Dues dones apassionades per la cura i el benestar dels animals

Amb més de 15 anys d’experiència en el sector veterinari, la Jael Pozo, llicenciada en Medicina Veterinària, i la seva germana, la Rebeca Roger, fisioterapeuta especialitzada en fisioteràpia canina, estan al capdavant de la clínica veterinària Gerd, situada a la Massana, en la qual ofereixen un complet servei de medicina veterinària i de fisioteràpia per a les mascotes.

Fotos: César De Pablos

D’on us ve a vosaltres la passió pels animals?

Jael Pozo: Quan tenia 7 anys vaig veure una pel·lícula que es deia ‘Gorilas en la niebla’. Relatava la vida d’una antropòloga anomenada Dian Fossey, que estudiava els goril·les de muntanya. Des de petita somiava amb viatjar a l’Àfrica per poder estudiar-los, i va arribar un moment, en el qual, crec que tenia 16 anys, els meus professors em van dir: no pots continuar dient que vols anar a Àfrica a estudiar els goril·les, hauràs de decidir quina professió vols estudiar! Em van explicar que als Parcs Nacionals hi havia molts biòlegs, antropòlegs, però que faltaven veterinaris. Va ser a partir d’aquest moment que vaig decidir estudiar medicina veterinària.

Rebeca Roger: Sóc fisioterapeuta. Vaig començar com a fisioterapeuta especialitzada en esport, però quan vaig acabar la carrera em vaig focalitzar en els gossos. Sempre he tingut una fixació amb els gossos, perquè la meva germana és veterinària i el meu pare perruquer caní. Em van parlar del camp de la fisioteràpia canina i, quan vaig quedar embarassada, vaig decidir fer el curs de fisioteràpia canina. Quan vaig començar a treballar de nou, després de donar a llum, la meva mare em va donar l’oportunitat de treballar a la botiga TIBET, em vaig especialitzar en alimentació canina i vaig començar a fer gossos.

 Què inclou la fisioteràpia canina?

Rebeca: La fisioteràpia canina abasta els mateixos camps que es poden treballar amb una persona. Com estic especialitzada en traumatologia, em focalitzo en tots els problemes articulars i geriàtrics que puguin tenir els animals, com ara lligaments creuats, hèrnies de disc, displàsia, artritis, artrosi, luxacions de ròtules, entre altres. Els tracto mitjançant teràpia manual.

Rebeca, també treballes per a la botiga Tibet. Què és el que més demanen els clients?

El que més demanen, té a veure amb l’alimentació. La gent sempre vol donar-li a la seva mascota la millor alimentació, jo sempre dic que la millor prevenció és la bona alimentació. La qualitat de vida del gos depèn, en gran manera, de l’alimentació. Quant a les joguines i accessoris per a les mascotes, els clients demanden que siguin duradors. Però, és difícil trobar una joguina que duri tota la vida, perquè això vol dir que el gos no juga. Quan la joguina es trenca acaba de complir la seva funció. A la botiga disposem d’una àmplia varietat de possibilitats per satisfer les necessitats de tots els clients.

Quan va començar la Covid-19, van rebre moltes consultes per part dels amos, ja que es va comentar que els animals eren transmissors de la malaltia?

Rebeca: En el meu cas no vaig rebre tantes consultes. Cap font oficial va confirmar que els gossos poguessin transmetre la malaltia, si és cert que va haver-hi alguns casos confirmats en gats, però no es va expandir més el tema. Es van donar algunes pautes d’higiene a seguir, perquè als gossos, per exemple, se li netegessin les potes en entrar a casa, i mesures similars a les que nosaltres també aplicàvem.

 Jael: Durant el confinament van sorgir diverses preguntes. Una va ser, si els animals transmetien la Covid-19. La gent tenia por de ser transmissora de la malaltia als seus animals i viceversa. Vam tenir molts casos d’erosions pel fet que es van utilitzar alguns elements abrasius per desinfectar, que li van produir als gossos, per exemple, cremades en els coixinets i alguns problemes en la pell. També vam veure alguns efectes post confinament, com a quadres d’ansietat per separació d’animals, que s’havien acostumat a estar amb els seus amos i després en separar-se van patir un quadre d’ansietat.

Heu hagut d’adaptar el consultori per la Covid-19?

