Carine Montaner Raynaud: “La gent espera menys paraules i més accions”

Va néixer a França el 6 de juny de 1978. És llicenciada en Ciències Econòmiques (especialitat en gestió d’empreses), té un Màster en Ciències Econòmiques “Enginyeria d’Economia i Social de Polítiques Territorials”, per la Universitat de Tolosa, i exerceix com a professora de màrqueting i organització d’empreses, a la Universitat d’Andorra. Des de fa més de cinc anys es dedica a la política i en l’actualitat exerceix com a Consellera General del Principat d’Andorra.

 Fotos: Eduard Comellas – Nelly Dedea

 -Com ha viscut l’etapa de confinament i com ha estat la tornada a l’activitat en el Consell?

Intensa, compartint la meva vida de mare i de consellera. Per a mi, una persona amb un càrrec electe ha d’estar, sempre, disponible per a la gent i amb més motiu ara, que són moments difícils. Cada dia rebo missatges de ciutadans, a través de les xarxes socials, del Messenger i del Whatsapp, ja que tinc el meu número de mòbil personal penjat, des de fa 5 anys, al meu perfil Facebook. Gràcies a aquest contacte proper amb ells puc fer pujar els seus neguits al Ple.   Durant la meva primera campanya electoral, fa cinc anys, vaig dir: “faré pujar els neguits dels ciutadans al Consell General” i vaig fer aquesta promesa als electors aplicant la frase del filòsof xinès Confuci: “Pensa bé si el que promets és just i possible perquè una promesa és un deute”. Fa cinc anys que estic honorant la meva promesa.

-S’han hagut d’aprovar lleis extraordinàries per fer front a una situació, també extraordinària, com ara la crisi sanitària. Què destacaria de l’activitat política en aquestes últimes setmanes?

Penso que cada grup parlamentari ha intentat millorar els textos legislatius presentats, via esmenes (procediment oficial) o propostes. Pel que fa a les aportacions del nostre grup parlamentari, els grups que pertanyen a la majoria ens van acceptar la major part de les nostres esmenes. En aquest sentit, a la llei dels ERTOS vam poder introduir una sèrie d’esmenes, pensant en les famílies. Per exemple, d’una banda, vam proposar incloure en el text legislatiu la carència (congelació) del pagament de les quotes dels préstecs personals per a l’adquisició d’un vehicle propi. D’una altra, vam proposar una ampliació del criteri d’acceptació de la congelació de les hipoteques per tal que el volum de gent que tingui accés a la carència sigui més elevat.

“Vivim en un Coprincipat parlamentari, on les conselleres o els consellers Generals han de fer una gran tasca: controlar i impulsar l’acció de Govern, defensar l’interès general i els ciutadans”

-S’ha pogut visualitzar moments de tensió en les sessions. Creu que ha faltat més diàleg, major consens?

Tinc molt de respecte per l’Executiu, però és veritat que dic les coses tal com les veig. Sempre he sigut així i en tots els àmbits, en la vida personal i en política. És la meva manera de ser, intento ser justa. Felicito quan penso que he de felicitar i expresso els meus dubtes quan veig contradiccions, comparteixo els meus posicionaments i faig propostes a la seu parlamentària. Això per a mi, és la gran riquesa de la democràcia.

Vivim en un Coprincipat parlamentari, on les conselleres o els consellers generals han de fer una gran tasca: controlar i impulsar l’acció de Govern, defensar l’interès general i els ciutadans. Quan dic que els ciutadans m’han fet arribar una informació i que la trasllado al ple del Consell General, l’executiu hauria de fer més cas a les explicacions que dono en veu dels ciutadans que han dipositat la seva confiança amb mi. El que lamento en les sessions de control de Govern és que, de manera general, els ministres gasten massa energies en penjar-se medalles, en defensar la seva feina, en lloc de prendre nota del que diuen els consellers generals, sobretot per les coses que no funcionen. No oblidem que són ells els representants i la veu del poble.

Podríem fer una analogia entre les sessions de control i els partits de futbol: “A veure quin equip marca més gols”. És una llàstima sobretot en moments difícils. Quan l’Executiu constata que una consellera o un conseller general tenia raó d’alertar sobre un tema concret, ja que la situació està molt gangrenada, difícil d’arreglar o ja la situació és dramàtica, sense marxa enrere i ja no es pot fer res (penso en la gestió del Cedre dient això). Penso que la gent espera molt més dels polítics, esperen resultats tangibles, menys paraules i més accions que tinguin realment impacte en la seva vida del dia a dia.  La poca participació electoral constatada a les últimes eleccions demostra que els nostres ciutadans estan cansats dels polítics i els entenc perfectament. Si hagués de passar un missatge a l’Executiu, els hi diria “construïm una Andorra millor tots plegats deixant de banda l’ego i la medalla” i també una altra frase com, “en comptes de veure les minories com a l’enemic, mireu-les com una oportunitat, com un motor per fer avançar Andorra”.

