“No sóc antivacunes com alguns mitjans ho volen fer creure”

La consellera general del grup parlamentari Terceravia, Carine Montaner, apel·la a la prudència quant a l’administració de les vacunes a la ciutadania. La parlamentària laurediana, i membre de la Comissió Legislativa de Sanitat, recorda que, com a tota empresa privada, les companyies farmacèutiques tenen com a objectiu el benefici econòmic.

Fotos: Lluís Calsina/Calsina Imatges

Des del començament de la pandèmia, vostè ha estat una de les persones més crítiques a la manera en la qual Govern ha gestionat els recursos i ha aplicat el seu poder. En quins casos considera s’han equivocat les autoritats?

No és una situació fàcil i els membres del Govern tenen el pes d’aquesta responsabilitat. Li diré una cosa, m’agrada mirar el costat positiu de les coses i deixar de banda la part negativa, la part dels atacs que no porten enlloc. El meu rol, que hauria de ser el rol de qualsevol conseller general, és intentar ajudar el Govern a prendre les bones decisions, pels ciutadans i per Andorra. És per aquest motiu que, des de l’inici de la pandèmia, busco informació contrastada, escolto persones amb currículum demostrable en el món de la ciència i, sobretot, sense conflictes d’interessos.

Durant la meva investigació, he tingut la gran sort de conèixer eminències del món científic, advocats internacionals i grans periodistes que van crear l’Associació Internacional d’Ètica Política i Científica, a la qual pertanyo, on hi ha científics de gran notorietat que van treballar per organismes internacionals, com ara l’OMS i l’ONU, i van ocupar càrrecs directius en instituts públics de recerca o en certes firmes del “Big Pharma”, com ara Mike Yeadon, exdirector científic de Pfizer. Alguns d’ells són professors a Harvard.

El que faig és compartir les informacions de l’associació i també el fruit de la meva investigació personal amb el Govern, a partir de les quals formulo preguntes amb total transparència. Penso que això és molt sa i és de rebut, tenint en compte el context actual. No hem d’oblidar una cosa: les farmacèutiques no són empreses de servei públic, són lobbies molt potents amb ànim de lucre, per la qual cosa hem d’apel·lar a la prudència.

“Les farmacèutiques no són empreses de servei públic, són lobbies molt potents amb ànim de lucre, per la qual cosa hem d’apel·lar a la prudència”

Parlant de transparència, en algun moment es va manifestar en contra de l’obscurantisme de certes accions del Govern, com ara el cost dels metges cubans, la contractació dels tests, els lligams amb Grífols, entre altres. Ha pogut treure aigua clara d’aquest assumpte?

La manca de transparència genera desconfiança. Crec que, en qualsevol gestió, els ciutadans es mereixen una transparència absoluta. Està molt bé que la majoria vulgui treballar una proposició de llei de transparència, però cal que aquesta hi sigui de veritat i no només sobre el paper. Per a mi, la voluntat política es mesura en fets i en accions.

Va arribar un punt en el qual la relació entre vostè i el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, es va tornar tensa. Què va causar aquest conflicte?

No sóc una persona rancorosa sinó tot el contrari. Penso que, en aquell moment, el ministre de Salut estava vivint moments de tensió i que es va sentir incòmode amb totes les preguntes que vaig formular durant la compareixença en qüestió. El ministre no em coneixia i penso que no havia entès la meva bona fe. Cal dir que la política és un món molt més hostil del que podríem imaginar des de fora. Suposo que és per aquest motiu que el ministre estava en una posició defensiva. Tot aquest episodi està tancat… “parlant s’entén”. El ministre ha entès que faig política per servir Andorra. Ara podem treballar de manera més positiva i amb respecte.

Malgrat les diferències, el ministre i vostè sí que van coincidir en la importància de comptar amb un comitè tècnic i un comitè científic per prendre decisions més adients en el marc de la pandèmia; no obstant això, vostè va alertar sobre un possible conflicte d’interessos. En aquest cas, feia referència a Magda Marquet i la seva relació amb Arcturus Therapeutics? Desconfia del compromís ètic de la citada biotecnòloga?

Efectivament, vam coincidir en la importància de crear un comitè científic per ajudar el Govern a prendre mesures justes i proporcionals per lluitar contra la Covid-19. El que vaig demanar en la compareixença en qüestió és que el ministeri ens facilités, a tots els membres de la comissió legislativa de Sanitat, el currículum de cada membre d’aquest comitè i una atestació sobre l’honor per descartar qualsevol conflicte d’interessos. Penso, que qualsevol membre de qualsevol comitè científic, que aconsella un Estat, ha de ser neutral. Què vol dir? Que aquests membres haurien de presentar un bon currículum, evidentment, però penso que la condició hauria de ser també que no presentessin riscos de conflictes d’interessos, per a evitar qualsevol deriva en la presa de decisions. Jo no entro mai en personalisme, només exposo uns principis.

