Elisabeth Pirot: “A la FAF som una gran família, hi ha bon ambient”

És l’única dona al món que presideix una federació de futbol. L’Elisabeth Pirot n’està ben orgullosa, tot i reconèixer el moment difícil pel qual passa la Federació Andorrana de Futbol (FAF) en aquest moment. Està molt sensibilitzada per tot el que passa al Pas de la Casa, on va viure fins que es va casar, i considera que encara hi ha molta feina a fer. 

Fotos: McGrau

Com ha arribat a presidenta de la FAF?

Fa 6 anys que estic a la federació com a vicepresidenta, hi vaig entrar a través del Víctor Santos, el president que ha dimitit, que també és del Pas de la Casa i que jo coneixia des de petita. Quan tenia 12 anys vaig començar a jugar a futbol amb les Megadones, quan ell era l’entrenador. A casa som tots molt futbolers, i sempre he seguit el Barça. Quan el Víctor em va dir que necessitaven dones a la FAF, li vaig dir que sí de seguida. Amb la dimissió de Víctor Santos, he assumit el càrrec de presidenta en funcions. 

Què ha passat?

No ho sabem exactament, la FAF ha estat una víctima, quan s’aixequi el secret de sumari suposo que les coses estaran més clares. Els tres implicats, fins a prova del contrari, són innocents. Em sap molt greu pel Víctor, és una gran persona que sempre ha viscut pel futbol. Nosaltres seguim treballant com sempre, les auditories han sortit bé, la UEFA ens ha dit que no tenen cap problema amb nosaltres i que per ara la justícia andorrana no s’ha posat en contacte amb ells. I crec que això és bo.  

Com està ara la cúpula de la FAF?

Només ha dimitit el president, el secretari general i el tresorer encara no ho han fet. Ara tenim la Teresa Figueras que està treballant en temes de secretaria general, però fins que no fem la junta general amb tots els clubs no es nomenaran tots els càrrecs. La intenció d’aquesta junta és acabar els dos anys que ens queden de mandat.   

Teniu mal ambient a la federació?

No, gens ni mica. Tot el que s’està dient és mentida. A la FAF som com una gran família, estem molt units, i entre nosaltres tenim molt bon ambient.  

Rebeu subvencions importants dels organismes internacionals.

Sí, tant la FIFA com la UEFA ens ajuden molt sobretot arran de la base i de les instal·lacions. Tenim l’ENFAF que agrupa els millors jugadors de cada equip, que és on va a parar la subvenció de la UEFA per formar aquests joves. Pel que fa a les infraestructures, ara ens estan subvencionant una part important del camp de la Massana. També estem fent un projecte per a un nou estadi nacional. 

Un altre?

Sí, perquè el que hi ha actualment el compartim amb el rugbi i a nivell logístic és prou complicat. A Andorra ens falten camps, pensa que cada dia hi ha uns 500 infants jugant a futbol… Tenim 32 clubs! Hi ha una gran afició al futbol al país. Estem fent el projecte d’un estadi a Encamp, ja hem començat a parlar amb la UEFA i la FIFA i els primers contactes han estat positius. Ara hem de marcar un compàs d’espera, a veure què passa amb el Tomàs Gea, que era el nostre enllaç amb els organismes internacionals.  

Esteu apostant fort pel futbol femení?

Sí, de la mateixa manera que s’està fent a nivell internacional. Tenim equips preparats que fan una bona feina. És una aposta de futur. Cada dia hi ha més dones en el món del futbol, tant a nivell de despatxos com de jugadores. La vicepresidenta de la UEFA també és una dona! I l’altre dia, sopant amb els representants de Kosovo, em vaig assabentar que jo era l’única dona al món en presidir una federació de futbol… (riu). 

Quines sensacions va tenir en el partit contra França?

Tot i que tothom sabia que França sortiria a jugar molt fort, les sensacions van ser bones. Els responsables francesos van marxar contents, l’organització va fer bona feina. 

Què opina del que ha viscut el Pas de la Casa?

El Pas em fa molta pena… és un poble abandonat de la mà de Déu. A més, hi ha les circumstàncies que no depenen de nosaltres, com quan va caure la muntanya! Però en general hi ha molta feina a fer. El Pas és un poble on tothom es coneix, contràriament a la percepció popular, que té una imatge diferent, només de comerços, sense esperit de poble. Per mi, avui és un poble trist. Hi ha molta feina a fer! 

“Hi ha nens a Andorra que no saben on és el Pas de la Casa.”

Com per exemple?

Es podria fer un esforç arran de la joventut, hi ha un parc d’infants i un centre esportiu, però han perdut vida, abans s’hi feien partits de futbol i moltes activitats, en canvi ara està mort, s’ha perdut l’esperit de poble. Ara el Govern ha fet una campanya per incentivar el comerç, però penso que s’hauria pogut fer abans. Hi ha massa gent que pensa que el Pas és França! 

Vol dir?

I tant! Els andorrans no ens el fem nostre… Recordo que quan anava a l’escola, un company de classe em va preguntar per on passava per venir del Pas i quan li vaig contestar que pel Port d’Envalira em va preguntar si hi havia molts vaixells! El cas és que hi ha molts nens del país que no han estat mai al Pas. El Govern no se’n preocupa gaire i l’ambaixada francesa tampoc no fa res. 

Al desembre hi ha eleccions comunals, li agradaria anar a una llista?

La veritat és que tinc el cuquet de la política… Estic al comitè parroquial del PS d’Encamp, i m’agradaria formar part de la llista. Hem viscut una experiència que no ha estat gens bona amb aquests pactes que s’han fet a les nacionals, i crec que és un bon moment per presentar una candidatura sòlida i amb bones propostes de futur. La parròquia d’Encamp necessita fer un canvi radical.    

“La FAF ha estat una víctima, quan s’aixequi el secret de sumari suposo que les coses estaran més clares”. 

________________________________________________________

L’Elisabeth Pirot Pedros neix el 13 de juny del 1979 a Barcelona, tot i que pocs dies després torna al Pas de la Casa, on resideix la família i on sempre ha viscut fins que es va casar. Va a l’Escola Francesa del Pas, després al Lycée Comte de Foix i a l’Escola Espanyola d’Encamp. Seguidament, estudia secretariat al Col·legi Janer. Es presenta a les eleccions comunals a Encamp i del 2008 al 2011 és consellera d’Esports i Joventut, i consellera del Pas de la Casa. Forma part del Comitè local del PS d’Encamp. Està casada i té dues nenes, l’Anna de 6 anys i l’Aroa de 3. Fa 6 anys que és vicepresidenta de la Federació Andorrana de Futbol i actualment és presidenta en funcions. Entre les seves aficions destaca cantar al karaoke i sobretot estar amb la seva família. Li encanta el contacte amb les persones i poder ajudar-les.