Entrevista Carme López: “La nostra intenció és que els TCAI siguin reconeguts com a professionals sanitaris pel SAAS”

Quan era molt jove, la Carme López va haver d’afrontar la pèrdua de la seva mare, un succés que li va canviar la vida a una noia inquieta a la qual se li va despertar el desig d’ajudar les persones. La seva vocació de servei li ha portat a fer un pas endavant per fer el bé, tant a favor dels pacients que atén com a Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAI), com a benefici dels seus col·legues de professió. Actualment, és presidenta de l’associació TCAI Andorra, amb la qual busca millorar les condicions laborals que afecten el seu col·lectiu professional.

Text i fotos: César De Pablos

Les ganes d’ajudar a tothom han marcat el pas de la teva vida, però ara et toca remar per ajudar-te a tu i als teus companys de feina. Abans de parlar-ne, quan et vas iniciar en el sector sanitari?

Soc una persona que no m’agrada fer mal a ningú, sinó tot el contrari. El 1984, vaig començar a treballar al centre hospitalari de Santa Coloma i, des d’aleshores i fins al dia d’avui, només m’he dedicat a formar-me i treballar per ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones. Potser li he contagiat aquest esperit al meu marit (riu), amb el qual estic casada des de fa 17 anys, ja que va deixar l’hostaleria per ser infermer.

A banda d’aquesta carrera com a sanitària, ets presidenta de l’associació TCAI Andorra. Quina és la finalitat d’aquesta associació? Què et va motivar?

La nostra carrera és molt bonica i gratificant, sense dubte, però en un moment donat ens vam sentir desprotegides, que no se’ns considerava en l’escala sanitària. A un hospital, tots som importants. Hem creat l’associació perquè, als Tècnics en Cures Auxiliars d’Infermeria ens reconeguin com el que som, que es pugui frenar l’intrusisme laboral i, sobretot, per deixar enrere la nomenclatura d’auxiliar, ja que nosaltres no ens identifiquem amb aquesta nomenclatura des del 7 d’abril del 1995, segons el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) espanyol.

Per què teniu com a referència una nomenclatura reconeguda per un Estat aliè a l’andorrà?

Perquè, a l’època, Andorra no comptava amb escoles o universitats que impartissin la nostra carrera, així que els marcs reconeguts provenen d’Espanya i de França. La creació de la carrera universitària d’Infermeria, al nostre país, va ser posterior, mentre que el Diploma d’Ensenyament Professional en Sanitari i Social (DEP SASO) només tenia validesa als 468 quilòmetres quadrats del nostre país. A falta de la possibilitat d’homologar aquesta titulació als Estats veïns, van fer reunions amb la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, i amb el director del Departament de Formació Professional, Formació al Llarg de la Vida i Innovació Tecnològica, Xavier Campuzano, que van mostrar una bona voluntat i van entendre que la situació s’havia de corregir. És així com, des del setembre del 2021, existeix el nou Batxillerat Professional de Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria (BP TCAI).

A banda de defensar aquests interessos, esteu ampliant la vostra base d’associats. De quantes persones n’estem parlant?

Per ordre, l’associació està conformada per mi com a presidenta; per Carme Ballester Ruiz, vicepresidenta; Núria Quinquilla, secretària; Paqui Aljama, tresorera, i Esmeralda de las Heras i Lourdes Rodríguez Rodríguez com a vocals. Aquestes som les persones que portem uns tres anys intentant donar forma a l’associació que actualment compta amb uns 170 socis, dels quals la gran majoria són titulats a Espanya o França, però també hi ha persones titulades amb el DEP SASO per a les quals, amb el suport de la ministra Vilarrubla, buscarem la manera que puguin homologar la seva formació com a TCAI.

Per a entendre millor l’abast de la vostra feina, què és un TCAI?

