Brian Cross, un DJ de categoria mundial enlluernat per les meravelles d’Andorra

Considerat com a uns dels DJ espanyols amb més projecció internacional, Brian Cross és un dels artistes recurrents en festivals de prestigi, com ara Tomorrowland i el Barcelona Beach Festival, on fa vibrar a tothom que escolta les seves mescles.

Instal·lat a Andorra des de l’any 2019, Brian ha aconseguit un lloc on escapar de l’enrenou de les gires i les festes, la qual cosa li ha permès continuar explorant la seva creativitat i, fins i tot, enregistrar dos videoclips al Principat.

Fotos: César De Pablos

Al llarg de la teva carrera has tingut l’oportunitat de col·laborar amb artistes de renom, però com et vas endinsar tant en el món de la música?

Vaig començar quan tenia 14 anys. Quan tots els meus amics volien ser futbolistes, basquetbolistes o metges, jo volia ser disc jockey perquè vaig gaudir d’una sessió lite a la discoteca Up&Down, de Barcelona, i vaig quedar captivat per la manera en la qual el DJ aconseguia connectar amb el públic, a través de la música. Aleshores, aquesta feina era molt mal pagada, però jo tenia clar que volia ser DJ. Vaig avisar els meus pares que deixaria d’estudiar per dedicar-me a la música. La meva mare em va donar suport, però el meu pare em va dir que no volia saber res de mi, perquè en aquest món només triomfava una persona entre un milió. Doncs jo vaig decidir ser aquest un entre un milió. En un nivell espiritual, puc agrair que el seu rebuig em va impulsar a treure el millor de mi.

En aquest procés de construir la teva carrera, has estat creador del festival ‘Pop Star by Brian Cross’ a Amnesia, a Eivissa, i has participat en múltiples projectes amb diferents artistes, però, arran de la pandèmia, moltes iniciatives es van aturar…

Des d’un punt de vista professional, aquí no hi ha hagut excepcions. Siguis Lady Gaga o siguis Brian Cross, no podies treballar. Durant aquest període han aflorat inseguretats i una mica de depressió per no poder fer el que sé fer, però la gent ha començat a apreciar altres parts de mi. Dirigeixo el departament de música electrònica d’Europa FM Espanya, també dirigeixo el departament de management i representació internacional de Live Nation, empresa líder mundial en el sector; també represento artistes com ara Armin van Buuren, Martin Garrix, Black Eyed Peas, Lenny Kravitz, entre altres. Totes aquestes facetes i la de DJ es van aturar, però vaig agafar el bou per les banyes i vaig continuar amb la ràdio i col·laboracions amb diferents artistes. Ara mateix tinc un munt de temes nous que veuran la llum pròximament, com ara tres cançons amb l’artista flamenc David de Paloma, un tema amb la superestrella romanesa Inna, col·laboracions amb la cantant mexicana Belinda, el DJ Dash Berlin, amb Timmy Trumpet, Mònica Naranjo… Vaig haver de redirigir la meva energia i creativitat.

“Durant el confinament, vaig haver de redirigir la meva energia i creativitat”

Com vas aconseguir treballar braç a braç amb artistes d’aquest calibre?

Com en qualsevol sector, has de veure quina és la teva virtut i potenciar-la per destacar per sobre de la teva competència. El primer que vaig fer va ser buscar oportunitats fora d’Espanya… Mentre els meus amics marxaven de festa, vaig enviar currículums a 2.000 clubs de tot el món i va ser a Corea del Sud on vaig aconseguir el meu primer show mundial. A partir d’aquell moment, em van contractar a Suècia, Dinamarca, la Xina, Tailàndia i va començar tot un ‘boom’ amb diferents gires, fins que em van contractar com a resident a Amnesia, el 2005.

El 2015 vas firmar amb Ultra Music, un dels grans referents de la música…

Aquest va ser un moment important que coincideix amb la signatura de Patrick Moxey com el meu manager. Aleshores, Patrick era el propietari d’Ultra Music i va ser una sort de trampolí. Vaig arribar a Ultra mentre jo estava amb Sony, perquè justament Sony va comprar Ultra, però aquesta última va conservar la seva independència musical. De fa dos anys ençà, estic treballant amb Universal.

Certament, Andorra és un país que rep tota mena d’artistes, però, després de viatjar per tot el món, què et va motivar a establir-te aquí?

És una realitat de la qual s’han de mirar totes les potes. Va arribar un moment en què la popularitat es va tornar incòmoda a Espanya, on quelcom tan simple com dinar amb els teus fills va ser tan difícil, perquè les persones de la taula del teu costat no paraven de fer-nos fotos. Després de tantes gires fora d’Espanya i de ser tants dies fora de casa, vaig pensar que volia viure en un lloc completament oposat al de la meva vida professional.

