Àngel Ros, un ambaixador proper

El nomenament d’Àngel Ros va sorprendre’n uns quants, ja que no procedia de l’àmbit diplomàtic, sinó que era alcalde de Lleida. El cas és que Pedro Sánchez va decidir que era el candidat ideal. Els seus coneixements del país i el seu tarannà negociador i afable, són condicions que van pesar en la seva designació.

Com va ser que van nomenar ambaixador una persona que no procedeix de l’àmbit diplomàtic?

Vaig rebre una trucada del ministre Josep Borrell, així de senzill. Ell sabia que el tema de la diplomàcia m’agradava i que m’interessaria portar una ambaixada. Llavors em va proposar ser ambaixador.

Sempre li havia interessat la diplomàcia?

Pocs anys després d’acabar la carrera, em vaig presentar a l’examen d’entrada a l’Escola Diplomàtica i el vaig aprovar. El problema era que en aquell moment, un cop accedies a l’escola, no et converties en funcionari, sinó que havies d’estar estudiant durant dos anys al centre. I això no m’ho vaig poder permetre, ni econòmicament ni familiarment. Ja veus, la diplomàcia era per a mi una aspiració des de jove…

“Quan vaig acabar la carrera, vaig presentar-me a l’examen d’entrada a l’Escola Diplomàtica i el vaig aprovar”

És la primera vegada que aquí arriba un diplomàtic que no és de carrera… Com es va percebre el seu nomenament?

Com cada inici de legislatura, hi va haver crítica des de l’associació professional de diplomàtics, cosa que té la seva lògica, pel fet de nomenar ambaixadors per criteri polític. De fet, tots els nomenaments són polítics, perquè ho fa el Consell de Ministres. Amb tot, la immensa majoria provenen de la carrera diplomàtica. Aquesta és la vegada que n’hi ha menys de polítics, només n’hem estat tres, el de l’OCDE, el de la Unesco i jo.

Com comença la seva relació amb Andorra?

Des de molt jove… Venia aquí com a turista, com a aficionat a la muntanya, venia prou sovint. Per a la gent de Lleida, és un destí apreciat de cap de setmana. I des del terreny polític, havíem establert bones col·laboracions sobretot amb la Rosa Ferrer, hi tenia una excel·lent relació. Vam organitzar un congrés internacional de Participació Ciutadana i diverses activitats culturals.

En algun moment havia pensat en ser ambaixador d’Espanya a Andorra?

No… la veritat és que no m’ho havia plantejat mai.

“La tasca d’Espanya i França, els països que millor coneixen la realitat andorrana, és transmetre-la als negociadors de la UE”

Seguia la política andorrana?

No com ara… abans la seguia de lluny, a través dels mitjans de comunicació de Lleida. En canvi ara, llegeixo tres diaris cada dia i diversos digitals. És la meva obligació i, a més, m’interessa.

Des del 4 d’agost, quan va ser nomenat, fins ara, s’ha hagut de mossegar la llengua moltes vegades?

(Riu) Jo crec que a la vida, la llengua és el que més ens mosseguem tots plegats. Sobretot quan estàs en la funció pública i prioritzes l’actitud institucional. Quan busques els vots i fas acció política, te la mossegues menys…

Quina és la postura de la UE en el tema del subsidi d’atur? Hi ha hagut molta polèmica…

La postura és senzilla: s’està negociant. No hi ha postures tancades ni línies vermelles. ÉS un procés d’associació, no d’integració. Estic segur que generarà beneficis a Andorra, però evidentment tot això pot generar un cost. Es tracta que els beneficis superin els costos. El procés ha de comportar millores socials i laborals, que poden representar costos econòmics per a tothom. La tasca d’Espanya i França, els països que millor coneixen la realitat andorrana, és transmetre-la als negociadors. És evident que no es pot exigir el mateix a Andorra que als grans estats. Per exemple, amb el tabac s’ha aconseguit un bon tracte, i penso que en l’àmbit social i laboral també es faran avenços, però respectant la realitat del país. De fet, no es pot dir que els treballadors andorrans estiguin desprotegits, tenen drets i prestacions en els àmbits bàsics.

“Tinc esperances que a la primavera l’aeroport ja pugui funcionar” 

És optimista de cara a la negociació?

Sí, sens dubte. Des del meu punt de vista, és bo estar associat a una realitat tan gran com és la UE. Però qui ha de decidir són els andorrans i andorranes. Andorra hi ha de guanyar en oportunitats, derivades del mercat intern i possibles inversions.

Com veu el tema de fer un aeroport a dintre del país?

Veig que el Govern aposta per l’aeroport d’Andorra-La Seu, tot i que existeixen altres iniciatives respectables com la de la Cambra de Comerç. La meva obligació és que l’aeroport de la Seu funcioni i doni un bon servei a les companyies aèries que hi vulguin operar. Està tot molt avançat, el sistema GPS està molt a punt, ara es tracta que la comissió interministerial homologui les proves. D’altra banda, el tema de la policia aeroportuària està en marxa, cal incorporar les policies estatals espanyoles per controlar els passatgers que vinguin de fora de l’espai Schengen. Tinc esperances que a la primavera l’aeroport ja pugui funcionar.

S’hi troba a gust al país?

I tant! La meva integració ha estat fàcil, la societat andorrana m’ha acollit molt bé i aquí hi ha una gran qualitat de vida. M’hi trobo francament bé, i per a algú que parla català amb accent de Lleida encara és més fàcil integrar-se al país.

__________________________________________________

Àngel Ros Domingo neix a Lleida el 9 d’agost del 1952. Estudia als Maristes, després a l’institut, i marxa a Barcelona a fer Ciències Físiques i va fer un doctorat en Informàtica a la Universitat Politècnica de Madrid. Entra en política a principis dels anys 70, com a militant i lluitador antifranquista. A partir de l’any 2003, es dedica professionalment a la política, quan Antoni Siurana, alcalde de Lleida, li demana d’anar amb ell a la llista.

Quan nomenen Siurana conseller d’Agricultura, Àngel Ros accedeix a l’alcaldia de Lleida. Després, guanya tres vegades les eleccions a la mateixa alcaldia a com a cap de llista del Partit Socialista. També va ser diputat per Lleida al parlament de Catalunya. Va ser responsable de tecnologia dels ajuntaments de Madrid, Barcelona i Lleida. També va treballar a dues empreses privades Cervesa San Miguel i Coca-Cola, com a responsable d’informàtica i comunicacions.

En l’àmbit de la docència, ha estat professor a l’UPC i ha ensenyat informàtica i enginyeria a la Universitat Ramon Llull durant 20 anys. Des del 4 d’agost, és l’ambaixador d’Espanya a Andorra. Està casat i té dos fills, l’Eduard de 36 anys i la Marta de 34. També té tres nets, l’Àlex de 5 anys, l’Hugo de 3, i la Maya de 8 mesos. És molt aficionat a la muntanya i l’esport en general, en particular el golf, la nàutica i l’esquí de fons.