Pilar Escaler: “La Cambra aposta per la inversió estrangera que aporti valor afegit”

L’economia i l’impacte de la Covid-19 han estat dels temes més importants sobre la taula del Govern d’Andorra, patronals, empresaris i, per descomptat, de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS). Pilar Escaler, especialista en Dret Tributari i directora de la CCIS, analitza l’actual escenari econòmic i detalla les línies a seguir per la Cambra.

Fotos: CCIS · César De Pablos · Comú d’Andorra la Vella/Tony Lara

Comença un any ple de reptes, però, des de la seva perspectiva, quines serien les accions prioritàries a seguir per part de l’administració, per tal de recuperar l’economia en un context tan advers com aquest?

Algunes de les demandes que ens han fet arribar els empresaris a través de les enquestes d’opinió de la Cambra i en les diverses reunions sectorials que s’han mantingut durant el mes de novembre són, per exemple, la conveniència d’allargar els ERTO i la continuïtat de l’atorgament de crèdits tous. D’altra banda, en el moment en què es restableixi la mobilitat fronterera amb els països veïns, caldrà idear una estratègia d’accions dirigides a reactivar el turisme i impulsar el consum.

Considereu que les mesures econòmiques preses per Govern han estat suficients per a afrontar la crisi?

L’opinió general de les empreses ha estat que Govern ha actuat de manera ràpida i eficient, i des de la cambra, considerem que les mesures, fins ara, han estat les adequades. Però, tenint en compte que els recursos de l’Estat són limitats, pensem que, a partir d’ara, en l’atorgament de les ajudes cal una major objectivitat i racionalització dels diners públics.

La salut financera no és la mateixa en totes les empreses i no es poden generalitzar les mesures sense tenir-ho en compte. Per tant, defensem que aquesta objectivitat és necessària que formi part del criteri d’assignació i d’obtenció de les ajudes.

Cal esperar que, un cop es produeixi l’aixecament de les restriccions a la mobilitat per part dels països veïns, Govern impulsi accions i mesures dirigides a propiciar una recuperació ràpida i sostenible de l’activitat econòmica, que ajudin a incentivar el consum i salvaguardar el teixit productiu dels col·lectius i sectors més afectats, que continuïn amb nivells d’activitat excepcionalment baixos, com ara el comerç, l’hoteleria, la restauració, les agències de viatges, el transport de viatgers i les activitats culturals i d’oci.

“Des de l’any 2005, la Cambra ja assenyalava que el nostre model econòmic havia tocat sostre”

La preocupació dels sectors hotelers, de restauració i del comerç al detall va quedar reflectida en l’Informe de Conjuntura (gener-juny 2020), amb indicadors de confiança molt baixos. Quina és la percepció d’aquests sectors ara que hem arrancat el 2021 amb una “accidentada” obertura de pistes?

Les limitacions de mobilitat aplicades per França i Espanya, a partir del mes de novembre, han tingut un fort impacte sobre l’activitat turística. Els comerciants, hotelers i altres empresaris del sector turístic estan sent els grans perjudicats per aquesta situació excepcional, i lògicament, mostren una gran preocupació pels efectes econòmics de la crisi, ja que el context actual de reduccions dràstiques dels ingressos està tensant la salut econòmica i financera de moltes empreses.

Durant el mes de gener, la Cambra i el CRES han iniciat la segona edició de l’enquesta per valorar la incidència de la Covid-19 en les empreses, que ens permetrà tenir dades més recents sobre l’impacte de la crisi. Tan aviat tinguem els resultats, els publicarem.

L’increment de la incidència de la pandèmia a França, Espanya i altres països europeus impossibilita l’arribada fluida i sostinguda de turistes. En un escenari així, quines opcions tenen els comerciants i prestadors de serveis turístics i de restauració, per mantenir a flotació els seus negocis?

