Aitor García: “‘Tenir prou’ és una expressió que no existeix en el nostre vocabulari”

El director tècnic de la selecció sub-19 masculina de futbol sala va portar el timó de la seva plantilla en una gesta històrica: tres victòries en tres partits del Campionat Preeuropeu de la categoria. Els tricolors, ara classificats a l’Europeu, es deixaran la pell contra Ucraïna, Moldàvia i Bèlgica, en la fase de grups que tindrà lloc entre els dies 7 i 10 de juliol, a l’FMF Futsal Arena, a la ciutat moldava de Ciorescu.

Fotos: ©FSGC

El novembre passat, vau segellar la classificació a l’Europeu Sub-19 després de quedar invictes de manera indiscutible al Preeuropeu de la categoria. Estava previst filar aquesta ratxa de victòries?

Nosaltres hi vam anar amb els ulls tancats perquè no coneixíem res de la resta d’equips. Informació de les seleccions absolutes, n’hi ha molta, però no era el cas de la nostra categoria ja que, a més a més, la competició és molt nova. Una qüestió que ens va afavorir és que els nostres equips i jugadors de futbol sala sempre han jugat en la Lliga Catalana, on hi ha un molt bon nivell. Penso que lluitar amb clubs d’aquesta alçada ens va donar una capacitat de competició molt elevada.

A San Marino, hi vau trobar un rival molt dur.

La pedra angular va ser superar el primer partit contra Gal·les. Aquell compromís era el que ens permetria mesurar la nostra progressió. La veritat és que va ser un partit dur, un estira-i-arronsa en el qual, a falta de 7 segons, es va decidir amb una jugada de pissarra que va acabar en gol i ens va donar la victòria. Va ser una pujada moral que ens va ajudar a fer un bon Preeuropeu i guanyar més visibilitat per a aquest esport.

També vau completar dues golejades contra Estònia (4-1) i San Marino (7-1).

Aquell partit contra Estònia va ser una mica enganyós, perquè vam terminar el primer temps empatats a zero. Si bé estàvem jugant molt bé, els gols no ens estàvem entrant, així que vam haver de gestionar molt bé les emocions per poder guanyar.

Quina va ser la clau per superar els tres partits amb victòria?

Tinc claríssim que la clau va ser que aquests jugadors tenen molt temps jugant junts. També els conec des de fa molts anys i, tant ells com l’staff tècnic, vam congeniar molt bé.

Durant els primers dies de juliol, jugareu contra Ucraïna, Moldàvia i Bèlgica. Quin és el rival més complicat del vostre grup?

Ucraïna, sens dubte. Hem fet molt video scouting i tinc clar que és la selecció més forta. Moldàvia i Bèlgica també seran rivals durs, ja que són països que tenen moltíssims habitants i més possibilitats de formar jugadors.

I el rival més accessible?

Sobre el paper, crec que Bèlgica, però hauríem d’arribar allà per saber-ho amb certesa. El que tothom espera és que el rival més feble siguem nosaltres, però competirem, jugarem i creurem en el nostre potencial. No deixarem mai de creure.

Us ha resultat complicat preparar-vos per assumir aquests compromisos?

Nosaltres tenim un hàndicap important, ja que una part dels nostres jugadors juguen aquí, amb l’ENFAF, mentre que una altra juga a diferents clubs de Catalunya. Això fa difícil ajuntar tota la plantilla en una mateix entrenament. Ja ens va passar de cara al Preeuropeu, però ens va ajudar el fet que tots ens coneixíem prèviament. Durant el mes de juny, la situació va millorar malgrat que els jugadors van haver de preparar-se per a les proves de Selectivitat. Així i tot, hi anirem a competir i a jugar-nos la vida.

“La veritat és que és un grup molt compacte i compromès”

Els egos del jugadors són un problema?

No. Aquí no hi ha egos. La veritat és que és un grup molt compacte i compromès, malgrat que hi ha una diferència generacional entre els jugadors més grans i els més joves. Però, reitero, tenim molta capacitat per competir. Sens dubte.

Fent una mica de balanç, veiem que vau aconseguir 14 gols a favor i només 4 en contra durant el Preeuropeu. Creus que la balança es podria equilibrar una mica en aquesta no fase?

La meva previsió com a tècnic és que, com no defensem una mica més, la balança s’inclinarà una mica més cap al costat dels gols rebuts. Durant el Preeuropeu ens va tocar atacar molt i defensar poc, ja que teníem el control de la pilota. En aquesta nova etapa ens tocarà patir una mica, defensar millor i intentar anotar gols amb les oportunitats que tinguem, ja que els rivals són més potents físicament.

Sentiu la pressió de guanyar o ja en teniu prou?

‘Tenir prou’ és una expressió que no existeix en el nostre vocabulari. Tal com ho vam fer anteriorment, no sentim cap pressió, ja que les exigències i les ganes de superar-nos ens les posem nosaltres. Si volem aconseguir un objectiu maco i tenir visibilitat, cal guanyar.

A banda de resultats, què més necessita el futbol sala andorrà per guanyar més rellevància i visibilitat?

El futbol sala és un esport que no genera la mateixa expectació mediàtica que el futbol tradicional, motiu pel qual els joves potser no tenen un referent o un jugador al qual puguin aspirar a ser. Cal més feina, tant de part nostra com dels diferents actors implicats, mitjans de comunicació inclosos, perquè es pugui arribar a tenir una base sòlida com la del Bàsquet Club Andorra i l’FC Andorra. Necessitem gent que hi cregui, que aposti pel futbol sala i, sobretot, fer el possible perquè aquest esport sigui professional.