David Jiménez, un dels herois de la pandèmia

Tot i que és probable que, abans d’aquesta crisi sanitària, només coneguessin al David Jiménez les seves persones més properes, és ben cert que aquesta situació ha canviat. Intèrpret de llengua de signes, durant les rodes de premsa de Govern, i treballador del SAAS, aquest andorrà s’ha convertit en un dels herois d’aquesta pandèmia.

Fotos: SFGA / CEsteve

Quan vas decidir estudiar la llengua de signes i per què?

Des de molt petit he fet molts voluntariats socials. La meva família ens ha ensenyat, als meus germans/es i a mi, a ajudar i compartir en el nostre dia a dia, com a una cosa bàsica i natural, i això em reconforta en tots els sentits. Sempre em va cridar l’atenció veure com les persones hipoacúsiques es comunicaven amb les mans i amb gestos, em va semblar súper bonic i veia com algunes persones  sordes es trobaven aïllades de la realitat i, fins i tot, amb les seves pròpies famílies. Algunes persones sordes han patit molt durant anys i encara algunes continuen patint, a causa de la falta d’accés a la informació, ja que pensaven que eren ells els únics que havien de fer l’esforç d’aprendre a llegir els llavis, un treball que porta anys d’esforç i un entrenament molt dur i, malauradament, no tots ho aconsegueixen (ells poden entendre a la persona que tindran davant, amb molt bones condicions d’il·luminació i proximitat, amb el cap just enfront d’ells sense girar-lo, amb molt bona gesticulació labial… Tots aquests i molts més factors influeixen a poder llegir els llavis…) i som la resta de la societat, qui hem de posar els nostres mitjans a l’abast d’ells per a poder aconseguir un país inclusiu i empàtic, on tots siguem iguals. He volgut aprendre la seva llengua natural per a poder comunicar-me amb ells, entendre’ls, conèixer la seva cultura i costums, ajudar-los en el que estigués al meu abast i sensibilitzar a la societat en la mesura que sigui possible. Als 17 anys, vaig començar a introduir-me cada vegada més en aquest món de la llengua de signes i fa més de 15 anys que sóc i exerceixo d’intèrpret i guia de persones sordcegues. També vaig acabar d’estudiar fa un parell d’anys “Mediador Comunicatiu”, que és una altra professió poc coneguda en general i que recull també a persones amb una altra mena de capacitats.

Això et va facilitar la teva feina al SAAS o tens alguna formació en l’àmbit sanitari?

Això no m’ha facilitat l’accés al SAAS, perquè va ser el servei d’immigració qui em va telefonar,  ja que estava en recerca de feina. Treballo a l’hospital des de fa poc més d’un any, amb diferents contractes de substitució mensuals, i em van canviant el nombre d’hores per contracte i amb períodes també de no renovació. També soc tècnic d’imatge per al diagnòstic, però estic molt content i molt agraït que el SAAS compti amb mi, i tant de bo que la meva situació laboral s’estabilitzés en algun moment.

En què consisteix la teva feina al SAAS?

El nostre és un treball multidisciplinari i l’exercim en diversos serveis de l’hospital, ja sigui a l’UCI, a Urgències, etc… donant suport d’imatge per al diagnòstic de patologies i per a la realització de procediments com ara el quiròfan o la radiologia intervencionista.

A banda del SAAS, també col·labores amb Govern. Com es va presentar aquesta oportunitat?

Ja porto realitzant, des de fa més de 5 anys per al Ministeri d’Afers Social, Habitatge i Joventut, serveis d’interpretació privats  (per a la persona que necessita que li acompanyi a una cita, amb un professional en l’àmbit de l’administració, àmbit sanitari, àmbit educatiu, àmbit judicial…). Qualsevol activitat que requereixi un intercanvi de comunicació en el seu dia a dia. I també realitzant serveis d’interpretació en actes públics (conferències, taules rodones, actes institucionals, socials, etc…). Va ser la Secretària General  de Govern qui em va trucar per demandar  la meva presència a les rodes de premsa i vaig acceptar la seva proposta.

És difícil compaginar les dues activitats durant aquests dies?

M’ho ha  posat fàcil la meva coordinadora, per a poder entrar i sortir cada dia i poder assistir a interpretar les rodes de premsa diàries, però és cert que va arribar un moment en què el cos em va passar factura, a causa de sortir de casa, a les 7.30 h del matí, i no tornar fins a les 21.30 o 22.30 h, els dies que coincidien les rodes de premsa amb el meu treball habitual de l’hospital. Però la satisfacció personal després que arribes a casa i de saber que ho has fet el millor que has pogut, i que estàs realitzant dos treballs que t’encanten, en un moment tan crític i necessari com el que vivim, és indescriptible.

Si et fessin triar entre alguna de les dues, quina escolliries?

