Casi Arajol, de les vaques al protocol

Va passar d’ordenar les vaques a la Fira del Bestiar a l’àrdua tasca de fer seure ben ordenats els polítics en un acte oficial. Ni una cosa ni l’altra no ha tingut mai secrets per a Casi Arajol, un personatge carismàtic i polifacètic que és a punt de complir 86 anys. Molt actiu a les xarxes socials, gaudeix d’allò més amb els llibres i documents antics. Sobretot si parlen d’Andorra.

Sempre ha viscut a Andorra?

El meu pare feia de transportista amb els cotxes de línia i ajudava els refugiats que fugien d’Espanya, i els portava fins a Tarbes, fins que un bon dia va tenir un problema a la Seu i vam haver de marxar tots a viure a Ax-les-Thermes, entre el 1938 i el 1941. Llavors treballava de xofer entre aquesta població i Tolosa. Allà vaig començar a anar a l’escola, on tenia com a professor l’avi de l’advocat Jean Pujol… Després vaig als “hermanos” de la Seu i tot seguit a la Salle Bonanova, a Barcelona, on faig el batxillerat. Marxo a Saragossa per fer la carrera de veterinària i començo a treballar a Andorra.

Ja al departament d’Agricultura?

No va ser tan fàcil… El meu pare va ser conseller general del 1948 al 1954, i em va ajudar a fer una demanda en la qual em posava a la disposició del Consell General per si em necessitaven. Fins al cap de dos anys no em van dir res, fins al dia en què em van cridar de la junta d’Agricultura i vaig començar a ajudar el Joan Alay, que era espanyol, i l’únic veterinari que hi havia al país, que en aquell moment vivia de l’agricultura i la ramaderia. Els va costar acceptar-me perquè tenien por que fes política! I això és una cosa que no he fet mai…

“Un amic conseller va dir: ‘Aquest ha agafat tanta pràctica a les fires a col·locar el bestiar al seu lloc, que ara ens col·locarà a nosaltres’”

Mai?

Evidentment que tinc les meves simpaties, però mai he fet política.

Quina era la seva tasca al costat del Joan Alay?

Vaig aprendre moltes coses al seu costat, l’acompanyava en les visites a les cases de pagès, fos l’hora que fos.

En aquella època anaven a comprar sementals.

Sí, cada tres anys anava a Suïssa amb la junta d’Agricultura per anar a comprar els sementals, per millorar la raça del nostre bestiar. Això ho vam iniciar amb el Guillem Areny (Teixidó), i més endavant hi vaig anar amb l’Amadeu Rossell, amb qui vaig organitzar la Fira Concurs, que aquest any passat va complir 40 anys. Però ara ja me n’he jubilat també! Igualment m’ocupava d’organitzar els desplaçaments, una cosa que em va ser molt útil en la meva tasca posterior. Pensa que quan era estudiant, ja havia treballat als estius en una agència de viatges que es deia Evisa, i havia organitzat les primeres excursions en jeep que es van fer a Andorra.

Com es converteix en director d’Agricultura?

Quan es va crear el Govern, l’any 1981, l’Òscar Ribas em va nomenar director del departament. Llavors ja van entrar altres veterinaris, com el fill de l’Alay, entre d’altres. Després em van donar el càrrec de director de Medi Ambient, curiosament abans que hi hagués el ministeri, que va encapçalar la Bibiana Rossa. Quan el Marc Vila va ser ministre, va proposar que em fessin cap de protocol.

I com es fa el salt de veterinari a cap de protocol?

Com va dir un conseller amb qui encara som amics, responent a una persona que em criticava i em suggeria de tornar a fer de veterinari: “Aquest ha agafat tanta pràctica a les fires a col·locar el bestiar al seu lloc, que ara ens col·locarà a nosaltres” (riu). La meva primera actuació va ser per Meritxell, tot va ser molt complicat, perquè les preferències no han estat mai clares. A hores d’ara encara no hi ha cap llei de protocol, hi ha dos projectes que dormen als calaixos!

“De nedar, encara no en sé, però a les espatlles, hi carrego tot el que faci falta”

També va organitzar la visita del copríncep Chicac…

Sí, tot i que ja m’havien fet deixar les meves funcions. Tot eren interessos polítics i nepotismes! Quan va venir tot l’equip de París per preparar la visita, ja havien nomenat la Maria Àngels Vilana al meu lloc, però ella va dir que s’hi incorporaria després de la visita del Chirac. Llavors vaig acceptar la demanda del cap de gabinet del copríncep francès que havia insistit molt en què formés part del dispositiu i m’ocupés del protocol de la visites. I aquest va ser l’últim acte com a cap de protocol. El copríncep va quedar content, fins i tot em va fer Chevalier de l’Ordre du Mérite. Van ser uns anys molt interessants i on vaig aprendre molt.

I l’etapa següent?

El Juli Minoves em va nomenar introductor d’ambaixadors. Em dedicava a acompanyar els ambaixadors a presentar les cartes credencials, sobretot a la Seu d’Urgell. A París, no m’hi deixaven anar… encara no sé per què!

També ha estat al Vaticà.

Sí, quan el Manel Mas era l’ambaixador prop de la Santa Seu, em va fer nomenar primer conseller de l’ambaixada. En aquell moment es va iniciar el procés del concordat, tot i que els llorers se’ls han endut uns altres.

Quines coces fan més mal, les de les vaques o les dels polítics?

La primera coça me la va donar una vaca jove, una nit de Cap d’Any a ca l’Auvinyana, em va fissurar la ròtula! Les que donen els polítics, fan mal més endins… Una vegada, algú em va dir que tenia les espatlles molt amples i que seria un bon nedador. Mira, de nedar, encara no en sé, però a les espatlles, hi carrego tot el que faci falta.

Quin personatge l’ha impressionat més?

Joan Pau II. El vaig veure tres vegades i em va impressionar la seva mirada. Ara puc dir que vaig tocar la mà d’un sant, cosa que no tothom pot dir!

__________________________________________________

Casimir Arajol Farràs neix a cal Cisco de Sans, en ple barri antic d’Andorra la Vella, el 14 de juny de 1933. El col·legi de les monges del davant de casa seva va ser la seva escola bressol, abans de començar la maternal a Ax-les-Thermes, on s’havien traslladat els seus pares. Estudia a la Seu, a Barcelona i fa la carrera de veterinària a Saragossa. Treballa al departament d’Agricultura i amb els anys esdevé director del departament. Després és nomenat cap de protocol i introductor d’ambaixadors.

És vidu des de l’any 1973, i té dues filles, la Pilar, de 52 anys i l’Eva, de 51. També té quatre nets, el Kilian de 28 anys, el Nil de 25, la Naila de 19 i el Walter de 15. Té nombroses aficions, entre les quals destaquen els viatges –coneix molts països–, la fotografia, la gastronomia i, sobretot, els llibres antics i peces úniques de bibliòfil, principalment els que parlen d’Andorra.