Conrad Blanch: “Les finals de la Copa del Món és com haver tornat a fer el cim”

El Conrad Blanch ha estat al capdavant de l’organització de les finals de la Copa del Món a Grandvalira, l’ànima mater del que ha estat tot un repte per al país. El balanç n’ha estat més que satisfactori i consolida Andorra en el circuit de les grans competicions internacionals.

Com ha viscut el repte de les finals ?

Amb molta intensitat i pressió pel compromís que teníem però amb la confiança de disposar d´un gran equip. També amb moments de molta emotivitat al comprovar que tot el que s´havia previst es va fer realitat. I sobretot perquè la gent s´ho va fer seu.

Què ha representat per Grandvalira i per a Andorra?

Reforçar la imatge d´un destí d´esquí alpí de primer nivell internacional i demostrar que quan s´uneixen esforços, un petit país pot fer front a grans projectes.  També oferir als nostres visitants la millor hospitalitat i acollida.

Quan es va començar a gestar la idea?

Tot i que Andorra tenia ja una experiència en l´organització de proves d´esquí alpí, el camí cap a les finals comença l´any 2006 quan conjuntament amb la Federació Andorrana d´Esquí, presidida per l´Albert Coma, vam  sol·licitar per primera vegada una Copa del Món, que no va arribar fins a l´any 2012 quan a la pista Avet de Soldeu es va celebrar un gegant i un eslàlom femení. El programa va incloure igualment diverses proves de la Copa d´Europa i, amb més exigència, unes finals els anys 2014 i 2015. Pas  a pas es va anar consolidant un reconeixement a la capacitat organitzativa d´Andorra i així es va aconseguir a l´octubre de 2015 la concessió de les finals de la Copa del Món del 2019 davant de seus tan reconegudes com Meribel i Lenzerheide. Per posar a punt pistes i equips de treball, l´any 2016 celebràvem per primera vegada una Copa del Món femenina a la pista Àliga del Tarter i l´any 2018 unes Finals de la Copa d´Europa.

“Andorra ha demostrat que, quan s´uneixen esforços, un petit país pot fer front a grans projectes”

Pensàveu que ho aconseguiríeu?

Degut a l´experiència adquirida en el procés seguit aquests anys teníem la confiança d´estar preparats per a aquest repte. Ara bé amb la prudència de saber la complexitat del que ens esperava, sobretot pel fet d’haver de preparar dues arribades.

Quantes persones ha mobilitzat?

Unes 130 persones d’staff i de 350 voluntaris. A part, teníem el suport de tots els serveis de l’estació.

Què ha estat el més difícil?

Per un costat tenir a punt tota la nova infraestructura de la plataforma esquiable i el pàrquing soterrat de Soldeu en les dates previstes, per habilitar l´accés i els serveis necessaris per a l´arribada de la pista Avet. Una obra de molt volum i complexitat realitzada en 18 mesos. D’altra banda,  hi havia la preparació de pistes. En un hivern amb molt poca precipitació i temperatures altes ha calgut, des del primer dia, un gran esforç i tècnica per deixar les pistes en condicions òptimes.

En algun moment vau témer per l’èxit de les proves?

Una setmana abans, les previsions meteorològiques eren preocupants: nevades significatives  i molta intensitat del vent a partir justament del primer dia de competició, el 13 de març. A mesura que passaven els dies les previsions de neu van anar minvant però no les del vent. El dia 12 de març, a la reunió prèvia dels dos descensos de l´endemà encara s´esperaven ràfegues d´uns 50 km/h que podrien fer difícil celebrar les proves. Però la matinada del 13 el vent va calmar i tot va anar segons el programa previst. La tarda del dia 13 sí que va empitjorar una mica el temps, però novament el dia 14 les condicions van ser bones, i es van mantenir així la resta de la setmana.

Quin ha estat el paper dels voluntaris ?

Fonamental, per les tasques que desenvolupen tant a dintre com a fora de pistes i sobretot per l´energia i complicitat que aporten a l´organització. Són els millors ambaixadors d´aquestes finals.

Entre tots els comentaris dels responsables, amb quin es queda ?

Se’m fa difícil triar-ne un de concret ja que hem rebut comentaris molt satisfactoris i moltes mostres d´agraïment, de tots els actors implicats en aquestes finals, però posat a escollir em quedo amb el de Marcel Hirscher : “M´agradaria competir a Andorra cada any”.

Aquests campionats han obert el camí d’Andorra per acollir altres proves?

Si, sens dubte, i així ho van donar a entendre tant el president com la secretaria general de la FIS, animant  que Andorra seguís en aquest camí.

“Des del primer dia, vam haver de fer un gran esforç per deixar les pistes en condicions òptimes”

Quines?

Unes proves tècniques d´homes a la pista Avet, unes noves finals a mig termini i sospesar bé la presentació, dintre de dos anys, d´una candidatura per als Campionats del Món de l´any 2027. També mantenir un cert programa de proves de Copa d´Europa.

S’ha demostrat la capacitat organitzativa a tots nivells, però hi ha coses a millorar?

Sempre. Estem fent el balanç de totes les àrees del Comitè Organitzador per deixar constància, ara que tot és recent, del que ha funcionat bé i del que cal millorar. També dels errors que cal evitar.

Quins factors creu que han estat clau per assolir els objectius que us havíeu plantejat?

Primer de tot planificar a temps basant-nos en l´experiència pròpia i en l´observació d´esdeveniments semblants. Després, la cohesió i professionalitat de l´equip amb  la valuosa aportació de l’staff i els voluntaris. I sobretot un recolzament de Federació, clubs, institucions i, en general, del país. En aquesta vinculació  crec que va ajudar la campanya de “Tots serem campions”, amb una meta i uns valors tranversals per a molts dels àmbits de la societat. Tothom ho va entendre i així es va poder veure també en el caliu del públic a les proves, que va ser genial.

L’organització de les finals de la Copa del Món, es pot dir que representa per a Conrad Blanch haver aconseguit fer altra vegada “el cim”?

Doncs en certa manera sí. El diumenge dia 17 de març quan es va acabar la darrera prova, la sensació d´haver assolit amb èxit un gran repte em va omplir d´una emoció i plenitud semblant al moment d´assolir “el cim”. Són instants que sempre perduren.

__________________________________________________

El Conrad Blanch i Fors neix a Barcelona el 1950. És enginyer químic per l´Institut Químic de Sarrià i màster en Administració i Direcció d’Empreses per Esade, on després exerceix de professor. L’any 1985 lidera l’expedició catalana que va assolir l’Everest per primer cop. La seva activitat alpinística l’ha portat a conèixer tots els massissos espanyols i europeus, realitzant ascensions a tots ells i a diversos projectes extraeuropeus d’importància. En total, ha estat 20 anys treballant en empreses. El 1993 arriba a Andorra per fer-se càrrec de la direcció general de l’estació d’esquí de Soldeu el Tarter. Des del 2003 al 2008 és conseller delegat de Nevasa, l’empresa gestora de Grandvalira. Al 2017 assumeix la direcció executiva de projectes estratègics d’Ensisa. Està casat i té un fill i dues filles.