Enric Castellet: “Patíem una gran pressió dels estaments polítics”

Enric Castellet va ser el màxim responsable de la Ràdio i Televisió d’Andorra durant 12 anys i ha viscut en primera persona la seva transformació. Ara acaba de plasmar les seves vivències en un llibre que es presentarà avui, a les 19.30 hores, a la galeria del restaurant Mama Maria.

Com se li va acudir escriure aquest llibre?

Tinc un defecte –o una virtut-: ho guardo tot. Tinc un munt de documents a casa que són testimoni d’uns fets històrics sobre la radiodifusió que sovint la ciutadania desconeix i que no voldria que es perdessin o quedessin relegats al fons d’un calaix. I com que m’imagino que el dia que jo falti, els meus fills ho cremaran tot, fa sis mesos que vaig decidir escriure aquest llibre, que es titula “Un recorregut de 12 anys per la història de la ràdio i la televisió públiques”. Vaig ser director General de l’ORTA, i després de RTVA, S.A., en dos períodes, el primer de 10 anys i el segon de 2 i he volgut plasmar les meves vivències, les aventures, els fets i les situacions anecdòtiques que vaig viure en primera persona, i recordar a tots aquells que van aportar els seus esforços per fer una ràdio i una televisió digna al servei de la població d’Andorra.

Quan surt a la venda?

Als voltants del 12 de juny sortirà a la venda, n’hem editat mil exemplars i es podrà trobar a La Puça, a La Llibreria, a Llibre – Idees i al Quiosc Toni. El llibre supera les 200 pàgines, hi ha una cinquantena de fotos i un annex amb uns 50 documents, principalment cartes. Entre d’altres temes, explico la gran feina feta per aconseguir reptes importants que després es van abandonar.

Per exemple?

Vam treballar molt per aconseguir que les nostres ones creuessin fronteres. Teníem demandes oficials de la Cerdanya i l’Alt Urgell per rebre els senyals de la ràdio i la televisió. Al cap de dos anys de molts esforços ho vam aconseguir, tothom estava satisfet, però el juliol de 2016 es va decidir tallar el senyal a causa del cost, que asseguraven que era massa elevat, entenc que es podien haver buscat fórmules i contrapartides per abaratir la despesa. Penso que va ser un error, perquè era important donar a conèixer la nostra cultura i la nostra història fronteres enllà.

“S’haurien pogut cercar formules o contrapartides per rebre el senyal de la ràdio i la televisió andorrana a les zones veïnes amb un cost assumible”

La participació a Eurovisió també es va tallar…

Sí, hi vam apostar molt, la repercussió era importantíssima, l’any 2009, fonts de l’UER, quantificaven en 122 milions l’audiència mundial, ens hi vam esforçar tots. El pas previ era l’entrada a la UER, però algú, no ens ho va posar gens fàcil, el procés va durar molt, vam començar el 1996 i fins al 2002 no vam ser admesos. Tot indica que algun soci de l’UER, no volia donar entrada a Andorra perquè això, es deia, hagués pogut facilitar l’accés de TV3… El 2004 hi vam participar per primera vegada, vam comptar amb la col·laboració de TV3, vam fer el programa “12 punts” amb El Terrat. Nosaltres cobríem l’estada del personal de la productora, hi vam tenir molts problemes, la veritat és que vam patir alguns incidents amb part del personal del Terrat! Ells deien que la promoció era “El català a Eurovisió”, mentre que nosaltres defensàvem que el lema era “Andorra a Eurovisió”. Finalment, van marxar sense acomiadar-se… L’any següent hi vam anar sols i l’última participació va ser el 2009, quan el Govern va decidir que el cost d’anar a Eurovisió era massa onerós i va decidir no ser presents al festival l’any 2010.

Quin va ser el moment més dur de la seva carrera?

Vaig viure moments molt bons i d’altres ben dolents. Durant els meus mandats vaig tenir part de la premsa en contra, suposo que per motius polítics. Cada setmana em feien sortir als diaris, qualsevol cosa que feia es magnificava i se’m criticava, sovint sense motiu, perquè no contrastaven les notícies que, en ocasions, eren falses.

Va patir pressions per part del Govern?

Sí, vaig patir moltes pressions polítiques. No solament del Govern, sinó també de l’oposició, per a ells jo era l’enemic a abatre! Al principi va ser molt dur, però després la cosa es va suavitzar. Vaig treballar sota les ordres de tres caps de Govern: 10 anys amb el Marc Forné, un any i mig amb l’Albert Pintat i mig any amb el Jaume Bartumeu. De tots tres en guardo un bon record.