Carles Naudi: “El model de coprincipat ens ha servit, ens serveix i ens servirà per a molts anys”

Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells ha estat, fins a la recent dissolució del Consell General, una de les cares més visibles del parlament andorrà. A propòsit del 30è aniversari de la Constitució, demanem el seu parer sobre la vigència de la Carta Magna, així com d’altres temes de rellevància com ara la salut democràtica del país i les pròximes eleccions generals, a la qual concorre com a candidat de les territorials a La Massana.

Per: César De Pablos · Fotos: Facundo Santana/Bon Dia

Andorra no és la mateixa que fa quatre anys, això és evident. Per què s’ha animat a acudir una vegada més a la contesa electoral?

El primer motiu per a tornar a concórrer a les eleccions, en aquest cas com a cap de llista de La Massana, és que Ciutadans Compromesos en va demanar de forma unànime que assumís aquesta responsabilitat. A més a més, que és igualment important, tinc el suport de la meva família i moltes ganes de tornar-hi. Em fa molta il·lusió.

Ciutadans Compromesos i Demòcrates (DA) feu dupla de cara a les eleccions. Què esperes d’aquesta relació? Us assembleu molt com a partits?

Aquest tàndem és l’evolució natural de quatre anys de legislatura encapçalada per DA, amb una majoria parlamentària. Era evident que, després d’aquest temps, ens mantinguem com a socis tant al Govern com al Comú. El que no podem entendre és com hi ha representants que abans eren socis del Govern que ara volen anar en contra. Ciutadans Compromesos hem estat coherents amb una política que ha donat bons fruits, amb una relació que ha madurat molt i que gaudeix d’una lleialtat a prova de bombes. Pensem que plegats podem fer un bon projecte polític per al nostre país.

Pel que diu, sembla que la relació és infranquejable, però hi ha cabuda per a les diferències?

Evidentment, hi ha diferents visions. Però, si alguna cosa hem après d’aquest govern compartit, és arribar al consens, malgrat que aquest pugui anar una mica més a l’esquerra o una mica més a la dreta. Hem hagut d’aprendre a negociar, cedir, demanar i fer concessions. A manera d’exemple, quan vam decidir fer un govern de coalició ara fa quatre anys, hi vam posar els dos programes electorals sobre la taula i la coincidència era d’un 90%. Les discrepàncies hi són, però s’afronten amb maduresa.

Ha parlat d’una política que ha aconseguit bons fruits. A quins resultats es refereix exactament?

Penso que el més important ha estat arribar a gestionar la pandèmia dins d’un màxim consens. Fèiem jornades intensives per a legislar de manera molt més àgil… hi vam posar el coll perquè el país ho necessitava. Va ser una situació inèdita. Cal destacar que Andorra va ser pioner en decretar el tancament general de les activitats i que es van desenvolupar una sèrie de ‘lleis Covid’, això va demostrar que en la unió està la força, com diu el nostre escut. És cert que, malauradament, la pandèmia ens va deixar moltes pèrdues humanes que lamentem, així com una economia trastocada que ha afectat les famílies, amb efectes que encara es veuen avui en dia. Si durant els pròxims anys no tenim un succés tan greu com la pandèmia, penso que tindrem prou temps per a desenvolupar un programa polític basat en l’habitatge, en ajudar les persones que ho necessiten i apostar per un creixement productiu sostenible.

L’habitatge, com apuntava el cap de Govern, és una de les grans xacres a resoldre, però a mitjà i a llarg termini. Com es farà?

El de l’habitatge és un problema tant estructural com conjuntural. S’ha de respondre coherentment en ambdós aspectes. Poso en relleu les mesures que s’han pres, tot i que reconec que no donaran resposta immediata sinó que es veuran reflectides en el mitjà termini, com ara els pisos promoguts per l’administració que es posaran al mercat. Recentment, per exemple, el Comú d’Andorra la Vella va aprovar el reglament dels pisos de lloguer social. També s’han posat al mercat aproximadament 300 pisos de lloguer, gràcies a la modificació de les mesures urbanístiques. Una de les grans accions a destacar és la de començar a buidar el mercat de pisos turístics perquè puguin passar al mercat residencial. Els pisos hi són, però el que hem de fer és que siguin més accessibles per a la gent del país.

