visito Andorra, però sí que és la primera vegada que vinc al país per a presentar una conferència d’aquest estil. Com vaig estudiar Antropologia a Manchester, la temàtica que tractaré en la conferència ja l’he exposat anteriorment en les meves classes i en altres presentacions. Quan vaig rebre la proposta del Comú, em va semblar interessant poder compartir la meva experiència i coneixements en aquest camp.

Serà uns dels encarregats de donar el tret de sortida a la tercera edició de les Jornades de Bruixeria a Sant Julià de Lòria. És la primera vegada que visita el país?

No, no és la primera vegada que visito Andorra, però sí que és la primera vegada que vinc al país per a presentar una conferència d’aquest estil. Com vaig estudiar Antropologia a Manchester, la temàtica que tractaré en la conferència ja l’he exposat anteriorment en les meves classes i en altres presentacions. Quan vaig rebre la proposta del Comú, em va semblar interessant poder compartir la meva experiència i coneixements en aquest camp.

Què és el que ens podria avançar sobre la conferència ‘Brujeria y hechicería: algunas perspectivas etnográficas’ que farà el pròxim 23 de setembre…

Tot i ser antropòleg, no estic especialitzat en aquest tema, però disposo d’un ampli fons bibliogràfic. Quan vivia a Anglaterra, vaig tenir l’oportunitat de contactar amb altres professionals que treballaven en aquesta temàtica. A Anglaterra, els departaments d’antropologia més famosos eren els de Cambridge, Oxford i el més modern, a Manchester, on vaig estudiar. A Manchester, molts antropòlegs sudafricanistes estudiaven regions com Botswana. En aquella època, l’antropologia se centrava en les societats preindustrials. Quan la Montse del Comú de Sant Julià em va contactar per fer aquesta xerrada, la meva primera idea era comparar aquestes societats amb el món històric europeu dels segles XV al XVII. No obstant això, em centraré en societats molt diferents de les nostres. Faré una síntesi a través de tres o quatre casos coneguts: un africà, un del Pacífic, un d’Austràlia i un dels Estats Units. Aquestes societats són molt diferents, especialment en comparació amb els models històrics europeus, i la idea és destacar aquests contrastos.

Quan parla de perspectives etnogràfiques, a què es refereix?

L’etnografia és un terme grec que significa “descripció d’un poble”. Durant la conferència, explicaré les diferències entre diverses societats. Utilitzo aquest terme perquè és el que tradicionalment hem fet servir. Així i tot, és un terme que no només es refereix a un grup específic, sinó que també es pot aplicar àmpliament a diferents àmbits.

Què espera que el públic s’emporti de la conferència?

M’agradaria que entenguessin que quan parlem de temes com la bruixeria, la religió, l’economia o la política, no podem aplicar directament les nostres categories familiars a altres contextos. És a dir, la bruixeria en un lloc no és necessàriament igual a la d’un altre. Igual que un historiador que estudia la Grècia clàssica no fa el mateix que un que escriu sobre la Grècia moderna. Cada etnografia i historiografia són diferents i reflecteixen circumstàncies úniques. Vull destacar que el món és molt més divers del que tendim a pensar. És a dir, marcar els contrastos que hi ha, perquè tendim a veure el món de manera molt homogènia, quan en realitat som tremendament diferents.

Hi ha tingut la possibilitat d’investigar la bruixeria als Pirineus?

Sempre m’ha interessat molt aquesta temàtica, especialment el moviment que va existir des de finals del segle XV fins a finals del XVII, marcat pel llibre “Malleus Maleficarum”, que va causar moltes morts. A partir de 1620, es va començar a qüestionar que la persecució creava les mateixes bruixes que perseguia. En aquella època, les dones eren les principals víctimes. Recentment, es va descobrir un cas a Reus, de principis del segle XVII, on les confessions de bruixeria eren fruit de la tortura. Pel que fa als Pirineus, conec el tema a través dels processos de l’època, tant a la part francesa com a l’espanyola. Mentre que aquí es veia com un fenomen anòmal, en societats africanes era considerat normal. A Europa, la revolució científica del segle XVII va portar a un escepticisme creixent cap a la bruixeria, veient-la com un conte. A les societats africanes, la bruixeria i la fetilleria són part de la vida quotidiana, malgrat ser vistes com un símbol del mal. Allà, hi ha mitjans per combatre-les, i es conviu amb elles com aquí convivim amb les malalties o altres pors contemporànies.

Quina diferència existeix entre bruixot i fetiller?

El terme “bruixot de la tribu” o “fetiller de la tribu” són invencions de Hollywood. Els bruixots i fetillers no actuen de cara al públic, sinó que ho fan en privat. Els qui actuen públicament són els especialistes, coneguts com a “witch doctors”, que coneixen els procediments per tractar el mal. Les pràctiques varien segons la zona. Per exemple, entre els azande, un poble nilòtic, hi ha un llibre antològic sobre oracles, màgia i bruixeria, escrit fa més de 90 anys, que és considerat una bíblia en aquest camp, que diu que el bruixot neix, i el fetiller es fa.  En algunes societats, es creu que el bruixot neix per una substància heretada per línia paterna, que provoca el mal independentment de la voluntat de qui la porta. Si el bruixot en pren consciència, pot evitar causar mal. En canvi, el fetiller adquireix les seves habilitats a través de pràctiques deliberades, sovint considerades més perilloses perquè implica una intenció conscient de fer mal.  En algunes cultures africanes, la successió de la riquesa i el cap la família és matrilineal. Quan s’acosta la successió, el jove pot acusar l’ancià de fetilleria per guanyar poder. En aquestes societats, el fetiller és percebut com més perillós que el bruixot, perquè les seves accions són sempre deliberades.

Quina importància té l’antropologia social en la comprensió i resolució dels problemes de la societat actual?

L’antropologia social és clau per fer entendre que, tot i que els éssers humans som molt semblants, també som extremadament diferents. Aquesta diversitat, encara que pot generar conflictes, és el que ens ha permès expandir-nos per tot el planeta. La diversitat té aspectes positius i negatius, però és essencial per a la comprensió i convivència en un món globalitzat.