Llibres del mes de maig: la nostra selecció de lectures recomanades
De Carlinades per la Segarra històrica
Jaume Moya i Matas | Editorial Fonoll
L’editorial Fonoll publica el llibre ‘De carlinades per la Segarra història. Descobrint els escenaris de mig segle de violència’, de Jaume Moya i Matas. Es tracta d’una obra divulgativa que acosta les carlinades a tots els públics i posa en valor un territori i els seus protagonistes.
A cavall entre la crònica i la narració, Jaume Moya i Matas endinsa els lectors en un recorregut per la història i pels escenaris que van marcar mig segle d’enfrontaments. L’obra compta amb fotografies a color que conviden el públic a descobrir aquells escenaris, tot passejant per la Segarra.
La vida Teatral a Andorra de 1900 a 1970
Fabiola Sofía Masegosa
Un interesant treball sobre les arts escèniques andorranes. Fabiola Sofía Masegosa és l’autora d’aquesta obra que estudia el teatre a Andorra, des dels seus inicis populars fins a l’aparició del teatre comercial, a partir de 1960, amb l’auge del Casal del Centre.
Nascuda a Alacant, el 9 d’abril de 1968, Masegosa és professora i traductora jurada, llicenciada en Filologia Espanyola per la UNED i doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Lleida, en el programa “Territori, patrimoni i cultura catalana”, amb la tesi ‘La vida teatral a Andorra de 1900 a 1970 (2017)’.
Ràbia
Sebastià Alzamora | Edicions Proa
Es tracta de l’última novel·la de l’escriptor català Sebastià Alzamora. Una obra que narra la història d’un home de mitjana edat que viu amb la Taylor, la seva gossa, a la zona de xalets adossats del nucli turístic de Bellavista, a una illa mediterrània sense nom.
Per causes que tractarà d’establir, un dia la Taylor mor enverinada, sense que el seu amo sàpiga per què i qui podria haver-ho fet. Tampoc comprendrà una altra mort absurda, la d’una persona amb qui coincidia sovint quan passejava la gossa, víctima d’un incident de carrer, a prop d’un bar de tatuatges regentat per una parella de serbis. Mentre l’home intenta assumir aquests fets, es veu abocat a considerar la relació que té amb el món que l’envolta: un entorn impersonal, degradat per la corrupció i el descontrol, on, tanmateix, el sorprendran fulguracions de bellesa i d’autèntica amistat.
El crepuscle del món
Werner Herzog | Traducció de Mercè Ubach | Altra editorial
L’any 1997, Werner Herzog era a Tòquio per dirigir una òpera. Els seus amfitrions li van demanar quina personalitat important de Japó li agradaria conèixer i ell va contestar, sense dubtar, que a Hiroo Onoda, un exsoldat famós per haver defensat una illa de les Filipines durant dècades després que s’acabés la Segona Guerra Mundial. Herzog i Onoda van connectar de seguida i van establir una boníssima relació. Es van trobar moltes vegades i, entre converses, van anar descabdellant la història de la llarguíssima batalla personal d’Onoda.
En ‘El crepuscle del món’, Herzog immortalitza els anys de lluita absurda i èpica d’Onoda amb un estil inimitable i hipnòtic, que els seguidors de les seves pel·lícules reconeixeran de seguida.