Fins que no es reobrin les fronteres i les mesures d’aforament i horaris no es normalitzin, oferir serveis de take-away i adaptar el model de negoci a les circumstàncies actuals. Des de la Cambra, volem fer una crida a fomentar el consum intern per tal de minimitzar al màxim l’impacte econòmic i social de les mesures restrictives actuals.

Tant la Cambra com l’Executiu comparteixen la idea de fomentar la digitalització, millorar l’experiència dels clients i potenciar el comerç en línia. En comparació amb els països del nostre entorn, no creu vostè que estem arribant una mica tard?

Crec que estem a uns nivells baixos en termes generals, molt similars als del nostre entorn. Tanmateix, la irrupció de la pandèmia ha posat de manifest la necessitat peremptòria d’anar cap a una digitalització dels processos interns de l’empresa i de la relació amb el client. La Cambra ve insistint, des de fa temps, en la necessitat de digitalitzar les empreses, i, per això, impartim diverses formacions enfocades en aquesta direcció. Actualment estem ultimant un programa dirigit precisament a orientar la petita i mitjana empresa en la seva transformació digital.

“La crisi derivada de la Covid-19 ha accentuat les necessitats o mancances d’un model econòmic que ja estava esgotat”

L’accés a plataformes digitals de pagament (PayPal, ApplePay, etc.) continua essent gairebé inexistent per als residents i comerços del Principat. Com i quan podríem veure millores en aquest sentit?

Des d’Actua i la Cambra s’està treballant en la conceptualització i en el desenvolupament d’un market place o canal de distribució online, on tots els comerços del país tinguin cabuda. Aquesta plataforma haurà de facilitar mitjans de pagaments internacionalment reconeguts, siguin aquests o altres. Actua és l’organisme que està treballant i avaluant les possibilitats d’implantació d’aquestes plataformes de pagament a Andorra.

Una altra de les estratègies que contempla la Cambra és la d’impulsar les inversions estrangeres i la simplificació dels tràmits administratius. Podria precisar quins sectors serien els més susceptibles de requerir aquestes inversions i, d’altra banda, quins tràmits són els més necessaris de simplificar?

La Cambra aposta per la inversió estrangera que aporti valor afegit, és a dir, que sigui un factor de tracció de professionals i empreses en nous sectors d’activitat o complementaris als ja existents. La inversió estrangera ha d’incentivar el creixement del teixit empresarial i la diversificació econòmica.

La simplificació i la digitalització dels tràmits administratius és necessària a tots els nivells com, per exemple, en el cas de la creació d’empreses, del registre de societats i d’immigració, entre altres. En general, tota la burocràcia administrativa precisa ser simplificada i reduir tempos. A més, tots els tràmits s’haurien de poder efectuar online. Aquest endarreriment en l’administració electrònica resta molta competitivitat al país.

Imagino que els tràmits duaners són també un problema a solucionar, donat que, per exemple, Amazon va deixar de lliurar paquets a Andorra per aquesta raó. Quina és la seva valoració?

La Cambra va presentar un estudi a Govern el passat mes d’agost 2020 per tal de simplificar tots els tràmits duaners des de l’origen i fins al punt final. Hem vist que no és un tema difícil tècnicament, sinó que més aviat es tracta de tenir la ferma voluntat de posar fil a l’agulla i resoldre-ho.

Considera la Cambra que s’ha de canviar el model de fiscalitat per afrontar les despeses de l’Estat?

Des de la Cambra, considerem que el manteniment d’una fiscalitat competitiva ha de ser una aposta estratègica, juntament amb la seguretat jurídica, la qualitat de les infraestructures i dels serveis bàsics i, en general, la facilitat per fer negocis. El diferencial fiscal és un avantatge competitiu que Andorra no pot perdre si volem atraure noves activitats, nous talents i inversió estrangera.

