#EspecialMeritxell | Meritxell, la patrona de tots
Un any més tornem a celebrar a Meritxell, patrona d’Andorra, símbol de fe i d’esperança de tot un país que s’uneix per mostrar la seva estima i admiració, més enllà de la pandèmia.
Cada 8 de setembre, la peregrinació per retre culte a la Verge de Meritxell es converteix en el punt de trobada, no només dels andorrans, sinó també dels pelegrins, devots i feligresos que arriben als Pirineus, a peu o en cotxe, des de diferents punts de França, Espanya i altres parts del món per celebrar el seu dia, agrair la seva existència i, sobretot, la seva protecció en un any tan dur, com el que ens ha tocat viure a tothom, a causa de la pandèmia de la Covid-19. Perquè la devoció per la Mare de Déu transcendeix tots els limites fronters, ideològics i culturals del país, un país que, any rere any, renova els seus vots de fe i fidelitat a la nostra patrona, protectora de les Valls d’Andorra. La gran veneració que des dels orígens ha tingut Nostra Senyora de Meritxell, fa que en l’actualitat gaudeixi de la devoció i admiració de tots els andorrans i de gent de països veïns que la visiten any rere any.
Tot un segle de patronatge
El suport donat a la Verge de Meritxell es remunta als segles XIX i XX, quan les autoritats andorranes, civils i eclesiàstics oficialitzen la seva protecció. Per això, el 24 d’octubre de 1873, el Consell General va declarar a Nostra Senyora de Meritxell com a patrona i protectora dels andorrans, en una sessió on es va destacar la protecció de la Verge en situacions tan complicades com ara les guerres napoleòniques i carlistes, o enfront del perill d’inundacions i epidèmies.
El suport que va rebre Meritxell, juntament amb la tradició popular, va ser tan gran que va portar al bisbe Joan Benlloc Vivó a demanar, el 23 d’agost de 1913, la declaració canònica del patronatge de la Verge de Meritxell sobre Andorra, que va ser concedida pel Papa Pio X l’any següent. D’aquesta manera, el 8 de setembre de 1921, es va culminar un llarg procés que va coronar la Verge de Meritxell com a patrona del Principat.
L’interior del nou santuari de Meritxell acull una rèplica de la imatge de la Verge de Meritxell. Va existir una altra talla (l’original), que es va conservar en l’antic santuari fins a la seva desaparició, a causa de l’incendi que es va produir l’any 1972. Aquesta imatge romànica es considerava un dels exemplars conservats més antics, i la seva data de realització se situava entre els segles XI i XII. L’actual imatge que es venera és una fidel reproducció d’aquella desapareguda i la va crear l’artista andorrà Jaume Rossa.
El títol de Basílica Menor, atorgat pel Papa Francisco, l’any 2014, va permetre que el Santuari de Meritxell formes part del recorregut de les Rutes Marianes, un itinerari que s’uneix al dels quatre centres religiosos més important, tant d’Espanya com de França, El Pilar (Saragossa), Torreciudad (Osca), Lourdes (França), Montserrat (Barcelona). Tots ells destacats per la seva gran carrega simbòlica i devoció mariana.
Si bé encara queden algunes marques que ens ha deixat la pandèmia, la Mare de Déu ens ensenya, una vegada més, que la fe i l’esperança mou muntanyes i que, a poc a poc, tornarem a celebrar el seu dia com en anys anteriors. Enguany hi haurà celebració amb restriccions, però no per això serà menys important. El 8 de setembre, Meritxell deixarà obert els seus braços per a rebre a tots aquells que acudeixin a ella per agrair i demanar la seva ajuda.
