A les portes d’entrada a l’església, per dins i en uns vitralls, hi ha plasmada l’escena en què Moisès avisa els israelites, esclaus d’Egipte, que marquin el llindar de casa amb la sang d’un anyell, ja que Déu enviarà la desena i més cruel plaga abans del seu alliberament.
Fotos: Dona Secret
La tècnica del vidre és una de les que ha utilitzat el pare Rupnik a l’hora de reformar l’església parroquial laurediana, que es pot veure a l’interior de la porta d’entrada i en els vitralls.
Les portes, per dins, han estat decorades amb preciosos vitralls amb missatges. A la porta principal hi ha uns dibuixos sobre vidre en què es veu un home marcant una porta amb la sang d’un anyell, mentre un grup de persones, homes, dones i infants, semblen inquiets. En una de les portes interiors, al costat de la principal, se’ns revela que vol dir l’escena, ja que hi ha escrit el següent missatge: “Moisès, ruixant les portes amb la sang de l’anyell, t’ha ensenyat a humitejar els teus llavis amb la sang del Fill, cada dia Sant Jaume de Sang”. De fet, l’escena simbolitza un dels passatges de l’Antic Testament, on s’explica l’alliberament del poble d’Israel, esclau fins llavors a Egipte, guiats per Moisès. En el llibre de l’Èxode, Déu comunica a Moisès que digui als israelites que han de sacrificar un anyell o un cabrit per família, un per cada casa. Amb la sang, havien de marcar les llindes de les portes i menjar-se tot l’animal rostit, sense deixar-ne res. Com que el Faraó es va negar a secundar les peticions de Moisès per alliberar els israelites, Déu va enviar deu plagues a Egipte: aigua transformada en sang, granotes, mosquits, tàvecs, pesta, úlceres, pedregada, llagostes, tenebra i, finalment, la mort dels primogènits de les cases que no havien marcat les portes amb la sang d’un xai, és a dir, dels egipcis. Després d’això, Moisès allibera el poble esclau d’Egipte i el guia durant 40 anys de marxa pel desert fins l’arribada a Canaan, la terra promesa, símbol del naixement del poble d’Israel com a nació.
A l’església també hi ha un rosetó amb la marededéu de Canòlich i el santuari, i en un altre dels vitralls hi ha tres verges, la de Lurdes, la de Montserrat i la del Pilar, tres dels santuaris marians més importants.