“Pfizer, en la seva web, no s’amaga per dir que certs Estats i certes agències públiques del medicament no han validat la seva vacuna experimental”

Les vacunes són un dels temes més sensibles que vostè toca, especialment a les seves xarxes socials. De fet, vostè demana prudència i que estiguem atents als riscos potencials. Podria precisar quins són aquests riscos? És possible, llavors, que els pacients vacunats desenvolupin efectes secundaris. Quin seria el responsable legal davant un escenari com aquest?

Entenc perfectament que, pels Estats i per molta gent, la vacuna representa l’esperança, però penso que els governants han de ser prudents i transparents quant a la informació. El problema és que tenim moltes informacions contradictòries avui en dia; d’una banda, alguns Estats diuen que la vacuna és la gran salvació i que ens hem de vacunar. D’altra banda,  Pfizer, en la seva web, no s’amaga per dir que l’aprovació de la seva vacuna varia segons els països. Precisa que les agències de salut pública competents de certs Estats no han validat la seva vacuna, considerant-la com un medicament experimental i que no estableixen ni l’eficàcia ni la seguretat d’aquest. Precisa  també que les altres agències competents, que van aprovar la vacuna, ho van fer sota l’ús d’emergència. Què permet aquesta aprovació d’ús d’emergència? Segons algunes veus científiques, vol dir que ha permès saltar-se algunes avaluacions de l’estudi clínic.  Aquí és quan demano prudència. Quan sento que els contractes amb la firma Pfizer són confidencials, dic prudència. Qui pagarà els efectes secundaris, l’Estat andorrà amb els impostos dels seus ciutadans? Govern contractarà una assegurança per cobrir aquest risc? La resposta del ministre, a aquestes preguntes que li vaig formular a la compareixença pública de salut del 19 de gener de 2021, és que sí.

Quan constatem les sentències judicials quant a la corrupció sistèmica de certes firmes del “Big Pharma”, com Pfizer durant l’última dècada, o quan veiem que no hi ha consens científic sobre les vacunes ARN, dic prudència. Quan veiem que hi ha estudis contradictoris sobre l’eficàcia de la vacuna ARN, com per exemple en el New England Journal of Medicine, que atesta l’eficàcia d’aquesta, mentre que un article del British Medical Journal ho posa en dubte, dic prudència. Per acabar, quan llegim l’informe del Senat Francès del 2011, que alerta de la manipulació del “Big Pharma” durant la grip aviar, i que hi ha hagut grans escàndols internacionals des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, com ara el Lancetgate, el Remdesivir, entre altres, i que no tenim retrospectiva per avaluar els beneficis-riscos de la vacuna ARN , dic prudència. El remei no ha de ser pitjor que malaltia. No sé si recorda els fets recents quan les vacunes H1N1 van crear problemes de narcolèpsia, una malaltia que impedeix treballar i viure normalment, o encara la de la dengue de Sanofi, que va provocar centenars de morts a Filipines. Cal transparència més que mai i cal que les persones que es vacunin tinguin tota la informació al respecte.

Si les vacunes no són la panacea, cosa que ja afirma l’OMS, quina és l’alternativa per a recuperar la normalitat a la qual estàvem acostumats?

L’OMS és prudent. Recordo que és una vacuna experimental. No tenim retrospectiva. D’aquí a un temps sabrem els beneficis-riscos d’aquestes vacunes. Ara mateix,  estem en un núvol d’incerteses. Sabem que l’estrès i l’angoixa fan baixar en picat les defenses immunitàries, que la manca   d’interacció social, d’exercici físic i de certes vitamines tenen un impacte negatiu sobre la salut.

Molts científics preconitzen fer una bona promoció per a la salut i una bona prevenció. Hauríem de plantejar el tema dels reemborsaments de certs complements alimentaris, entre altres, que reforcen el nostre sistema immunitari. A més d’això, caldria reforçar el nostre sistema hospitalari; prioritàriament, agilitzar el tema de la via preferent que té molts problemes de col·lapse i de derivació dels pacients cap als especialistes. Cal tractar els pacients amb rapidesa quan apareixen els primers símptomes, com ho recomana el professor Raoult, director de l’IHU d’infeccions de Marsella.

