Del 24 de novembre al 15 de desembre, l’artista Manolo Ferrer serà un dels dotze expositors a la mostra Lyrical Narratives and Abstraction, organitzada per l’Agora Gallery de Nova York, que busca fer viatjar els espectadors a través dels relats personals de cada creador.
Fotos: César De Pablos
El seu taller és una extensió de la seva vida, una part molt significativa de la seva identitat. I és que, des de fa més de 20 anys, es va interessar per l’art del vidre gràcies al seu esperit curiós i creatiu, que va començar a vibrar a partir d’un primer contacte amb una altra artista del vidre. Manolo Ferrer és, avui, una de les poques persones al Principat d’Andorra que domina amb mestria aquest material, tan fràgil i a la vegada tan versàtil.
Manolo Ferrer va crear en 5 mesos un àngel serafí de 3 metres de llarg i 1,25 metres d’ample, que no podrà viatjar a Nova York arran de dificultats logístiques.
En rebre’ns al seu taller, que és com si fos casa seva, Manolo ens va enlluernar amb la seva calidesa i caràcter rialler, qualitats pròpies d’una ànima oberta a experimentar amb els colors, les formes i molt però que molt vidre. “Per a treballar el vidre, has de saber pintar i esculpir”, admet l’artista, qui també domina l’aquarel·la i les ceres. “Una vegada fet el dibuix o la pintura, aquesta em serveix de model per fer-ho en vidre. Per fer una escultura, haig de fer el model amb argila; faig un motlle amb guix i l’omplo de vidre, fornejo i després retoco la polidora”, explica Manolo, qui reconeix tenir vocació artística des que té memòria.
Del banc al forn
Prejubilat del sector financer, des dels 55 anys, Manolo Ferrer rememora amb orgull i amb una sort de complicitat el beneplàcit de Maria Dolors Rosanas, aleshores directora de personal de Crèdit Andorrà, qui va autoritzar el Manolo a assistir a l’escola d’art de Tàrrega cada tarda de dimecres. “Vaig arribar fins a tercer curs, però després em van fer director de la sucursal de Sant Julià de Lòria 2 i vaig haver de deixar els estudis d’art”, rememora; però això no el va aturar, ja que, posteriorment, amb la guia de Maite Estevez, Manolo es va endinsar en el món del vidre a l’escola de vidre d’Escaldes-Engordany, on va treballar sobre vidre en fred i va perfeccionar les tècniques dels vitralls emplomats i del Tiffany, essent aquesta última una tècnica minuciosa que consisteix en unir peces de vidre tallat amb fines làmines de coure soldat.
El 2007, a la Fundació Centre del Vidre de Barcelona, va aprendre sobre el fusing, una tècnica que permet unir dues o més peces de vidre gràcies a les altes temperatures. Posteriorment, el 2010, va conèixer el Taller Aleph, a Barcelona, i a la Miriam di Fiori, mestra del vidre, que li va ensenyar al Manolo tot el relacionat amb la creació de paisatges amb pols de vidre de colors fusionats.
Al seu taller, hi és la gran obra del Manolo Ferrer: una capella de 7 metres de llarg i 3 metres d’ample, que li va comportar 4 anys de feina i s’inspira en l’art romànic català.
Nova York, una agradable casualitat
“Va ser per casualitat!”, ens va dir Manolo quan li van preguntar com va ser possible que una galeria novaiorquesa s’interessés en la seva obra. “Els vaig trobar per internet, vaig contactar amb ells i vaig enviar unes fotos de les meves obres”, comenta entre rialles, ja que a Agora Gallery no entenien la tècnica emprada per l’artista.
“Em van demanar si podia enviar una obra, perquè volien veure-la in situ. La meva filla i jo vam agafar un avió i em vaig plantar a la galeria”… el que va succeir després és història. Els galeristes van quedar bocabadats i una mica estranyats davant el semblant i la forma d’expressió artística. El Manolo és expert en la tècnica de quadres de llum, tots fets a partir de plaques o trossos de vidre i pols de vidre de diferents mides, colors i graus de transparència que, fornejats durant 24 hores a 850 graus, creen siluetes senzilles que, després de 3 o 4 repeticions d’aquest procés, configuren una imatge complexa en la qual regna el color, sense haver aplicat ni una gota de pintura o esmalt, tan sols vidre.
Del 24 de novembre al 15 de desembre, sis dels seus “Quadres de Llum” enlluernaran Nova York. Malgrat que la pandèmia no li permetrà ser-hi físicament, els seus quadres sí que hi seran; aquests “són una transformació de les formes realistes per obrir les emocions a través dels colors, la llum i les transparències”, que de ben segur captivaran la Gran Poma.
