Anjie Gibson: “Després del part sento que corro amb més fortalesa mental i física”
L’Anjie va trepitjar per primera vegada Andorra l’any 2000 per treballar-hi uns mesos a les pistes d’esquí, fins que al 2011 va decidir quedar-s’hi, formar una família i fundar, juntament amb el seu company, Àlex Kinchella, La Cort del Popaire i l’Era de la Cort, aquest últim amb una cuina especialitzada amb tapes asiàtiques i sushi. Aquestes no són les úniques passions de l’Anjie, ja que fa deu anys també va descobrir la passió per córrer, amb la qual ha aconseguit fites espectaculars com ara la segona posició al podi de la Canillo Trail Races l’any 2022 o córrer curses de 100 quilòmetres, entre altres fites, totes elles suades fins al final.
Entrevista: Marta Argilés
D’on et ve aquesta passió per les curses de muntanya?
Quan vius en un lloc, has d’impregnar-te de les característiques d’aquest. A Andorra és complicat córrer per l’asfalt, així que vaig decidir endinsar-me en les seves muntanyes i em vaig enamorar d’elles i dels seus paratges. Em dona molta pau córrer per les contrades d’aquest país.
Quina va ser la primera cursa que vas fer?
La mitja marató de la Canillo Trail. Abans de fer-la estava expectant, pensant que era un recorregut massa llarg i que potser el meu cos no la podria aguantar, però, una vegada feta vaig sorprendre’m amb la marca que havia fet i em va agradar.
Formes part d’un equip?
Sí, l’any passat vaig entrar a formar part de Mountain Moments i hi estic molt a gust. És un grup amateur de Trail run, d’aquí d’Andorra, i és bonic compartir l’esport d’aquesta manera.
Quina ha estat la competició més llarga que has fet?
La Trail 100 Andorra d’UTMB, de 105 quilòmetres i 6.900 metres de desnivell positiu. Vaig fer-la amb un total de 26 hores i va ser una experiència brutal.
Com vas viure aquesta experiència i com et vas preparar per assolir-la?
La carrera se celebrava del 13 al 15 de juny i vaig començar a preparar-me per aquest gran repte entre els mesos de març i abril amb l’assessorament de la meva entrenadora personal, Lorerei Torres i la meva nutricionista, Amaia Martioda. És important alimentar-te molt bé perquè si no el cos no ho suporta, però sobretot descansar molt i beure molta aigua les dues setmanes abans de la cursa.
Em fa especial il·lusió córrer la Lavaredo Ultra Trail d’UTMB a les Dolomites d’Itàlia
Va haver-hi algun moment en el qual vas voler abandonar la competició?
Sí, quan estava al quilòmetre 85 que passava per la Vall d’Incles, vaig passar just per davant de casa i vaig veure les llums obertes i vaig estar a punt de quedar-m’hi, però, vaig dir-me que havia de continuar. Més endavant, al quilòmetre 90, a l’altura de Ransol, em vaig començar a sentir marejada i amb molta son, ja que eren les tres de la matinada i allí vaig dubtar de si la podia acabar. Finalment, vaig travessar la meta amb 105 quilòmetres a les cames i una felicitat molt gran.
Què passa després de fer un esforç d’aquesta magnitud?
Doncs les dues setmanes que van venir després de la carrera no vaig sortir a córrer i vaig recuperar energies marxant de vacances amb la família a Menorca. A més, coincidia que al juny tanquem el restaurant uns mesos i va anar bé perquè podia relaxar-me al complet.
Com t’adones que vols repetir una experiència tan intensa?
Quan acabes la cursa et dius a tu mateixa que no ho tornaràs a fer i al cap d’unes setmanes et comença a picar el cuquet i comences a buscar quina altra pots fer. És com tenir fills, durant el part és dur, però un cop has parit, tornes a tenir ganes de repetir l’experiència.
Vas començar a córrer i et vas quedar embarassada poc després, continuaves corrent durant el període d’embaràs?
No, vaig córrer fins als cinc mesos d’embaràs, però vaig parar perquè no m’agradava la sensació que sentia en fer-ho. El que sí que vaig fer va ser treballar-me molt a nivell de força, ja que volia estar a punt per a l’embaràs i tonificar el cos, tot i estar forta en aquest procés. Després de parir, no vaig començar a córrer fins al cap de dos mesos, perquè suposa canvis hormonals importants i el cos em demanava aquesta pausa.
Has notat algun canvi abans i després de parir, respecte al fet de córrer?
Jo crec que soc més forta, abans del part corria, però no feia les trajectòries llargues i els temps que faig ara. Els entrenaments són més pautats i amb la nutricionista i l’entrenadora fem un bon equip.
Què sents quan arribes a la meta?
Estàs molt emocionada i orgullosa de tu mateixa, m’encanta travessar la línia de meta amb les meves dues filles i elles, juntament amb el meu marit, em van acompanyant en alguns punts de la carrera amb el cotxe i això és molt gratificant.
Quins són els ingredients per aconseguir l’èxit en l’esport?
Escoltar bé a la meva entrenadora, menjar i hidratar-me bé i fer-me un massatge de qualitat abans de la competició. Però sobretot, hi ha una part de tonificació i entrenament al gimnàs que és important. A vegades no és fàcil, perquè faig torns de nit al restaurant, però amb el meu company ens compenetrem molt bé i això contribueix a fer-ho possible.
Quin és el nou repte atlètic?
La marató Salomon Ultra Pirineu a Bagà, el 5 d’octubre, i també tinc ganes de fer l’any que ve la Lavaredo Ultra Trail d’UTMB a les Dolomites d’Itàlia.