“Encara hi ha molt desplegament legislatiu a fer que permetrà satisfer les necessitats d’aquesta i les pròximes generacions, per tant, el dia d’avui, no considero necessària cap reforma constitucional”

Perdoni que sigui insistent, però com ho fareu perquè els propietaris hi accedeixin? Perquè, pel vostre ideal polític, no considereu reduir les llibertats d’aquests propietaris ni ser intervencionistes. Dit això, com els convencereu per introduir aquests habitatges turístics al mercat de lloguer tradicional?

La primera cosa que necessita un propietari és la seguretat jurídica i la certesa que el seu pis, posat al mercat de lloguer tradicional, no li suposarà cap maldecap, que ningú no s’hi quedarà vivint sis mesos sense pagar. El Consell General ja va votar una sèrie de limitacions dels pisos turístics de forma que la tendència actual no vagi a més. I, si mirem les estadístiques, notarem que, després d’un any, aquesta tendència s’ha frenat. Com que no podem limitar el dret a la propietat privada, previst i protegit per la Constitució, cal donar seguretat jurídica.

En aquest sentit, quines mesures implementareu per a aconseguir aquesta seguretat jurídica?

No et puc desvetllar el paquet de mesures que portarem al programa, però posarem sobre la taula mesures viables, econòmicament factibles que permetran, de forma progressiva, acabar amb aquest problema que molta gent està patint. De moment, vull recordar que els lloguers estan prorrogats de forma automàtica, amb augments limitats del preu. Si algun propietari obvia aquestes mesures previstes per la llei, el llogater té la potestat de fer prevaldre els seus drets.

L’habitatge és només un dels aspectes que afecten la pèrdua del poder adquisitiu dels andorrans i residents, que a més a més pateixen l’increment generalitzat de productes i serveis. Com posareu fre a aquesta situació?

Val a dir que aquest context no ha estat creat per Govern ni molt menys, sinó per tota una conjuntura mundial. En el cas d’Andorra, s’ha aprovat la implementació del transport públic gratuït, la suspensió de l’entrada en vigència de la taxa verda per al combustible, s’han aplicat descomptes als professionals del sector del transport, FEDA ha assumit un increment de 50 milions d’euros per concepte de compra d’energia i pràcticament no ha repercutit en les factures de les famílies i les empreses, també s’ha reduït l’IGI dels productes de primera necessitat i d’higiene femenina i, més recentment, va entrar en vigència un increment salarial sense precedents, tenint en compte també la sostenibilitat de les empreses. Tot plegat ha esmorteït la crisi econòmica causada per la pandèmia i el conflicte entre Rússia i Ucraïna. Encara tenim marge de maniobra per a introduir-hi noves mesures destinades a protegir el poder adquisitiu.

Vostè ha estat conseller, així que segurament reconeixerà que el debat sobre la vigència de la Constitució, que enguany fa 30 anys, es manté molt viu. Des que es va aprovar el 1993, la Carta Magna s’ha mantingut immutable, però creu aquest document conservarà la seva vigència amb els canvis geopolítics, econòmics i socials que el país està afrontant?

Encara hi ha molt desplegament legislatiu a fer que permetrà satisfer les necessitats d’aquesta i les pròximes generacions, per tant, el dia d’avui, no considero necessària cap reforma constitucional que ens pugui portar a trencar l’equilibri de la taula tripartida que va fer possible que el copríncep francès, el copríncep episcopal i el Consell General donessin pas a l’actual Constitució. Pensem que encara no és el moment d’obrir aquestes portes.

