Aitor Garcia: “El que perd ha de continuar picant pedra per construir la seva millor versió”

L’Aitor Garcia és una persona amb una gran força de voluntat que porta, conjuntament amb les seves dues germanes, l’Alba i la Sandra, el seu pare, l’Isidre i fins al setembre la seva mare, Sofia, que malauradament els va deixar, l’empresa familiar d’Interpesca, que enguany compleix 38 anys de servei. Però, aquest no és l’únic projecte que té entre mans, ja que fa més de vint anys que està entregat al món del futbol sala al país i el 2023 va acceptar entrenar l’equip lauredià de futbol sala, el Rangers, amb els quals se’n va a Europa per a disputar la ronda preliminar de la Lliga de Campions de la UEFA de futbol sala.

Fotos: Marta Argilés

Heu agafat, conjuntament amb les teves germanes, el relleu d’Interpesca, l’empresa familiar dels teus pares. Com ha estat aquest canvi?

La Sandra, l’Alba i jo érem conscients que les coses havien de funcionar com fins ara i amb la voluntat de tirar endavant el patrimoni familiar de la millor forma possible.

Vau perdre la vostra mare al setembre, com heu notat la seva absència?

A nivell familiar és una pèrdua irreparable i mai tornarem a ser els mateixos sense ella, tot i que ho intentarem perquè ella ho hagués volgut així tot i ser complicat. I a escala empresarial, el fet que encara hi sigui el pare, de 71 anys, ajudant-nos i voltant per l’empresa, ens fa més planer el camí.

En quin moment vas decidir involucrar-te en l’empresa familiar?

Vaig estar treballant quinze anys de funcionari al Govern i a mesura que anava passant el temps, la jubilació dels pares estava més a prop i ens van plantejar què volíem fer amb l’empresa, si seguir-ne el relleu o acabar-ho allí. En aquell moment, vam decidir entre tots els germans que agafàvem el timó. És una empresa estable i els nostres pares sempre l’han portat de la millor manera perquè són gent molt treballadora i sacrificada.

Quins reptes us heu trobat en agafar el relleu?

Nosaltres hem agafat el relleu de l’empresa en uns temps diferents dels d’abans i el funcionament i les necessitats canvien. Però, sobreviu qui s’adapta i així ho hem anat fent.

Quins valors has heretat de la teva família i quins consideres crucials a l’hora de tirar endavant l’empresa?

La cultura de l’esforç i saber que les coses no cauen del cel. I predicar amb l’exemple de ser el primer d’entrar a l’empresa i l’últim a marxar. És una empresa familiar i en total som divuit persones treballant-hi, però som tots treballadors, no hi ha distincions.

D’altra banda, ets entrenador de futbol sala i has aconseguit la fita de portar l’equip dels Rangers, a competir a Europa, com vius aquest èxit?

He dedicat vint anys de la meva carrera al futbol sala, entrenant al club de futbol sala de Sant Julià de Lòria, a la Federació, i l’any 2023 vaig decidir agafar el relleu dels Rangers, amb els quals hem aconseguit guanyat la lliga i la copa, i això ens ha permès fer el salt a la ronda preliminar de la Lliga de Campions de la UEFA de futbol sala. El triomf l’estem gaudint, perquè feia 14 anys que la guanyava l’Encamp i aquest estiu ens tocarà a nosaltres competir.

Què t’ha aportat l’esport?

L’esport m’ha ensenyat a tenir dedicació, esforç, sacrifici i a saber que la força d’un grup és molt més forta que la de l’individu, que un grup unit és imparable i que on no arriba el meu company arribo jo i viceversa. També m’ha ensenyat a plorar, riure, gaudir i decebre’t i sobretot a tenir experiències inoblidables i amics per tota la vida. I tot aquest conjunt, t’atorga eines per aplicar-les a la feina empresarial.

Què t’ha ensenyat la derrota?

En aquesta vida perds molt més que guanyes. De la victòria és difícil aprendre, ja que tan sols et dona eufòria efímera, en canvi, la derrota t’impulsa a millorar i a trobar altres solucions. El que perd ha de continuar picant pedra per construir la seva millor versió.

Quina és la clau de l’èxit?

Perseverança, resiliència, ganes d’aprendre, escoltar i observar altres maneres de fer per portar-les a la pràctica.

Quins són els teus propòsits de futur?

El mes vinent ens toca destinació cap a Europa, amb l’equip dels Rangers, ja que el 4 de juliol ens anunciaran el lloc i contra qui juguem. Sabem que és difícil competir a Europa i som conscients que ens tocarà jugar amb equips professionals, però és un repte que agafem amb els braços oberts i en tenim moltes ganes.