Crec que els Estats haurien d’analitzar les dades factuals, com el nombre de morts comparat als anys anteriors, nombre de persones malaltes amb símptomes, perfils de les persones de risc i protegir-les amb mascaretes de tipus FFP2, reemborsant l’import d’aquest material. Sentim parlar d’un cúmul de casos que en realitat són tests positius. Pregunto: com és que sumen els casos positius del 2021 als dels 2020? Quin és l’objectiu? Tota aquesta comunicació anxiògena no és bona per la salut mental dels ciutadans. Per quin motiu no es comunica sobre els percentatges baixíssims de mortalitat i de letalitat? Cal prendre mesures justes i proporcionades en funció de les dades.

Quan parlava de prudència i vacunes, vostè també manifestava que “la major part dels sanitaris no volen vacunar-se”, malgrat que l’epidemiòloga Cristina Royo afirma que la majoria sí que en vol. En què es fonamenta per a compartir tal declaració?

Sobre els imputs dels sanitaris que he rebut i sobre l’article del Diari d’Andorra, del 8 de gener del 2021, on llegireu les declaracions del ministre de Salut al respecte. El títol de l’article és “L’adhesió és molt alta entre els residents (en geriàtrics) però entre els professionals no hi ha una adhesió gaire elevada a la vacuna”.

“Les paraules “negacionista” i “conspiracionista” són utilitzades per a desacreditar totes les persones amb esperit crític”

Algun mitjà de comunicació l’ha qualificat d’antivacunes, mentre que el líder del seu partit, Josep Pintat, va indicar que Terceravia no és negacionista. Es considera vostè antivacunes o negacionista? Són aquests qualificatius precisos per a definir la seva posició envers la Covid-19?

No sóc negacionista, no sóc antivacunes com alguns mitjans ho volen fer creure. Sóc parlamentària i mare de dos fills que tenen el carnet de vacunes al dia. Sóc prudent, la vacuna ARN Covid-19 no ha estat prou avaluada i estudiada. Recordem els drames del passat recent, com ara les vacunes del laboratori SANOFI, per a combatre el dengue, que va causar centenars de morts a Filipines. Hem de conèixer els beneficis i riscos d’aquestes noves vacunes ARN. Ara per ara, diria que és molt atrevit pronunciar-se.

Vostè va fer públic que alguns mitjans de comunicació han tergiversat o descontextualitzat les seves opinions, de manera que la seva imatge ha pogut resultar perjudicada. Podria citar un exemple específic?

El quart poder de les nostres democràcies són els mitjans de comunicació. Quan mirem els propietaris d’aquests, veiem que són persones poderoses que tenen, per a la major part, un lligam amb l’esfera política. És el cas d’Andorra. Per contestar a la seva pregunta, l’objectiu de la línia editorial de certs diaris d’Andorra és clar. Tinc la palma d’atribució d’adjectius en aquesta legislatura (riu). Es veu, de manera clara, que intenten posar-me les etiquetes de negacionista, de conspiracionista o de populista, per a anul·lar el debat públic, per fer callar la veu massa “preguntona” que sóc jo i, fins i tot, diria, per eliminar-me del mapa polític. De fet, les paraules “negacionista” i “conspiracionista” són utilitzades per a desacreditar totes les persones amb esperit crític. El que no han entès, és que Andorra és petit. Ens coneixem tots. La gent sap qui hi ha al darrere de cada diari. Sóc conscient que sóc la pedra a la sabata d’alguns, només per fer la meva tasca parlamentària. Però els atacs reiterats no em faran perdre de vista el meu objectiu, que és servir els ciutadans d’Andorra. Per sort, sóc impermeable a aquests tipus d’atacs. Puc dir que, cada matí, tinc la satisfacció de fer el que crec just per complir la meva tasca de consellera general.

Quina és la seva posició dins del seu partit? Hi ha tensió o se sent recolzada per Terceravia? Es veu en la mateixa bancada per a una pròxima legislatura?

No li sabria dir quina és la meva posició dins del partit, això ho hauria de consultar amb ells (riu). En tot cas, el que li puc dir és que hi ha respecte mutu, dins del grup parlamentari, per la feina feta. Vostè em parla de la pròxima legislatura… molts ciutadans, que em manifesten el seu suport per les xarxes, al carrer i per missatges privats, també em fan la mateixa pregunta. Contesto que, primer de tot, hem d’acabar aquesta legislatura que serà molt dura.