Estic segur que el destí no em farà triar entre una professió o una altra.  I no hi ha perquè renunciar a res en la vida. Tots els coneixements, activitats, professions, moments i persones, sumen i, si un mateix vol, pot. Només cal ser constant i com diu el llibre de Paolo Cohelo “L’Alquimista impacient”: ‘El món sencer conspira perquè tots els nostres somnis es facin realitat.’

Ets conscient que les teves aparicions a la televisió t’han convertit en un personatge mediàtic? La gent et reconeix pel carrer? Què et diuen?

Sincerament, no en sóc conscient. Reconec que m’ha costat pensar que em veien a la televisió, i el fet que m’escriguin tantes persones d’Andorra i de fora, em dona molta alegria i em fa ser més feliç. Encara que també em fa molta vergonya treballar a l’hospital o anar pel carrer caminant i, malgrat portar màscara, que la gent em conegui, em saludi i comenci a parlar-me.  Em poso vermell en menys d’un segon. Em diuen que agraeixen al Govern d’Andorra que faci la comunicació més accessible; que els dona alegria poder veure l’intèrpret en la televisió andorrana, ja que els fa avançar com a país; que alguns nens estan desitjant que comencin les “notícies” per a imitar-me i que estan aprenent amb els seus pares vocabulari, en veure’m com repeteixo gestos, i els associen a les paraules. Així que, esperem que quan passi el coronavirus, el Govern i la televisió d’Andorra continuïn tenint-me a les notícies; ja que al públic li agrada com m’expresso o gesticulo i que alguns, a pesar de no saber la llengua de signes,  entenen algunes coses; que es nota que gaudeixo amb el que estic fent; que la situació que hem viscut tots de confinament ha fet que es doni més visibilitat a les persones hipoacúsiques, als seus problemes, i que així es pugui començar a pensar més en les limitacions que es troben diàriament en tots els camps, sobretot en l’àmbit de televisió, que esperen que, com a mínim, les notícies siguin interpretades, entre altres coses…

Formes part d’algun col·lectiu, associació i/o fundació de llengua de signes?

Sí, sóc soci de FILSE, que és la Federació Espanyola d’Intèrprets de Llengua de Signes i guies-intèrprets, la qual aglutina, avui dia, les diferents associacions d’intèrprets que existeixen a les diferents Comunitats Autònomes del país veí.

Creus que tothom hauria d’aprendre un bàsic de llengua de signes per a fomentar la inclusió?

Crec que tothom que treballa en primera línia, en contacte directe amb persones, com per exemple  caixers de supermercats, recepcionistes de diferents organismes o entitats públiques o privades, administracions, hospital, museus, hotels, etc., haurien de tenir uns coneixements bàsics de llengua de signes. Crec que la llengua de signes s’hauria de poder estudiar, sobretot en tots els centres educatius (col·legis, instituts…),  com una llengua més, com ara l’anglès, el francès, l’alemany… igual que passa en algun col·legi a Espanya, Suïssa o l’Argentina  i, que sigui accessible per a totes les persones, sense necessitat d’haver de ser hipoacúsic. Això fomentaria la inclusió moltíssim més del que podem imaginar-nos. Perquè encara que només  hi hagués una persona amb necessitats diferents, tots hauríem de fer el que fos necessari perquè tingués les mateixes oportunitats, en el seu dia a dia, i en tots els camps, igual que la resta de la societat (que la majoria).

Com d’important consideres que és la llengua de signes?

Com ja he comentat en diverses ocasions, la llengua de signes és un idioma més, igual que el català, l’anglès, el francès, i mereix estar a la mateixa alçada i reconeixement que la resta de llengües. Les llengües només són utilitzades per nosaltres , per les persones  i totes mereixem el mateix tracte de respecte, d’atenció, d’accessibilitat a la informació, i a la comunicació, independentment de quina sigui la nostra procedència o el nostre idioma.

Hi ha molta gent necessitada d’aquest servei a Andorra?

Actualment desconec el nombre total de persones amb hipoacúsia que hi ha a Andorra i que utilitzin la llengua de signes. També vull dir que en l’actualitat tampoc hi ha a Andorra cap centre on es pugui aprendre la llengua de signes, perquè aquí només es potencia la comunicació oral, la qual cosa obligaria a la gent que ho necessités o estigués interessada, a formar-se fora del país. No és incompatible aprendre dues llengües al mateix temps, com ara l’oral i la de signes. Tot el que sigui sumar quant a recursos, sempre és positiu. No és incompatible aprendre una comunicació oral amb una en llengua de signes. Tot el que sigui sumar en tots els àmbits de la vida és millor per a tots.

Quin ha estat el protagonista més difícil de traduir al llenguatge de signes?

Al principi, interpretar al Ministre Portaveu  em resultava difícil, per la velocitat parlant i pel vocabulari tan específic. Però, a poc a poc, hem aconseguit anar sincronitzats. Encara que, sens dubte, el més difícil sempre ha estat el Cap de Govern.