El confinament en solitud, Angelica Turroni

L’Angelica Turroni és una gran dama i una dona amb una gran personalitat. Italiana de naixement, fa més de 30 anys que viu a Andorra i se la coneix per la seva dilatada experiència en el món empresarial, diplomàtic i, com a bona italiana, per ser una de les dones més elegants del país.  Els negocis la van portar, primerament a Espanya i posteriorment a Andorra, ja que regentava una empresa d’objectes de decoració, i en conèixer el Principat, després d’enviudar, va quedar enamorada i es va establir per sempre al nostre país. Del 2004 al 2006, l’exministre Minoves li va demanar representar Itàlia a Andorra i, després de dos anys de profunda investigació, va exercir com a primera diplomàtica del país transalpí al Principat. L’any 2006 va fundar l’Associació Italiana d’Andorra (AIDA) i ha promogut un gran nombre d’activitats culturals, gastronòmiques, cine o concerts. És Cònsol emèrita d’Itàlia a Andorra i membre de l’Associació del cos consolar d’Andorra i recorda amb enyorança que, quan ella va accedir al càrrec consolar, només hi havia 7 països amb representació, ara n’hi ha 22.

Com et trobes, has patit la Covid-19?

De salut molt bé, jo vinc de genètica molt forta. Al març, la meva mare, que viu a prop de Roma, va fer 102 anys i no té cap malaltia. Jo he heretat aquesta fortalesa, ja que totes les analítiques que em fan, surten molt bé.

Com ha estat el dia a dia, sense poder sortir de casa, a què t’has dedicat?

Em trobo molt bé sola, a més a més, he hagut de realitzar un trasllat d’habitatge, entre febrer i principis de març, i he estat ben distreta. Malgrat tot, he pogut llegir, estudiar i descobrir el moment històric que estic vivint. M’he documentat molt i he fet les coses normals de casa o he sortit a passejar, quan he pogut. En definitiva, he reflexionat i penso que no hem de ser optimistes, ja que el drama és global i deixarà una empremta molt profunda. De tota manera, millor no pensar gaire, ja que quan acabi això, ens haurem d’enfrontar a canvis importants.

Has comptat amb la companyia d’algun familiar o amistat?

He estat totalment sola i perfectament, ja que des del meu àtic puc veure les muntanyes i la natura, només he sortit dues vegades per anar al metge. Em sento privilegiada d’haver viscut aquest confinament a Andorra, ja que les autoritats han parat especial atenció amb la gent gran, majors de 65 anys, especialment la Creu Roja. Pel que fa a aquesta institució, m’han ofert voluntaris per a acompanyar-me a passejar o a qualsevol necessitat que pogués tenir, han tingut cura de mi com si hagués estat la meva família. També el Comú d’Ordino s’ha portat estupendament i s’ha posat a la meva disposició per a qualsevol necessitat. Imagina’t que he parlat amb amics d’Espanya i Itàlia per a comentar-los el bon tracte que m’han dispensat i que és un privilegi viure a Andorra. També haig de dir que, com a membre del Rotary, també hem ofert el nostre suport i ajuda en tot el que hem pogut.

Què és el que més valores de la vida després del confinament?

He canviat molt poc, només m’ha confirmat els valors que ja tenia i que es basen en la bona condició i relació humana, que està per sobre de tot. És important saber veure que és el que has fet i el que encara pots arribar a fer. Els valors et donen vida i es valora la persona per sobre de tot.

Alguna anècdota a destacar durant aquests dies?

Que tothom m’ha ofert la seva ajuda i això no té valor, no m’ho esperava!