“Aquest país em va enamorar i no me’n vaig d’aquí ni perquè em regalin una casa a Espanya”

Quan vaig ser pare, volia trobar una espècie de refugi per escapar una mica de l’estrès causat pels viatges i les presentacions freqüents. Jo visitava una mitjana de 50 països a l’any. Volia un lloc amb prevalença de la natura, on hi hagués poca criminalitat, un lloc on els meus fills puguin créixer segurs i tranquils. Aquest país em va enamorar i no me’n vaig d’aquí ni perquè em regalin una casa a Espanya.

No puc obviar que el règim fiscal d’Andorra ajuda moltíssim a continuar invertint en la meva carrera, ja que Espanya s’emportava la meitat dels meus ingressos, quan tinc un ampli equip de professionals que haig de mantenir. Més que criticar Espanya, tots hauríem d’elogiar Andorra, perquè és un país net, impol·lut i impecable, que compta amb una sanitat i una seguretat meravelloses. The Grefg i altres personalitats ho han dit clarament; si Espanya no hagués de mantenir tants ‘xiringuitos’, es podria reduir el tipus impositiu i atraure més empreses que puguin donar feina i fer créixer l’economia del país. El problema és que a Espanya es criminalitza l’empresari.

Un dels temes que més repercussió han tingut a Espanya ha estat l’empresonament de Pablo Hasél. Com a espanyol i com a artista, quina valoració fas d’aquest fet?

Hem de dividir aquest tema en dues parts; en primer lloc, hi és la legalitat i, després, l’ètica i la moral. Pablo Hasél no està encarcerat per cantar o fer tweets, sinó per assetjar i amenaçar un testimoni protegit d’un judici, agredir un periodista de TV3 i ruixar-lo amb lleixiu a la cara. No em centraré en allò que va dir, sinó que prefereixo pensar en l’empatia… Com et sentiries si fos fill del Guardia Civil o de l’assassinat per ETA, de quines morts ell se n’alegra? La llibertat d’expressió no és una carta oberta a dir el que vulguis, mai no pots vulnerar els drets dels altres. La música mai no s’ha d’utilitzar d’arma política, però és que Pablo Hasél no té cap talent; no sap cantar, no sap escriure, no sap fer res, des d’un punt de vista artístic. És per això que no té el suport de la majoria del sector cultural i de l’oci, malgrat que un sector de l’esquerra radical sí que li fa el joc. Com a músic professional, no concebo la música com a una arma per propagar l’odi sinó com un vehicle d’amor, d’unitat, de festivitat…

Ara bé, parlant dels teus projectes a Andorra, hi has participat en el rodatge de dos videoclips. Ens pots donar més detalls al respecte?

Com t’he comentat, durant la pandèmia he experimentat molt. Sí que és cert que soc un productor musical molt obert a molts estils, tots vinculats amb la música electrònica, però he estat lligat també als ritmes llatins, amb artistes com ara Lali Espósito, Yandel i Ricky Martin. Després vaig voler experimentar amb el flamenc i vaig col·laborar amb el David de Paloma, en la producció de tres temes: “Soltera”, “Qué mala” i “Ya no te acuerdas”. Aquests temes formen part d’una trilogia que vam començar a rodar a Barcelona, amb “Soltera”, per culminar la resta del rodatge a Andorra. Ho vam fer així perquè és una manera de fer país, ja que em sento tan ben acollit per Andorra que aquesta és una manera de retornar-li el favor. Tota inversió o publicitat que pugui aportar al país, serà positiva.

Des d’un punt de vista musical, crec que la gent se sorprendrà molt amb el resultat, ja que és quelcom diferent. Sempre he sigut versàtil a l’hora de treballar amb artistes com els esmentats o Mònica Naranjo, Sophie Ellis-Bextor, Miguel Bosé, Armin van Buuren… però penso que, amb aquests tres temes, el públic notarà que la música és per a mi una arma de creació, de mestissatge i d’unió. Estic molt orgullós dels resultats i, de fet, a Universal Music també es van sorprendre molt gratament amb aquests temes.

“Em sento tan ben acollit per Andorra que rodar un videoclip aquí és una manera de retornar-li el favor”

Per assolir aquests resultats, quina ha estat la relació entre tu, les entitats governamentals i els espònsors privats?

Tinc una fantàstica relació amb Andorra Turisme i vull agrair Betim Budzaku per donar suport a tots els projectes musicals i culturals que li presentem. També agraeixo a la ministra de Turisme, Verònica Canals, i el seu equip per facilitar-nos tot per organitzar esdeveniments creatius, com ara l’Andorra Mountain Music, un festival que es farà enguany i en el qual hi haurà moltes sorpreses no anunciades. Quant als privats, tinc el suport de David Barajas, distribuïdor de Luvienz, un Chardonnay Grand Cru amb caviar que apareix als vídeos de la nostra trilogia. Com veus, en qüestió de dos anys, he tingut un suport del qual no em puc queixar. Les institucions andorranes són accessibles.

Un dels pròxims projectes que tens entre mans és una col·laboració amb Don Diablo, en què consistirà?

Sí, tenim un single Don Diablo, Taito Tikaro i jo que es diu “Work” i ho presentem amb el segell Hexagon, del mateix Don Diablo. És un house electrònic molt ‘pistero’ amb les veus de Kelly Rowland.