Llavors, defensa el model actual, amb els coprínceps francès i episcopal com a Cap de l’Estat d’Andorra.

Sí, totalment. Crec que els coprínceps han estat cabdals per a arribar al punt en el qual ens trobem actualment, mantenint-nos al marge dels conflictes bèl·lics i fins i tot dels anhels de dictadors que proposaven dividir o annexionar Andorra. Tot Estat necessita un cap d’Estat que mantingui l’equilibri. En el nostre, aquesta figura es veu reflectida en els coprínceps, mentre que en altres països pot ser el Rei o el president de la República. El model de coprincipat ens ha servit, ens serveix i ens servirà per a molts anys.

Però no sempre els coprínceps estan d’acord i això ha estat palès amb l’etern debat sobre l’avortament.

És cert que aquesta és una casuística que cada any afecta famílies i dones que volen prendre la decisió d’interrompre l’embaràs. En aquest sentit, des de Govern estem treballant per a arribar a aquest punt d’equilibri que, sense haver de tocar la Constitució, que garanteix el dret a la vida, es permeti que les dones prenguin la decisió d’avortar sense que siguin objectes de penalitzacions.

Com valora la no concurrència de Terceravia a les eleccions?

Terceravia és un partit que aprecio moltíssim, amb una lleialtat a prova de bombes i amb un sentit d’Estat del més alt nivell. Em sap greu que no estigui a la contesa electoral i espero que els seus electors vegin en Ciutadans Compromesos l’alternativa més pròxima al seu ideal.

També veiem el naixement de noves propostes com ara Andorra Endavant, Concòrdia i Acc!ó, que li faran un pols a DA, Liberals i PS+SDP.

Dels tres partits que menciona, crec que Acc!ó no hauria d’anar contra Govern, ja que anem junts en la circumscripció parroquial d’Escaldes-Engordany. El que no acabo d’entendre és que anem separats a La Massana. M’agradaria que algun dia m’ho expliquin. En tot cas, m’agradaria felicitar i agrair totes les persones que prenen la decisió de ser representants polítics i assumeixen aquesta gran responsabilitat, perquè comporta molts sacrificis personals, familiars i professionals.

Una demanda que manifesta una part molt important de residents, més concretament entre aquells que se senten arrelats al país, és que desitgen ser partícips del procés electoral, almenys per a escollir els seus representants polítics. Veient les xifres d’abstenció actuals i inferint que el futur del país passa per la decisió de menys de la meitat de la població, consideraríeu obrir el dret al vot a quins actualment no el poden exercir?

És molt difícil, ja que caldria fer-ne més estudis. Sociològicament, veiem que, mentre augmenta el nombre de nacionals amb dret al vot, més s’incrementa l’abstenció. Això em fa preguntar si realment aquesta decisió ens portaria a una major representació democràtica. Les eleccions de la CASS, obertes a andorrans i residents, ens han deixat una participació que està molt lluny de ser òptima quan ens juguem quelcom tan important com la nostra seguretat social.

Entenc llavors que no donaria suport al dret al vot per als residents ni tan sols a les eleccions comunals.

No.

Per què?

Cada país té la seva manera de fer prevaldre la democràcia. En el nostre cas, que som un país vulnerable en el sentit identitari, obrir la porta del vot al resident podria portar la nostra identitat per camins diferents dels quals desitjaríem. Situem-nos en el cas hipotètic en què hi ha una important quantitat de residents de determinat país a Andorra, tots amb edat i dret per a votar, que podríem posicionar-se a favor d’una decisió que pugui posar en perill la nostra sobirania. Som un país fràgil i vulnerable, però això no impedeix que hi ha mecanismes d’exercici democràtic, com ara el de la CASS, que ja he mencionat, tot i que podria haver-n’hi més, malgrat que caldria estudiar si serien vinculants o no. Així com els andorrans i estrangers no podem votar als Estats Units, els estatunidencs i altres residents no haurien de votar a Andorra.