Jael: Sí, ens adaptem a la situació actual i comencem a treballar amb l’agenda i amb les cites prèvies, per tal d’evitar que hi hagi molta gent a la sala d’espera. A més, en les nostres instal·lacions, disposem d’una finestra de vidre perquè els propietaris puguin veure a la seva mascota, sense haver d’accedir a la sala. També utilitzem elements com ara els salva peus, guants, màscares, gels hidroalcohòlics, entre altres elements. Però, continuem treballant amb la mateixa qualitat de sempre.

Quins consells els donaríeu a totes aquelles persones que estan pensant a tenir una mascota? Recomanaríeu que comprin o que adoptin?

Rebeca: Recomanaria que adoptin perquè hi ha molts animals en la gossera. Crec que cal afavorir l’esterilització però, d’altra banda, cal ajudar als animals que ja estan en la gossera.

Jael: Com veterinària crec que no haig d’incidir en la decisió de cada família. És una decisió molt personal i cada propietari ha de tenir la llibertat per triar. Hi ha gent que no es vol perdre cap etapa de creixement del seu animal i potser a la gossera en aquell moment no hi ha cadells. És cert que hi ha molts animals que necessiten una llar, i per aquest motiu s’ha de fomentar les adopcions a la gossera, però els propietaris han d’estar preparats per poder acollir-los amb la història que tenen al darrere. Cal tenir en compte molts factors abans d’adquirir un animal, perquè és una gran responsabilitat. És bo que abans de prendre la decisió s’assessorin amb el veterinari per determinar les seves necessitats, el seu espai, el temps de dedicació, entre altres qüestions.

Per què és tan important registrar una mascota perquè tingui el seu passaport?

Jael: El fet de tenir un passaport et permet tenir tota la informació en un sol substrat. Això vol dir el microxip, la vacunació antiràbica, la desparasitació, l’informe amb el certificat amb la declaració jurada del veterinari per poder-se desplaçar, tot en un sol document. Serveix per a controlar, d’alguna manera, certes malalties com ara la ràbia, i per poder compartir un document homologat pels diferents organismes internacionals.

Quina opinió teniu respecte a la taxa per la tinença de gossos?

Jael: Crec que tenir un animal és una responsabilitat. Pel que respecta a la taxa de tinença, estic a favor. Del que no estic a favor és de discriminar la taxa d’higiene pel sol fet de tenir un animal. S’hauria d’incrementar i homogeneïtzar entre totes les parròquies, la taxa d’higiene. Tots els sectors, i tots els habitants, hem de contribuir i ajudar per tenir la via pública neta, és tasca de tots. Respecte al tema de  l’ADN caní, en la majoria d’indrets on s’ha instaurat, no s’ha assolit la identificació de tot el cens, no ha estat un mètode dissuasiu pels propietaris incívics i en el cas d’Andorra, posa en perill els èxits assolits amb l’actual sistema d’identificació amb el microxip i el RAC (Registre d’Animals de Companyia).

Creieu que els animals perceben l’estat anímic dels seus amos o que són capaços de detectar alguna malaltia?

Rebeca: Sí, hi ha estudis que demostren que l’estrès de l’ésser l’humà es comparteix amb el gos. Quan l’estamina està alta en els humans, també repercuteix en el gos. Són capaços de mimetitzar el dolor dels seus amos.

Jael: Els gossos, sobretot, tenen uns quimioreceptors que els permeten detectar olors, així com identificar determinades molècules que es poden produir davant una situació de càncer, gràcies al sistema de l’olfacte, ja que el tenen molt desenvolupat. Se’ls utilitza cada vegada més per tècniques de diagnòstic o teràpies d’acompanyament, per a persones amb autisme, per exemple. Els animals són un complement per a aquestes teràpies.

En un futur, teniu pensat incorporar algun nou servei dins del consultori?

Rebeca: Sí que m’agradaria començar amb la Indiba en gossos, que és una teràpia de calor profunda, un tanc d’aigua per treballar amb els gossos, des de l’interior del recipient, per millorar hèrnies discals i altres problemes. A més, vaig començar a estudiar medicina xinesa per poder col·locar agulles als gossos i poder tractar-los.

Jael: Continuar treballant per assolir els objectius recomanats per l’acreditació “Cat Friendly Clínic” (clínica amable amb els gats).

Què diferencia GERD de la resta de les clíniques veterinàries?

Jael: Nosaltres no podem competir amb grans centres veterinaris, a nivell de maquinària, però el nostre èxit radica en el tracte personalitzat i exclusiu que rep cada client. Cada animal no és un número, ni un cas més, cada animal és un membre més d’aquesta família. Els nostres clients són exclusius, on nosaltres podem ajudar, ho fem, i on no podem arribar, els acompanyem.