El 9 de juny de 2021 és quan vam ser reconeguts com a associació i quan, a Andorra, es comença a parlar formalment de TCAI. El TCAI és un professional de grau mig, antigament conegut com a Auxiliar, que està a la primera línia de l’atenció sanitària. És la primera persona que ha d’atendre els pacients quan entren a l’hospital. Els TCAI tenim un ventall de tasques molt ampli, entre les quals vetllar pel benestar del malalt, donar-los menjar, afaitar-los, cuidar la seva higiene personal, entre altres. Pensa que no només hi ha TCAI a l’hospital, sinó també a la clínica geriàtrica Sant Vicenç d’Enclar, a Clara Rabassa, a El Cedre, Salita, al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). També col·laborem amb la Creu Roja Andorra, amb A Prop Teu i també amb particulars.

En què es diferencia aquesta de la feina d’un professional d’Infermeria?

La Infermeria s’ubica en un grau superior al nostre i, grosso modo, aquests professionals es diferencien dels TCAI perquè els infermers són aptes per fer cures, administrar medicació tant per via enteral, parenteral o endovenosa. Però, malgrat les diferències d’abast, ambdues feines són valuoses i de vital importància per al benestar i la salut de les persones.

Si bé la formació com a TCAI existeix al nostre país, aquesta figura no és reconeguda com a professional de la salut pel SASS. Què implica això per al vostre col·lectiu?

Els TCAI patim un greuge laboral molt significatiu, ja que, si bé aquesta figura existeix des del 7 d’abril del 1995, a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell no som reconeguts com a tals. És a dir, que no estem en l’escala salarial que ens pertoca i deixem de percebre ingressos.

Aproximadament, quina és la quantitat que no percebeu a causa d’aquest problema?

Cada mes, percebem 138,39 euros menys que els companys de la mateixa categoria professional. Aquesta pèrdua, que ja és important, es veu accentuada quan reparem que això són diners que no computen per a la nostra jubilació. Com ja et comentava, els TCAI som un grau mig, com també ho són els Tècnics en Emergències Sanitàries i els Tècnics en Farmàcia i Parafarmàcia, però amb la diferència que aquests dos col·lectius sí que tenen regularitzada la seva situació.

“Cada mes, percebem 138,39 euros menys que els companys de la mateixa categoria professional”

Per què creu llavors que la situació dels TCAI ha quedat tan estancada?

No ho sé, però el que sí que tenim clar és que no volem jugar amb el pa de ningú ni fer mal a la resta. La nostra intenció és que els TCAI siguin reconeguts com a professionals sanitaris pel SAAS, que se’ns pagui com correspon i que no se’ns digui Auxiliars, perquè no ho som. A més a més, demanem que s’acabi amb l’intrusisme laboral que pateix el sector al Principat, una situació que no només afecta els TCAI que treballem al SAAS o El Cedre, sinó als col·legues que ho fan a la resta de centres i serveis.

Com avancen les negociacions amb el SAAS?

Amb el suport de la nostra advocada, Sandra Jiménez, vam aconseguir constituir la nostra associació i arribar al més alt de la direcció del SAAS per a tractar les diferents situacions que ens afecten. Sempre ens han rebut molt bé i amb bona disposició, però els temps s’han allargat massa. Creiem que tot es podria resoldre amb més celeritat. Nosaltres assumim el compromís de facilitar que els nostres socis amb titulació del DEP SASO puguin homologar-se com a TCAI, però demanem que l’hospital també ens reconegui com pertoca.

Malgrat la lentitud, sentiu que hi ha bona entesa?

Sí. He de reconèixer que les dues últimes reunions amb les cúpules del SAAS han estat bastant positives i productives. Es nota que hi ha bona voluntat d’arreglar la situació, tot i que han derivat alguna responsabilitat al Ministeri de Salut, així que ben aviat ens reunirem amb el ministre Albert Font en una trobada en què també participarà la ministra Vilarrubla.

Sou optimistes sobre els possibles resultats de la reunió?

Som molt optimistes, però sobretot molt lluitadores! Volem desenvolupar la nostra professió de la millor manera possible, sempre amb el tracte immillorable als pacients com ho hem fet fins ara, però amb el reconeixement laboral que ens correspon.