Àngel Ros: “Puc dir que ara estimo més Andorra”

El passat 17 de març, Àngel Ros va tancar la porta del seu despatx com a ambaixador d’Espanya al Principat d’Andorra, per a donar pas a Carlos Pérez-Desoy, un diplomàtic de carrera que clou una etapa a Brasil per a iniciar-ne una de nova al nostre país. Al llarg de quatre anys i vuit mesos, Àngel Ros va ser el principal enllaç entre el Principat i l’Estat veí del sud, que avui poden presumir d’unes excel·lents relacions. Amb Ros, jubilat després de fer 70 anys l’agost passat, repassem el seu periple com a ambaixador.

Foto: César De Pablos

Després de més quatre anys ocupant el càrrec, sent que marxa amb la feina feta?

No, perquè la feina no s’acaba mai. El meu càrrec com a ambaixador va comportar representar Espanya a un altre país, una responsabilitat que no té un final, sinó que s’han de mantenir les bones relacions entre ambdós països i s’han d’anar resolent els problemes que hi puguin aparèixer. A mesura del possible, hem d’intentar millorar les relacions entre Espanya i Andorra. No és una feina que s’acabi mai.

Però sí que “penjarà les botes” de la seva carrera política i diplomàtica, no?

Sí, això és segur. Acabo la meva etapa política i professional. A banda dels càrrecs polítics que he tingut, he estat professional en el món de les tecnologies de la informació durant molts anys, tant en el sector privat com en el sector públic. Ara em jubilo. A l’agost, vaig fer 70 anys i vaig transmetre al Ministeri (d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació) la meva voluntat de jubilar-me i ho van acceptar.

Confia en Carlos Pérez-Desoy com un bon relleu en el càrrec d’ambaixador?

I tant que confio. Li vaig explicar algunes coses que considerava preceptives, així com l’estatus de diferents temes d’actualitat. Evidentment que hi confio, ja que és un diplomàtic de carrera i amb molta experiència a molts països com ara Brasil, on va ser cònsol general, i segurament farà una bona feina a Andorra.

Alguna recomanació per al pròxim ambaixador d’Espanya a Andorra?

Sobretot que intenti conèixer el poble andorrà i que expliqui, a Espanya, totes les singularitats d’Andorra, un petit país que s’ha mantingut com a Estat des del 1278. Aquestes peculiaritats no són massa conegudes per altres països, fins i tot Espanya en desconeix algunes, per tant, recomanaria entendre aquestes singularitats i que les pugui transmetre a l’administració de l’Estat espanyol.

Quina remarcaria com l’experiència més rellevant com a ambaixador?

N’hi ha hagut moltes. Dels quatre anys i vuit mesos com a ambaixador, mai no oblidaré el període Covid. Des d’aquest punt de vista, crec que Andorra se’n va sortir bé. Si bé és cert que va acudir a material mèdic provinent principalment d’Espanya i França, Andorra va actuar amb una gran iniciativa amb estratègies de prevenció, fins a ser un dels països que més supervisava la seva població periòdicament. Andorra ho va saber gestionar molt bé.

I a banda de la Covid-19?

Obrir una seu de l’Instituto Cervantes ha estat una gran satisfacció per mi, així com l’obertura de vols regulars que connecten l’Aeroport Andorra-La Seu d’Urgell amb Madrid. Són dues grans satisfaccions.

Fins i tot a les millors cases hi ha problemes. Vostè ha estat testimoni de moments de tensió en les relacions hispanoandorranes?

No, no hi ha hagut cap moment d’especial tensió. Fins i tot, d’un problema que es va ressenyar molt als mitjans de comunicació, com és el cas de la demarcació limítrofa, a causa de la instal·lació d’un parc fotovoltaic, no va sorgir cap tensió perquè ambdós governs es van comprometre a prendre una decisió després d’analitzar bé la situació. És un tema que durarà uns tres o quatre anys i que, quan l’estudi profund de la frontera estigui enllestit, llavors s’hi aplicarà una solució.

Després del seu pas com a ambaixador, són millors les relacions entre Andorra i Espanya que abans?

Crec que sí, però penso que les relacions continuaran millorant després del nou ambaixador. Les relacions entre Andorra i Espanya no poden sinó millorar, ja que Andorra cobreix el rol de ser el pou econòmic del Pirineu. Quan als països més grans parlem de desertificació o despoblació, veiem que les zones de muntanya són les més afectades. Si Andorra no existís, el Pirineu estaria molt més despoblat. Andorra és el hub econòmic del Pirineu i ofereix llocs de treball a ambdós costats de la frontera.

Amb la dificultat dels temps que ha viscut en el càrrec, potser alguna cosa ha quedat pendent. Ens podria dir quina?

Hi ha una cosa que m’hauria agradat veure com a ambaixador, però que veuré com a espectador, i és que Andorra acabi el procés d’associació amb la Unió Europea. Desitjo i crec possible que el procés pugui ser completat a finals d’any, coincidint amb la presidència espanyola del Consell d’Europa, una decisió que haurà de validar el poble andorrà en un referèndum que Govern s’ha compromès convocar. Confesso que m’hauria agradat viure això, tal com vaig viure dos moments històrics com ara la Cimera Iberoamericana i la visita de Ses Majestats els Reis d’Espanya a Andorra. Aquests dos esdeveniments internacionals, marcats per la Covid-19, van ajudar a donar més projecció al Principat.

Van ser gairebé cinc anys veient Andorra molt a prop. Podem dir que vostè se sent una mica més andorrà?

La veritat és que els lleidatans ens sentim molt propers a Andorra. Normalment, és el primer país estranger que hem visitat des de petits. Els lleidatans coneixem prou bé Andorra, malgrat que aquest és, potser, turístic. Crec que conec Andorra d’una forma mica més profunda després de viure-hi gairebé cinc anys i d’haver parlat amb moltíssimes persones de la vida política, institucional, social i econòmica del país. Mentre més coneixes una cosa, més l’estimes, per tant, puc dir que ara estimo més Andorra.

Què trobarà a faltar una vegada torni a Lleida?

Veure un país tan avançat al bell mig dels Pirineus és tota una satisfacció. Sempre que parlava amb un mitjà espanyol o amb representants de l’administració espanyola, destacava l’excel·lent seguretat ciutadana d’Andorra, l’excel·lent sanitat i l’excel·lent educació, tres pilars fonamentals de l’estat del benestar dels països. Em quedo amb aquesta visió de les fortaleses del país i de la societat civil andorrana.

Quins són els seus plans per a la seva jubilació? Reprendrà l’escriptura?

Fins ara, he escrit cinc llibres i t’he de dir que estic escrivint les meves memòries. Si bé m’hi dedicaré, m’enfocaré fonamentalment en la meva família. Ja tinc tres nets, els meus dos fills i la meva dona… crec que ells seran les meves dedicacions més importants, tot i que reprendré el piano, que ja ho feia a Andorra, i algunes aficions esportives.