Els Gats d’Adela, per amor als felins

Els felins són tan venerats a diferents cultures i països que hi ha establerts tres dies internacionals per a celebrar la seva existència. El 20 de febrer és una d’aquestes dates especials, però, per a la plataforma Els Gats d’Adela, tots els dies de l’any són igualment importants per a cuidar d’aquests animals amb els quals compartim país. Mari Pau Martínez i Laura Larios ens expliquen la realitat de la població felina, concretament de les colònies, a les quals –asseguren– s’han d’atendre estrictament per garantir el seu benestar, malgrat els entrebancs administratius, la desinformació i, en alguns casos, l’hostilitat d’alguns veïns.

Els Gats d’Adela, un nom interessant. D’on prové?

Mari Pau Martínez: Sí, justament aquest nom prové de l’empenta d’una dona, l’Adela Correa, la meva mare, que va lluitar fins al seu últim alè per a ajudar tots els animals indefensos. El dramaturg Bertolt Brecht va dir que “el regal més gran que pots donar a la resta és l’exemple de la teva pròpia vida”, i aquesta és l’herència de l’Adela. Si em preguntes qui som i per què lluitem, doncs precisament som un grup de persones, amants dels animals, que volem millorar les condicions de vida de les colònies felines.

Com era l’Adela? A què es dedicava exactament?

M.P.M.: Era una dona que no s’amagava, mai no ho va fer. Agafava gats vells o malalts i els cuidava a casa fins que morien al seu costat. Ella mateixa s’encarregava de la medicació, de les despeses del veterinari i l’alimentació. Es va deixar la salut sortint a alimentar els gats, dia i nit, estigués malalta o no… i ningú no li donava les gràcies, sinó tot el contrari. Va haver d’aguantar denúncies, insults i amenaces de gent que no entenia per què ella tenia cura dels gats del carrer. Ara som nosaltres qui donem vida a la plataforma Els Gats d’Adela, com un homenatge a ella.

Em sobta que l’Adela hagués de tolerar aquest maltractament. Vosaltres també sou objecte d’aquestes hostilitats?

Laura Larios: Sí. Sovint rebem aquest tipus de tracte només per voler tenir cura dels gats de colònies. No obstant això, com a plataforma, donem veu a tots els que ens hem d’amagar per a alimentar i cuidar els gats, mentre que els maltractadors es creuen amb el dret d’insultar i calumniar. També donem veu a aquests gatets que et parlen amb la mirada, que superen la seva por i, a poc a poc, s’apropen i esperen cada carícia diària. Ells tenen tot el dret d’existir i viure dignament. Cal recordar que ells són aquells que desproveïm de casa seva per construir les nostres i que, senzillament, només volen sobreviure.

Sabeu quants gats de colònia hi ha al territori nacional?

M.P.M.: És una bona pregunta, però desgraciadament no tenim resposta. S’estima que hi ha uns 4.000 gats en colònies distribuïdes a tot el territori andorrà. Però també cal preguntar-se què és una colònia i entendre que és un espai que freqüenten els gats errants i al qual, de manera habitual, una o diferents persones s’atansen a donar-los menjar. A partir d’això, van sorgir més preguntes. Quantes n’hi ha? Qui se n’ocupa? Com se’n fa la gestió?

Entenc que veniu a omplir un forat, ja que, fent càlculs, potser les associacions actual no hi donen l’abast.

L.L.: Exacte. Entre les diferents trucades que vam fer, vam contactar amb el Comú d’Encamp, ja que molts dels membres de la plataforma som d’aquesta parròquia. Ens van indicar que ells aportaven els recursos econòmics a les associacions perquè aquestes se n’encarreguessin de les colònies. Una d’aquestes associacions és RonronejAND i vam contactar amb la Bea. És un encant de persona i un exemple a seguir quant a la gestió de les seves colònies. Ella ens ha ajudat a tenir cura d’altres colònies que no estaven gestionades. Però, ara que som conscients que hi ha colònies no gestionades, com podem assegurar que realment hi ha 4.000 gats als carrers del país?

Partint d’aquest escenari d’incertesa quant a la població felina, què proposeu per millorar la qualitat de vida dels gats de colònia que ja teniu identificats?

L.L.: Busquem que hi hagi un control real de les colònies felines, que realment hi hagi una bona gestió governamental i comunal. Això facilitarà esterilitzar els gats, marcar-los i comptar-los, de manera que tots estiguin saludables.

M.P.M.: La Llei de tinença d’animals (11/2016) estableix que correspon als comuns controlar els animals salvatges urbans, així que continuarem picant a la porta dels departaments d’Agricultura de cada comú, perquè es creï un servei de tutela i un registre de totes les colònies. Cal que aquestes estiguin degudament senyalitzades, numerades, identificades amb un nom i amb un recordatori dels compromisos que dicta la llei. En definitiva, el que busquem és crear una taula de treball per posar en marxa una xarxa veritablement funcional i efectiva per a atendre les colònies, amb uns protocols ben establerts per a tothom.

Possiblement, aquests són objectius a llarg termini, però quines altres fites us plantegeu a curt o mitjà termini?

L.L.: Així com a cada parròquia tenim “pipicans” per als gossos, proposen que també hi hagi “abrigats”, que són estructures sòlides ubicades allà on hi ha colònies felines, tant a terrenys públics com privats, amb casetes ben fixades i protegides, perquè ens trobem que hi ha persones que es dediquen a trencar les que nosaltres i les associacions instal·lem.

M.P.M.: Hi ha molts exemples d’èxit. Palma n’és un. El seu ajuntament va instal·lar contenidors de vidre que van ser reciclats i reconvertits en refugis per als gats urbans. Florència, a Itàlia, n’és un altre. Allà la consciència vers els gats està molt més desenvolupada i fins i tot hi ha colònies a escoles i geriàtrics, ja que aquests felins, ben cuidats, poden ser beneficiosos per a teràpies assistides.

L’Ajuntament de Palma, a Mallorca, va reutilitzar contenidors de reciclatge per a reconvertir-los en refugis per als gats urbans · Foto: mallorcadiario.com

Penseu que Andorra va pel bon camí quant a la cura dels gats de colònies?

M.P.M.: Penso que sí, però encara hi ha molta feina a fer tant de gestió com d’educació. A finals de 2022, ens vam reunir amb Vanessa Carrascosa, directora del departament d’Higiene i Medi Ambient del Comú d’Encamp, i estem a l’espera d’una resposta de les nostres peticions i recomanacions. Mentrestant, continuarem treballant per ampliar la nostra xarxa de voluntaris –actualment en som 67– per a ajudar la quantitat més gran de gats possible. La Llei 11/2016 diu que “el concepte de benestar animal presenta una dimensió social evident i la manera com els estats l’implementen constitueix un indicador real de mesura de la maduresa d’un país”. Fins a aquest punt volem arribar.