“Les previsions oficials del Departament d’Estadística per a l’any 2020 indiquen que Andorra experimentarà una caiguda del PIB real del 12,7%”

Creu que amb un aeroport al país es podria haver evitat part del bloqueig de mobilitat que patim en l’actualitat?

No ho dubti, però evidentment, en aquest context de la Covid-19, també estaria condicionat a la situació sanitària dels països d’origen. L’aeroport et dona la possibilitat de més sortides i entrades de l’exterior i et permet no dependre únicament de dos punts fronterers per carretera, sotmesos a la incertesa de tancaments puntuals per raons sanitàries, polítiques, per causes naturals (esllavissades, inclemències meteorològiques…) i altres.

Representants polítics i principals actors econòmics del país parlen d’un “canvi de model”, però, de manera concreta, què comportaria aquest canvi? Quan seria factible? Què haurem de sacrificar com a país?

Des de l’any 2005, la Cambra ja assenyalava que el nostre model econòmic havia “tocat sostre”, fruit de la mateixa maduresa dels sectors tradicionals i de la poca diversificació del teixit empresarial. Malauradament, la crisi actual derivada de la Covid-19 ha refermat les mancances i la vulnerabilitat del model econòmic andorrà, excessivament dependent del turisme.

El canvi de model ha de comportar una major diversificació econòmica, que permeti un creixement de l’economia més sòlid i competitiu. És imprescindible que el sector públic i el privat uneixin esforços per consolidar Andorra com a país de referència en l’àmbit del turisme, la innovació, la tecnologia i la inversió.

Una de les funcions principals de la Cambra és ajudar al teixit empresarial a adaptar-se als nous canvis, mitjançant la formació, jornades sobre temes d’interès empresarial i els programes de suport a l’empresa, com ara el Certificat de Comerç Excel·lent i el que estem a punt d’iniciar d’assessorament personalitzat per orientar les empreses en la seva transformació digital.

Quina és la previsió de davallada del PIB 2020?

El cicle expansiu que ha viscut l’economia andorrana els darrers sis anys s’ha aturat abruptament el 2020 a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19. Les mesures aplicades per contenir el virus i protegir la salut dels ciutadans han comportat una caiguda de l’activitat productiva de les empreses sense precedents en la nostra història recent i han fet que l’economia andorrana s’endinsi en una profunda crisi, de la mateixa manera que ho han fet la resta d’economies europees. En concret, les previsions oficials del Departament d’Estadística per a l’any 2020 indiquen que Andorra experimentarà una caiguda del PIB real del 12,7%.

Considereu que la inversió pública podria ser un motor de reactivació?

El rellançament a curt termini de l’economia andorrana demana mantenir les inversions previstes i establir un paquet d’inversions addicionals, per preparar Andorra davant dels nombrosos desafiaments del futur, agreujats per la pandèmia. Els plans d’inversió pública haurien d’anar destinats a la recerca activa d’inversió estrangera, a l’establiment de programes d’ajudes a la digitalització, a l’impuls de polítiques de sostenibilitat i economia circular, al foment de les start-ups, a l’atorgament d’ajudes al sector turístic i comercial i a la revisió del Pla d’infraestructures de comunicació, perquè inclogui vies alternatives a la xarxa viària i promogui inversions en favor del desenclavament del país, entre altres.

Quan creu que Andorra recuperarà el nivell d’estabilitat i benestar que mostrava durant 2019?

A Andorra, en sintonia amb la resta de països de l’entorn, la sortida de la crisi es podria començar a materialitzar el 2021, però amb un increment del PIB que només revertirà en part la caiguda de l’any 2020.

Pel que fa al turisme, el sector més perjudicat per les restriccions imposades pels diferents països, esperem que, gràcies al procés de vacunació, l’activitat es recuperi de manera progressiva a finals del segon trimestre i principis del tercer trimestre d’aquest any. Tanmateix, les previsions no apunten a una recuperació dels nivells d’activitat de prepandèmia abans del 2022.