Albert Gumí: “Volem que l’ONCA pugui esdevenir una orquestra representativa de la cultura andorrana”

Una vegada presentada formalment la Temporada 2021 de la Fundació ONCA, la població resta a l’expectativa dels espectacles que enguany comptaran amb un perfil molt més íntim i representatiu de la tradició andorrana, amb concerts plens d’emocions i pinzellades que enalteixen la cultura popular del Principat. Albert Gumí, comissari artístic de la fundació, aprofundeix en l’agenda de la qual podrem gaudir durant aquest període.

Fotos: Fundació ONCA

Presenteu una nova temporada de la Fundació ONCA i, una vegada més, enfocada en tres eixos fonamentals: país, persones i formació. De quina manera els compagineu?

Tots tres eixos, entre ells es retroalimenten. Nosaltres treballem pel país, el país té persones, i les persones, especialment els joves, s’han de formar. Tots aquests van entrelligats i es tracta de ser conseqüents. Som l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i, com a tal, ens devem al nostre país. És per això que invertim els nostres esforços a oferir un contingut musical de qualitat a tot el territori andorrà i que, a més, la formació pugui esdevenir com a una orquestra representativa de la cultura andorrana a Barcelona, Madrid, Brussel·les o allà on sigui necessari.

Heu hagut de fer alguna adaptació de les vostres presentacions arran de la pandèmia?

Tal com vam fer durant l’any passat, la planificació pel 2021 té un “pla A”, un “pla B” i un “pla C”, per assegurar-nos l’espectacle. Un exemple és el concert de Cap d’Any que, al principi, era igual que cada any, amb orquestra simfònica i un repertori de valsos de Strauss, entre altres compositors.  Arran de la pandèmia, però, vam decidir que una orquestra simfònica no era la millor opció i vam optar per un quartet de corda i percussió i també amb ballarins. Vam aconseguir una dramatúrgia, una poesia i una tria de peces, que tothom qui va veure el concert el va  trobar molt encertat. Aquest any, comptem que podrem fer coses molt interessants.

El Concert de la Constitució és un dels espectacles més esperats, tant pel seu significat com pel context que ens abriga enguany. Podries avançar-nos alguns detalls sobre aquesta presentació?

Aquest concert ens fa una gran il·lusió! Es farà el 14 de març, a les 12 del migdia, a l’Auditori Nacional d’Andorra. Ens serveix per ampliar, refermar i destacar el repertori de peces musicals de la cultura andorrana. Tots els països occidentals han fet una mena de revisió de la seva música tradicional i l’han convertida en música clàssica, donant-li una altra forma, recopilant-la, etcètera. Hem vist grans exemples d’això a Hongria i Romania,  tot i que a prop de casa nostra tenim referents com ara Albéniz, Granados i Eduard Toldrà,  van saber apreciar la música popular i convertir-la en música de concert.

A Andorra, ja que tenim una orquestra nacional de corda, veiem interessant recuperar la música tradicional del país i convertir-la en música clàssica, respectant l’essència popular d’aquestes peces. Dit això, començarem el concert amb un ball de gegants del veterà Daniel Areny i acabarem amb una peça d’un dels joves, Lluís Cartes, amb una gresca típica d’Encamp. Hi haurà també dues suites, una de danses tradicionals, com ara la Marratxa, el Contrapàs, el Ball de Santa Anna, la Farandola, mentre que l’altra tindrà cançons tradicionals andorranes interpretades per la soprano solista Jonaina Salvador, amb peces prou conegudes com ara “Les ninetes d’Ordino” o una molt interessant “La dida”, per la qual vaig haver de remenar entre els arxius per trobar antigues partitures.

Com a comissari artístic de la Fundació ONCA, que ha representat poder col·laborar amb el Museu Carmen Thyssen Andorra per a crear un discurs musical que acompanyi la nova exposició?

Des de la Fundació ONCA, una de les prioritats que tenim és crear sinergies amb totes les associacions culturals del país, ja que creiem que la cultura, si no fa xarxa, no és cultura. És important que tots els organismes culturals ens donem empenta i ens ajudem. Quan al Museu Carmen Thyssen Andorra, em van proposar crear un discurs musical al voltant de l’exposició, va ser un repte i un plaer. Em van passar tots els detalls dels quadres i la meva feina va ser buscar tota la música relacionada amb el període, l’autor, l’estètica i, fins i tot, el títol del quadre, de manera que aquesta sinergia fos possible.

Dins del vostre itinerari, recupereu el concert Jardins de la Casa de la Vall. Per què heu pres la decisió de recuperar aquest patrimoni cultural?

M’agrada que facis servir la paraula “patrimoni” perquè aquest concert és també patrimoni, igual que qualsevol cosa palpable, com un quadre o una escultura. Un concert és cultura en majúscules i mantenir-la és feina de tots. Ens va semblar que era un moment fantàstic per recuperar el concert Jardins de la Casa de la Vall i gaudir tots junts d’aquest patrimoni, perquè la música té com a valor més apreciable que la gaudim conjuntament. Per aquesta ocasió, treballarem amb Joel Bardolet, concertino director, que preparà un concert basat en les millors serenates per a una nit d’estiu.

També presenteu tres projectes per unir ONCA i JONCA, de què es tracta?

La millor manera, perquè un nou músic sigui un millor músic, és tocant amb algú que en sap més. Jo he tingut l’experiència, quan era jove, de tocar amb grans músics dels quals aprenia moltíssim, fixant-me en el que feien, rebent consells en directe… Quan seus un estudiant de violí al costat d’un veterà que toca molt, aquest jove aprèn mentre que el professional percep l’entusiasme i la il·lusió d’aquest jove i també se li encomana.

El primer projecte és el Concert de Primavera en el qual tindrem la direcció d’un dels membres de l’ONCA, el violinista Jordi Coll, en una etapa en la qual volem que tots els professionals de l’ONCA mostrin les seves capacitats, lideratge i inquietuds artístiques, per convertir l’orquestra en una eina polivalent on els membres tinguin veu pròpia. Aquest concert tindrà com a protagonista la JONCA, amb la col·laboració de la Jove Companyia Nacional de teatre, i comptarà amb una posada en escena dramatúrgica, que segurament ens oferirà un espectacle interessant.

La segona col·laboració serà al Concert de Meritxell, a propòsit dels 20 anys de la JONCA, el qual dirigiré jo mateix, amb un repertori que va, des del barroc fins a la música del segle XX, seguint la idea formativa i pedagògica perquè els joves del país puguin tenir un contacte amb diferents èpoques, músiques i intèrprets. La tercera col·laboració serà al Concert de Santa Cecília, que comptarà amb una presentació molt especial, ja que celebrarem els 25 anys d’un grup de música moderna com és Hysteriofunk, que fan una música molt diferent de la que toquen els joves del conservatori. Creiem que aquesta diversitat d’estils i de ritmes serà molt enriquidora per a ells.