L’Art al servei de la comunitat : Emma Regada
El món de l’art no és alié a la realitat d’aquesta pandèmia produïda per la Covid-19, que està assotant el planeta. Cada vegada són més els artistes que aporten el seu granet de sorra per a fer front a la crisi sanitària, econòmica i social, que travessa Andorra i la resta del món. Per aquest motiu, s’estan tirant endavant importants campanyes solidàries en les quals es destaca la participació de figures de renom del país, cadascuna des del seu àmbit.
És el cas de l’artista Emma Regada, amb la seva escultura col·lectiva “Carrers buits, ments ocupades”; Samantha Bosque, que s’ha sumat al projecte Solidaritart; i el cantant Patxi Leiva, amb la creació d’una cançó per a la campanya #quedatacasa. Són només alguns de molts exemples.
Escultura col·lectiva “Carrers buits, ments ocupades”
“Tot sorgeix a partir de la impotència de no poder crear, sobretot, dins el meu àmbit de l’escultura no puc fer res. Volia fer alguna cosa i més en una situació com aquesta. La barreja de ganes de crear que parli del que estem vivint i el sentiment d’unió, que per a mi es reflexa a les vuit del vespre quan sortim al balcó per aplaudir, el fet de saludar veïns que no havia saludat mai, El fet de sentir-nos units estant a casa, fent front a aquesta situació, és el que m’ha motivat per a fer alguna escultura, que reflectís aquest moment. A més, crec que l’art pot servir per a reflexionar i criticar, entre altres coses, però també serveix per a recordar i homenatjar. I en aquest cas volia això, fer una escultura que no que faig jo sola, sinó que la fem tots junts per a homenatjar aquest moment.”
“És una escultura col·lectiva en la qual poden participar tots, tant nens com adults”. “La idea és treballar en família”.
“Les casetes es fan a partir d’un material humil, pasta de sal. S’utilitza aquest material perquè parla de la humilitat del moment per a treballar amb el que tinguem a casa i per a facilitar materials que tots tinguem al nostre abast. Si treballéssim amb fang o altres materials, no ho podria fer qualsevol persona. Per fer la pasta de sal necessitem farina, aigua i sal. Per a saber com es fa, en el meu Facebook personal ‘Emma Regada Escultora’ podran trobar informació i un tutorial de com fer-ho i on el poden lliurar. Cada persona ha de fer, com a mínim, una caseta amb aquest material, deixar-la assecar i, quan puguin sortir de casa, la poden portar a les escoles d’art de les parròquies i allà em passaré a recollir-les.”
“Quan tingui totes les casetes recollides crearé una estructura de ferro on aniran col·locades”
Resposta de la gent i plans a futur
“M’ha sorprès moltíssim la resposta de la gent. Han demostrat molt d’interès i gran participació”
“El projecte ha transcendit fronteres perquè m’han contactat des de Mallorca, una escola a la qual els havia arribat el projecte. Els va encantar la idea i volen portar les cases des d’allà. Una altra cosa molt curiosa és que, normalment, quan parles amb la gent d’art o de crear, pensen en coses realistes, costa fer coses més abstractes, dius de dibuixar una casa i fan una casa, amb la porta i les finestres. No obstant això, curiosament la majoria de les cases que he vist per fotografia són súper abstractes. S’ha utilitzat més el concepte de casa que la imatge i això m’ha sorprès molt.”
“L’època del confinament ha estat una muntanya russa, emocionalment parlant”
Però, després de tot, durant el confinament ha sorgit un projecte molt bo, que està vinculat a una altra disciplina que m’apassiona, la ‘performance’. Va sorgir com una eina terapèutica que em va permetre confiar en mi mateixa, aprendre ai deixar de tenir por al món desconegut i apassionar-me per les coses que no estaven al meu abast, em va fer més forta. S’ha unit novament el col·lectiu de ‘performance’ que havíem creat a Barcelona amb unes amigues, a través del mòbil cadascuna desenvolupa un treball a casa seva a partir de imatge, vídeo, acció corporal i acompanyament d’un text. En un futur, la idea és crear un petit llibret que reculli les experiències que hem passat col·lectivament. Ara que ja comencem a sortir de casa, alguns dels nous projectes veuran la llum.”
“Estic activa en l’àrea artística. He participat en la subhasta solidària per a ajudar a recaptar fons per al Govern d’Andorra i també participo en el col·lectiu Solidaritart”
“L’obra amb la qual participo a Solidaritart és diu ‘Insomni’. És un fotogravat, en el qual també hi ha un collage de fil. Fa un temps que vaig crear aquesta obra i coincideix amb els meus inicis de ‘performance’, en què parlava sobre el cos, aquests embolics i les pors. La relaciono molt amb un sentiment que he tingut durant el confinament i amb el qual coincideix la gent més pròxima. Una obra que denota el nerviosisme que portem endins, els canvis d’humor, que moltes vegades no ens permeten dormir. Durant aquestes setmanes, he passat moltes nits sense dormir i això és ‘Insomni’, és un embull de fils embolicats que no et permeten dormir. En aquesta obra estic estirada sobre una bola d’una manera incòmoda, que no em permet dormir. M’agrada trobar la relació entre aquesta obra i el moment que estem vivint ara, d’aquestes nits d’insomnis, de les coses que ens donen voltes pel cap, que vols fer i que queden aturades perquè la situació no ens permet sortir de casa i continuar amb la nostra rutina.”