– Quin ha estat el posicionament del vostre grup polític envers aquesta crisi?

Constructiu i responsable.

– Com veu al país? Creu que el Principat està preparat per a fer front a la crisi social que ha generat aquesta pandèmia?

El coronavirus ha generat una crisi sanitària mai vista a Andorra i de retruc una crisi econòmica i social molt greu.  Abans de la crisi teníem uns treballadors socials saturats de feina i ara aquesta situació es veurà agreujada a causa del coronavirus. El teixit empresarial està molt tocat i el poder adquisitiu de moltes famílies ha empitjorat considerablement. Pateixo, com a representant de la població, per les famílies i les empreses. El país està passant i passarà per uns moments molt difícils, però estic ben segura que tots plegats tornarem a aixecar el nostre estimat país. El que cal fer és donar suport a les empreses i a les famílies, en funció de la nostra capacitat financera com a petit país que som, i aprendre a fer surf sobre aquesta onada gegant.

“Penso que la gent espera molt més dels polítics, esperen resultats tangibles, menys paraules i més accions que tenen realment impacte en la seva vida del dia a dia.  La poca participació electoral constatada a les últimes eleccions demostra que els nostres ciutadans estan cansats dels polítics i els entenc perfectament”

– Durant el confinament s’han incrementat els casos de violència de gènere. Quina opinió té sobre aquest tema?

El fet d’estar tancats a casa, privats de llibertat, confinats, ha provocat més estrès,  angoixa i ansietat. Si hi sumem el declivi del teixit econòmic, la por de perdre la seva empresa o la seva feina, la baixada de les rendes de les famílies i del cúmul exponencial de les tasques a fer dins del nucli familiar (teletreball o feina presencial, exposant la persona al virus, a més dels deures dels nens, les activitats dels infants, tasques domèstiques, etc.) i la incertesa del futur, penso que tot això ha agreujat el fenomen de violència dins dels nuclis familiars.

 Com es pot fer front a això?

Cal posar les eines per ajudar les famílies desemparades i, evidentment, per a fer sortir de l’infern les dones maltractades amb els seus fills del nucli familiar, donant-li un allotjament d’acollida temporal, un suport econòmic i psicològic, una formació per accedir a una millor feina per tal d’aconseguir aquest somni de volar com els ocells amb les seves pròpies ales. No obstant això, penso que amb el desconfinament tindrem una baixada de casos. Hem viscut un context excepcional molt difícil per a molta gent.

-L’abril passat es van complir 50 anys del vot femení a Andorra. Com veu la situació de la dona en la vida política andorrana després d’aquests anys?

Hem avançat molt! Quan parlem del tema tinc un pensament per a totes les dones valentes que han lluitat pels nostres drets i les dues paraules que em venen a la ment pensant amb elles són: gratitud i admiració.

  – En alguna ocasió… Ha patit discriminació en el Consell o un tracte diferent per ser dona?

Si m’ho permet, parlaré de manera general. Penso que una dona ha de treballar molt i tenir molt caràcter per imposar-se en el món polític, que no és un món fàcil.

 -En l’actualitat existeix una bretxa salarial entre homes i dones. Com es pot lluitar des del parlament per a aconseguir la igualtat plena?

La clau de la igualtat entre homes i dones és l’educació, tal com fan als països nòrdics. Com deia Nelson Mandela “l’arma més poderosa del món és l’educació”. Hem d’educar les nenes a ser més fortes i lluitadores. Suposo que en l’àmbit legislatiu, tenint un secretari d’Estat d’Igualtat, l’executiu ens presentarà un projecte de llei en la línia de la seva pregunta.

“És difícil valorar-se un mateix, en tot cas el que li puc dir és que intento donar el millor de mi mateixa, el màxim pels ciutadans i pel país amb una dosi d’andorraneitat respectant les arrels del nostre país”

 – Com valora el seu recorregut en la vida política andorrana?

És difícil valorar-se un mateix, en tot cas el que li puc dir és que intento donar el millor de mi mateixa, el màxim pels ciutadans i pel país, amb una dosi d’andorraneitat, i respectant les arrels del nostre país. Penso que els que fan la valoració dels polítics són els ciutadans, a través de les urnes, on expressen cadascú el seu dictamen.

 -Creu que falten més dones que es dediquin a la política?

Sí, ens falten dones. Penso que moltes dones els hi agradaria fer política, però que el principal fre és la dificultat de conciliar la seva vida familiar amb la vida política.

 – Quan veurem la primera Cap de Govern a Andorra?

No he portat cap bola de vidre (riure).  El futur ens ho dirà. Penso que sí, tindrem una cap o unes caps de Govern al llarg de la nostra història. El que compta no és el gènere, sinó la voluntat de servir el poble andorrà. Una persona que aprecio em va dir un dia, amb molta raó: “Un polític treballa per les pròximes eleccions i la persona d’Estat per les generacions futures”. Desitjo pel bé d’Andorra que hi hagi una persona d’Estat, per portar el nostre país cap amunt, mandat rere mandat.